Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

EL MUSEU IMAGINARI

La plaça del Rei, un espai de contradicció

Daniela de Vecchi, directora de l'obra 'Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe The Sixth', veu en aquest lloc històric un escenari teatral

Eduardo Naya

DANIELA DE VECCHI ho té molt clar: la plaça del Rei, al Gòtic de Barcelona, és perfecta per a una obra de teatre. «Les balconades són adequades per a una escenografia i l’espai té molt bona acústica. És el lloc ideal per a un Hamlet», afirma ella convençuda. Sens dubte, alguna cosa deu saber del tema la directora de la companyia LAminimAL, que obre temporada a la sala Barts dimecres, dia 18, amb Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe The Sixth. La seva elecció per al nostre museu imaginari és el primer lloc que la va enamorar a la seva arribada a la ciutat i que va conèixer en la foscor de la nit. «Els que som del nou món, tot el que té més de 500 anys ens apassiona», admet la brasilera.                                                         

I és que aquest reducte de la Barcelona medieval té anys i història per regalar. Entre altres successos, va ser aquí on un pagès gairebé es va carregar Ferran el Catòlic amb un cop d’espasa. Una cosa semblant al cop de puny a Rajoy però a l’antiga. «També es diu que Colom va presentar els indis portats d’Amèrica davant els Reis Catòlics en aquest lloc. Ara es creu que no és veritat», diu De Vecchi. L’obra que estrena a la sala Barts toca de ple el tema de la monarquia i explica la història d’un tal Phillipe The Sixth a qui preparen un discurs per bregar amb una greu crisi territorial (qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència).   

La paradoxa moderna 

De Vecchi no entén que en l’actualitat es doni tanta rellevància a aquests discursos, fins i tot entre republicans. «És una contradicció que em fascina. Igual que és paradoxal admirar la plaça del Rei com un valuós racó d’un altre temps quan encara tenim un monarca al nostre país», raona la directora. Però, eh, igualment continua sent un dels seus racons favorits i reconeix el seu valor sense complexos. «Soc una enamorada de l’arquitectura monumental d’aquest lloc. Abans la gent se’l perdia perquè està amagadet. Ara, gràcies a internet, arriba fins aquí gairebé tothom».   

una plaça multiusos 

-Corral per a tothom 

L’espai de la plaça del Rei originalment formava part del palau reial que van ocupar els comtes de Barcelona i, posteriorment, els reis d’Aragó. Malgrat això, sempre va ser un lloc obert al públic on es va muntar un mercat.

-Grans reformes 

A la segona meitat del segle XIV es va donar a l’espai una forma rectangular per a la celebració de justes. Segles més tard, al XIX, es va reformar la plaça pel seu estat de decadència i s’hi va afegir una font. Tot i que va ser retirada més tard.

-A la foguera 

Joan de Canyamars, el camperol que va intentar acabar amb la vida de Ferran el Catòlic a la plaça, va patir un terrible destí. El van passejar despullat per la ciutat, va ser mutilat brutalment, apedregat i finalment cremat a la foguera. 

A més d’estar una mica amagada, la plaça es troba en un barri que fa pocs anys era una mica fumut, especialment a certes hores. No era un bon pla anar fins al lloc on un rei gairebé la va dinyar per acabar-la dinyant pel camí d’una ganivetada. «És veritat que hi va haver un temps en què aquest lloc era reservat per a la gent curiosa a qui no li feia por ficar-se pels carrerons. Ara, com molt, et trobes amb un ‘botellón’», explica De Vecchi. Perquè després diguin que als joves no els interessa la cultura... ¡Però si beuen al costat del saló del Tinell i la capella de Santa Àgata!

Abans d’acabar un cafè a la plaça, De Vecchi fa un últim comentari amb referència a la seva obra. «Sorprèn l’autocensura que assumim amb normalitat. Ens vam arribar a plantejar seriosament si podíem incloure una foto del rei Felip de cap per avall a la promo».