Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

el museu imaginari

La Casa Milà, un monument «màgic»

L'actriu Mariona Ribas, que participa a 'Muerte en el Nilo' (Teatre Borràs), se sent fascinada per l'edifici de Gaudí

Ferran Imedio

La Casa Milà, un monument «màgic»

Mariona Ribas recorda molt bé el dia que va descobrir la Casa Milà. «Me'n vaig enamorar», confessa. Tenia uns 15 anys, estudiava batxillerat i a la classe d’història estava aprenent de què anava el modernisme català, qui era Gaudí, què feia i per què la Casa Milà és tan prodigiosa. Però una cosa és el que havia llegit als llibres i una altra de molt diferent, el que tenia davant dels seus nassos. «Em va impressionar tot, d’ella», remata.

Gairebé es disculpa per l’elecció. «Potser no és el lloc més original per recomanar i és més fàcil que el proposi un turista. Però és que no valorem el que tenim. I tot i que està molt a prop, no ho visitem. Em sembla fatal. ¡Si els de fora saben més de la Pedrera que nosaltres!», es lamenta. Tot i així, la intèrpret, que serà al Teatre Borràs fins al 3 de novembre interpretant Jacqueline de Severac a Muerte en el Nilo, d’Agatha Christie, entona el seu ‘mea culpa’ particular. «Tinc pendent fer una visita com Déu mana a la Sagrada Família i la Casa Batlló».

Anava destinat a vivendes

Torre amb jardí

L’advocat, industrial i polític Pere Milà i la seva dona, Rosario Segimon, van comprar una torre amb jardí al passeig de Gràcia. Volien l’edifici per viure en el principal i llogar els altres pisos. Segimon va viure allà fins que va morir als 93 anys, el 1964.

Obres expedientades

Les obres (de 1906 a 1912) no van ser fàcils. L’Ajuntament va denunciar l’obra perquè un dels pilars de la façana ocupava una part de la vorera del passeig i va obrir un expedient perquè l’edifici superava el volum de construcció permès.

Focus turístic

Si al principi molts es van burlar de la seva estètica, avui dia aquest monument historicoartístic d’interès nacional està considerat Patrimoni de la Humanitat i rep una mitjana d’un milió de visites anuals.

Tornem a la seva construcció preferida de Barcelona. L’actriu estudiava ciències perquè després volia fer Fisioteràpia (ara està acabant Psicologia), però la Pedrera li va agradar tant que hi va tornar un temps després. Encara recorda un munt de detalls que va descobrir. «A les golfes hi havia l’exposició amb les maquetes que et permeten entendre millor com la va projectar. Aquesta manera de construir les formes arquitectòniques... La seva ment era privilegiada. Com era capaç d’imaginar-ho tot i de dur-ho a terme amb aquests resultats tan bonics», aplaudeix.

«És una arquitectura diferent», resumeix Ribas, fan d’un altre artista català universal, Salvador Dalí («he anat moltíssimes vegades al seu museu i al castell Gala Dalí de Púbol»). Dels arquitectes actuals, es queda amb Norman Foster.

I de la Casa Milà, amb tot: «És que pots passar-te hores i hores mirant detalls perquè és diferent a qualsevol altra construcció i tots els elements són diferents entre si. Els patis interiors, el terrat, les asimetries, les baranes, el sostre de la primera planta que s’inspira en el fons marí, les pintures de les parets interiors...».

Ribas, recordada pels seus papers en sèries com ’El cor de la ciutat’ (TV-3), on va ser del 2000 al 2009, i ’Amar es para siempre’ (Antena 3 TV), li agradaria residir un temps en algun dels pisos de la Pedrera, com encara ho fan algunes persones. «Seria preciós, molt especial, viure l’experiència. Els seus habitants són molt afortunats de residir en aquest edifici tan màgic i amb un esperit increïble».

Només li veu dos peròs: «Amb tant turista deu ser un drama el soroll i entrar i sortir de casa cada vegada. I les parets són corbes. Ara que tot és quadriculat i s’aprofita fins a l’últim espai, ¿com s’ho fan, aquí?».