La plaça del Pi «conserva el glamur d'una altra època»

Llucià Ferrer està localment enamorat del Gòtic. Tant que afirma que no hi ha racó que no hagi trepitjat des que viu a Barcelona, i d’això fa ja uns quants anys. «Resulta curiós que un paio de poble com jo, que soc de Manlleu, estigui instal·lat al centre de Barcelona. Però així és. I com que el meu pis és al costat de la plaça de Catalunya, molt a prop d’aquest barri –comenta–, surto a passejar-hi cada setmana. Em poso els auriculars i, mentre escolto la ràdio –¡deformació profesional!–, vaig recorrent els seus carrers». I en aquestes voltes, de vegades es pregunta si acaba de descobrir un carreró. «Però no, el que passa és que l’estic recorrent al revés de com ho havia fet al seu dia, i resulta molt curiós donar-te compte del molt que canvia veient-la de l’altre costat».

I de tots els llocs del Gòtic que coneix, es queda amb la plaça del Pi. «Tiene una cosa especial. Sembla que conserva el glamur d’una altra època, d’aquesta Barcelona d’abans que sembla haver-se perdut», explica el presentador de ràdio i televisió, que condueix el concurs Atrapa’m si pots (s’emetrà els caps de setmana en TV-3 a partir d’aquest mateix mes de setembre) i el programa de Ràdio Flaixbac El vermut de Llucià Ferrer (en antena a partir del dia 28 des de la terrassa de l’Hotel Barcelona Edition). 

Delícies que atrapen 

Li agrada que sigui tan tranquil·la i que no estigui saturada de turistes. «Si t’hi fixes, se sent molt parlar català entre la gent que pren alguna cosa a la terrassa», apunta. Ho diu amb coneixement de causa, perquè acostuma a prendre el cafè allà, a l’ombra dels tarongers i, clar, de l’emblemàtic pi que dona nom al lloc.

Una altra de les coses que li tornen «boig» de la plaça del Pi és la fira de productes d’alimentació artesans que se celebra de divendres a diumenge un parell de vegades al mes. «La meva parella m’ha de frenar perquè soc dels que s’ho emportaria tot. El formatge, l’embotit, la mel, el pa... Sobretot, el pa perquè soc molt panarra. I sempre acabo comprant alguna cosa». També visitava sovint les Galeries Maldà, tot i que ara menys perquè «s’ha convertit en un centre on venen coses frikis de Harry Potter».

L’activitat pendent 

Notícies relacionades

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

Els orígens miners de Súria en un museu

Sembla, doncs, que no li falta res per fer a la plaça del Pi. «Sí –adverteix Ferrer–. Acudir a algun dels concerts de guitarra flamenca que solen fer-se a l’església del Pi. Un dia d’aquests hi aniré», assegura.

Mentrestant, continuarà freqüentant la plaça i, a l’acabar, la continuarà abandonant per qualsevol de les sortides que té, perquè totes li semblen bé: li és igual posar-se al carrer de Petritxol, que tant li agrada per les seves xocolateries i les seves galeries d’art, que anar per l’altre costat i travessar la plaça de Sant Josep Oriol, on molts artistes exposen les seves obres. Un recorregut que aviat farà amb el seu primer fill, Màrius, que està a punt d’arribar al món.