«Fa dues setmanes vaig anar a un tast de cafè i no dormo des de llavors»

L'actualitat del demà de Barcelona

Latte art is displayed during the finals of the German Barista Championships in Hamburg April 17, 2011. During the coffee competition participants are required to serve each of the four sensory judges a single espresso, a single cappuccino and a single signature beverage of his or her choice (espresso-based and alcohol-free) for a total of 12 drinks, while also being judged by one head judge and two technical judges during a period of 15 minutes or less. REUTERS/Morris Mac Matzen (GERMANY - Tags: SOCIETY) / MORRIS MAC MATZEN (REUTERS)

Tast de cafè

Fa dues setmanes vaig anar a un tast de cafè i des d’aleshores no he aclucat els ulls el tast estava molt bé i n’aprens molt però clar després de 20 cafès les mans et comencen a tremolar i és normal que et caigui una mica de cafè a terra quan el vols tastar i no el tastes tot jo estic bé eh no em trobo malament però m’agradaria descansar una mica els ulls tot i que n’he après molt i ara quan prenc cafè de seguida sé si ve d’un país africà o sud-americà i això l’hi dec al tast però necessito dormir sisplau aviat o hauré de fer un tast de somnífers.

Cementiri de Montjuïc

Sempre havia dit que quan morís m’agradaria ser enterrat al cementiri de Montjuïc i, ara que he mort i hi he sigut enterrat, estic bastant decebut. Dins de la capsa no puc apreciar les vistes de la muntanya i el mar, la qual cosa és una destrempada. La gent enterrada al meu costat és molt avorrida i fa que soc aquí dues setmanes sense parlar amb ningú. Els familiars em porten flors quan saben que en soc al·lèrgic i em passo el dia esternudant. Almenys estic fora de perill del coronavirus.

Museu d’Arqueologia del Barça

El verd d’aquesta setmana se l’emporta aquest museu ple de relíquies de temps passats. S’hi poden veure totes aquestes copes que en un altre temps l’equip català guanyava i que ara ja mai tornaran a veure’s a les vitrines. La conservació dels trofeus és exemplar perquè són conscients que és probable que mai més rebin noves adquisicions a l’edifici. Els visitants no poden tocar les copes, així se senten exactament igual que els jugadors de l’equip blaugrana amb les copes que encara estan en joc aquesta temporada.

Rubén

Aquesta setmana, Rubén va anar a la platja a recollir plàstic. Ni em vull imaginar què és el que planeja fer amb tot el que es va endur de l’aigua i de la sorra, però segur que res bo. Es va endur tantes coses que amb prou feines queda perquè una altra gent hi vagi a recollir, cosa que demostra com d’egoista que és. Segur que és ell qui tira el plàstic per recollir-lo després i fer-se l’interessant. Honestament, crec que ha arribat el moment de parar l’amenaça de Rubén, que està assolant les nostres platges.

Temes:

Humor

Inicia sessió 0 Comentaris