On Catalunya

'FINGER FOOD'

12 bons restaurants de Barcelona on menjar amb les mans

Avui no hi haurà protocols. T'hauràs de netejar les mans amb una Black & Decker. En aquests 12 restaurants t'oblidaràs que s'han inventat els coberts. Practica el 'finger food'

zentauroepp50643983 abel191111171001 / FERRAN NADEU

¿Hauríem d’utilitzar les grapes per alimentar-nos? Les gastrociència és taxativa: resulta molt més agradable menjar amb les mans que fer servir coberts. Punt. Tocar t’aporta una informació privilegiada. Quan grapeges la manduca, estàs rebent un ‘preview’ valuosíssim del que t’espera, basteixes un pont entre el menjar i el teu cervell. I això t’ho perds quan li claves les dents a una forquilla de l’Ikea. A més, sempre és més gustós llepar-se uns dits empastifats de salsa barbacoa que llepar una freda cullera d’acer inoxidable.

Avui no hi haurà formalismes, ni protocols; avui menjarem amb aquestes manetes, a sucar les falanges amb oli, maionesa, salsa picant i tota mena de fluids xuclables. I no anirem a cap hamburgueseria o pizzeria, que estan molt vistes. La succió dactilar i la substitució del tovalló pel dors de la mà estan totalment permeses.

1. Un diumenge qualsevol: A Pluma

1. Un diumenge qualsevol: A PlumaHi hauria d’haver alguna normativa que prohibís menjar el pollastre a l’ast d’A Plumaamb ganivet i forquilla. És més, als tres restaurants que el xef Eugeni de Diego té a Barcelona, els coberts s’haurien d’entregar al comensal només sota súplica. Les brases de carbó del Josper acaricien les aus durant una eternitat. Un bany de vi ranci i un joc d’espècies de la casa rematen la feina. Són peces tendres, gustoses, estel·lars. A Pluma ha elevat aquesta menja popular a una vianda gurmet i ha tingut un èxit devastador.

Enfonsa els dits al seu pit sucós, enarbora aquesta cuixa com si fos el micro de Julio Iglesias, disfruta sense lligams d’un dels plaers més grans de la cultura dominical catalana. I ja posats, no deixis de demanar les croquetes i, oh mama, els trossos de pollastre fregit: tan cruixents que hauran de reconstruir-te els empastaments.

Gran de Gràcia, 7. Rec Comtal, 7. Santaló, 39.

www.apluma.com

2. L’esperit del vi: La Catalista

2. L’esperit del vi: La CatalistaLa sommelier Erin Nixon i la xef Laila Bazahm (mare del magnífic restaurant Hawker 45) han decidit capgirar el concepte carrincló ‘bar à vins’ i han creat una proposta més estimulant: un espai acollidor al Born amb una llista de platerets que pots acompanyar amb copa de vi (cellers catalans petits). Els sabors pertanyen a la Laila i els maridatges, a l’Erin. I la combinació de copes locals i menjar internacional funciona molt bé.

A la carta hi ha moltes joies que podràs manipular amb les grapes; receptes plenes de sabor, viatjades i amb el toc Hawker 45, és a dir, un pont entre Àsia, Llatinoamèrica i Barcelona. Costa resistir-se a les peces de foie a l’estil ‘crème brulée’; els sandvitxos de porc ‘katsudon’ i de pollastre ‘po’boy’ et desfan la cara com l’Arca de l’Aliança; les aletes de pollastre estil braves i les costelles embolicades amb una fulla d’enciam posaran a prova els teus recursos per llepar-te els dits... I si agafes la torrada amb les mans, rebràs el títol homologat de ‘finger fooder’ per correu.

Carders, 11.

www.lacatalista.com

3. Entre pites i flautes: Parking Pita

3. Entre pites i flautes: Parking PitaDels mateixos productors i guionistes deParking Pizza, arribaParking Pita, un film amb menys pressupost que el blockbuster pizzer, actors menys coneguts (les pites, és clar) i influències àrabs no aptes per al gran públic. I malgrat ser una producció per als Verdi, costa trobar lloc a la taula de fusta llarga que presideix el local. No és estrany: tot està bo i tot és barat. El pa de pita –artesanal i cuit amb un forn de llenya– és una delícia. I també el que hi posen dins: el de pollastre ‘eco tandoori’ és el meu favorit, el de be i el de vedella tampoc estan gens malament i el de falàfel guanyaria un Emmy al millor secundari. Si no t’has empastifat prou els dits, tasta les patates fregides amb salsa ‘harissa’ i les trufes al curri. Els seus efluvis magribins perfumaran les teves falangetes fins que s'acabi el món.

Passeig de Sant Joan, 56.

www.parkingpizza.com

4. Esplendor a la planxa: La Bikineria

4. Esplendor a la planxa: La BikineriaTot i que faci més fred que a Minsk, apostaràs pel biquini. En aquesta petita trinxera, ubicada a l’interior del mercat del Ninot, es ret culte exclusiu a aquest sandvitx tan popular. L’objectiu del xef Joan Gurguí és convertir-lo en objecte de culte amb un pa perfecte, uns ingredients acuradament seleccionats al mateix mercat, una bona planxa i una imaginació inesgotable per capgirar la recepta original.

Té una carta fixa i un biquini que va canviant segons la temporada. Podràs apostar pel clàssic (el de cruixent d’emmental i ou, que és per aplaudir amb els peus) però la gràcia és arriscar-se, ja que en aquesta petita barra els biquinis d’autor marquen el pas. Hi ha el Carbonara, (amb guanciale, parmesà, ceba caramel·litzada, orenga i rovell d’ou) per donar testimoni. Fins i tot n’hi ha un de dolç per a les postres, ¡amb Nutella i maduixes! Si tens una personalitat compulsiva, ves amb compte, els biquinis d’aquest negoci són com les Pringles: no en podràs menjar només un.

Mercat del Ninot: Mallorca, 135.

www.labikineria.es

5. Del mar a la fregidora: The Fish & Xips Shop

5. Del mar a la fregidora: The Fish & Xips ShopEs convertirà en un dels teus llocs favorits quan els teus dits acariciïn les peces arrebossades de peix i apreciïn la delicadesa de la crosta, l’esponjositat de la carn. El ‘fish & chips’ que vas descobrir borratxo en el teu Erasmus a Manchester es reinventa en els diversos restaurants queThe Fish & Chips Shopté repartits per Barcelona.

Els germans Alam van parir la idea de matinada, després de sortir famèlics de l’Apolo i no trobar cap restaurant de ‘fish & chips’ al mapa. La varietat dels seus restaurants, i que em perdoni Boris Johnson, és infinitament millor que la que he provat a Anglaterra.

Un lluç melós embolicat en un núvol de tempura que vibra entre els teus dits i arriba dins una paperina. Impossible no ensalivar amb els esclats asiàtics (Pakistan al màxim) de les espècies de les patates fregides. Chutney de mango i salsa tàrtara casolana per acompanyar. I delícies per llepar-se els dits fins als artells: demana les falses braves de pop arrebossat i si te’n desapareix alguna del plat, en tindràs prou amb examinar els dits dels teus amics per trobar el carterista.

Rocafort, 70. Balmes, 240. Aribau, 18. Casanova, 91.

thefishandchipsshop.com

6. Un xauarma letal: El Cocinero de Damasco

6. Un xauarma letal: El Cocinero de DamascoLes rajoles arabesques et fiquen dins la pel·lícula amb elegància. Aquest local de culte no necessita cartells ‘horteres’ ni ornaments magribins de cartró pedra per convocar els seus incomptables fidels; en té prou amb facturar els millors xauarmes que he provat a Barcelona, i us juro que no han sigut pocs.

El sirià Salem Khabbaz aposta per una sucosíssima combinació de carns (be i gall dindi) que es prepara a mà, un pa de pita lleuger i cruixent i una barreja d’espècies de la casa, l’èxit de la qual alguns atribueixen a la canyella. Acompanya l’orgasme amb l’hummus de la casa i el seu pa de pita fi (plantofada de gust), i culmina amb algun pastisset àrab. El ‘chupito’ te l’hauràs de prendre en una altra banda: l’únic alcohol que hi ha en aquest restaurant és a la farmaciola.

Templers, 2.

7. Patacón a Las Vegas Anormal

7. Patacón a Las Vegas AnormalDona-li la forquilla a Uri Geller perquè s’entretingui doblegant-lo amb la ment, i tu dedica’t a ficar la pota a la menja llatinoamericana que facturen a l’Anormal, un restaurant de menjar de carrer amb el segell de qualitat de Spoonik, que et deixarà els dits com el pal d’un xurrer. Aquest ‘tour’ per l’Amèrica Llatina es tradueix en tequeños i unes empanades molt llamineres; uns tacos de primera; uns nachos i un guacamole que tenen gust de pornografia d’alt pressupost; una iuca fregida i patacones més addictius que l’Utabon; uns llardons ‘latin style’ que et faran plorar colesterol... Llatinoamèrica entre el polze i l’índex, a cop de producte artesanal: des dels totopos fins a les salses es treballen a mà. Per cert, deixa un carretó a l’entrada: segurament el necessitaràs per tornar a casa.

Bertran, 28.

www.anormalstreet.com

8. Joc de pintxos: Maitea

8. Joc de pintxos: MaiteaQuan el cos em demana pintxos, els peus em porten a la barra del Maitea. En el seu bulliciós saló-menjador no es menja precisament malament (cuina popular basca, honesta, amb bon producte i una excel·lent relació qualitat-preu), però la barra interminable de pintxos que té aquesta taverna a l’entrada hauria de ser patrimoni de la Humanitat; si no és la més llarga i assortida de Barcelona, poc li ha de faltar. Diuen que, entre freds i calents, superen el centenar d’exemplars, i jo m’ho crec; a les seves vitrines reposen incomptables peces en què moltes vegades es percep la influència de la cuina catalana: un de galtera, un altre de sobrassada amb flor d’Idiazábal, un altre de botifarra negra del perol amb pebrot de Gernika, un altre de truita amb patata, un altre d’ou de guatlla amb bacó, un altre i un altre i un altre... Acumularàs tants escuradents que et podràs construir el castell de Grayskull. A mida real.

Casanova, 155.

www.maitea.es

9. ¡Ostra santa!: Joël's Oyster Bar

9. ¡Ostra santa!: Joël's Oyster Bar Als porxos de la Boqueria es reparteixen ostres com si fossin pans. Surten d’un minúscul racó anomenat Joël’s Oyster Bar, un restaurant on les ostres no són simples entrants, sinó les protagonistes absolutes de la carta. Les dives de la casa són excepcionals, carnoses, i les selecciona Joël Dupuch, un dels millors ostricultors del planeta Terra.

Te les pots menjar al natural (és la meva opció preferida), amb ous de truita de riu i salsa ‘ponzu’, amb cogombre i poma verda, o en escabetx. Deixa que triïn ells el vi blanc o el xampany i, si vas a totes, demana també la safata de marisc fresc amb ostres, escamarlans, llagostins, cranc reial i el que la Boqueria disposi. ¿Que et vols graduar a la Universitat del Morro Fi? Sumes a la festa un paté amb torradetes o un sandvitx de cranc reial i et penges la medalla, com si fossis el Màgic Andreu del marisc.

La Boqueria (plaça de Sant Josep Oriol, 13). joelsoysterbar.com

joelsoysterbar.com

10. Baos interactius: Koku Kitchen Buns

10. Baos interactius: Koku Kitchen Buns Dues plantes. Al soterrani, ramen i gyozas de gran qualitat. A la planta que ens interessa, uns baos colossals que hauràs de construir amb aquestes manetes. Interactivitat total. Ells et posen els ingredients (amanides i envinagrats inclosos), les salses casolanes i els pans de bao (fets diàriament al vapor allà mateix), i les teves hàbils potes s’encarregaran d’armar l’interior d’aquests artefactes ultraesponjosos, coneguts també com a panets xinesos. N’hi ha de pollastre picant, porc brasejat, vedella desentatxonada, tempura de calamar i vegetarià. Per si fos poc, la desfilada de tapes i plats asiàtics a prova de coberts és també marcial: Edamame, aletes amb salsa coreana, pollastre fregit ultracruixent, musclos al curri verd... Ah, i de postres, un mochi per baixar-ho tot. ¿Bastonets? Utilitza’ls per gratar-te l’omòplat o per caçar mosques, com el senyor Miyagi.

Comerç, 29.

www.kokukitchen.es

11. Chicken confidential: Dr. Beer & Mr. Fried

11. Chicken confidential: Dr. Beer & Mr. FriedEl millor pollastre fregit del Raval. Droga molt dura que no para de generar addictes. Peces tendres i sucoses arrebossades a l’estil cajun. Hauràs de treure’t les crostes dels dits amb una Black & Decker. A Dr. Beer and Mr. Fried s’imposa la pornografia criolla i la birra artesana. La seva cuina factura uns trossos de pollastre fregit sobre waffle casolà que tornarien el seny a un vegà. ¿El sandvitx de pollastre fregit? Una altra bogeria. I l’entrepà po’boy, amb gambes fregides, un món nou per descobrir. Per cert, els dilluns tenen una oferta que no podràs rebutjar: pel preu d’una ració d’aletes, pots menjar totes les que et vinguin de gust. I quan la teva parella et digui que estàs a punt de rebentar, recorda-li la llegendària rèplica de l’Eugenio: «Doncs dona’m una altra i aparta’t».

Riera Alta, 33.

www.drbeerandmrfried.com

12. ‘Quesadilla en la cocina’ La Pachuca

12. ‘Quesadilla en la cocina’ La PachucaEl Pachuco és el restaurant mexicà més fiable del Raval, per això té unes cues més llargues que les sessions especials del Phenomena. El mexicà José Luis García, propietari del local i autor de les seves receptes, va estendre el projecte i fa cinc mesos va obrir La Pachuca al Gòtic, un espai calent, sorollós i de carrer, amb bitllets de la loteria mexicana com a pòsters i una carta una mica diferent a la del seu germà. La torrada de tonyina marinada amb guacamole i maionesa de chipotle és antològica; els millors tacos que he menjat a Barcelona són d’aquí (el de pollastre amb mole, Déu meu); quesadillas top; mescal a dojo... Ets a Mèxic, ‘güey’: menjaràs com un monarca tot i que vagis malament de diners i se t’esborraran les empremtes dactilars de tant llepar-te els dits.

Carabassa, 19.

Notícies relacionades

www.facebook.com/LaPachucaBcn

Temes:

Ciutat on

Inicia sessió 0 Comentaris