Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

CIUTAT ON

Abraçades gratis

Hi ha quedades cada setmana per abraçar desconeguts. «Ho necessitava», diu una dona més emocionada que Theresa May dimitint

Abel Cobos

Abraçades gratis

RICARD CUGAT

Travesses amb pressa la plaça del Bonsuccés (Ciutat Vella), amb els cascos posats i els ulls perduts a la pantalla del mòbil. Se t’acosta un tipus amb el típic somriure de captador d’oenagé, fent-te un gest perquè paris. Automàticament et surt dir-li que no tens temps de parar-te a firmar la seva petició, sigui per salvar al linx ibèric, per erradicar el plàstic o perquè renovin Hospital Central. Però per a la teva sorpresa, no t’ofereix res d’això. Equipat amb un cartell de “free hugs”, només vol fer-te una abraçada

No és l’únic altruista amorós de la plaça. És dissabte i, com passa des de fa dos anys, un grup de persones es reuneix en aquest freqüentat punt de la Barcelona més turística amb l’única finalitat de repartir amor a tots els vianants. Són les 17.30, hora de la quedada, i ja hi ha vuit persones. “Hem arribat a ser-ne 20”, explica l’organitzador, David Carballo, 46 anys, mentre espera que arribin tots els assistents que es van registrar a Meetup, la xarxa a través de la qual es coordinen els esdeveniments. 

RICARD CUGAT

La majoria ja es coneixen, només hi ha dues cares noves. Sense previ avís, per trencar el gel amb els benvinguts, s’acosten tots en una abraçada conjunta. Al principi, els principiants es queden quiets, sense saber què fer: de cop els envolten més mans que al pot d’argila de ‘Ghost’. Tècnica de la immersió. “Així, si t’has oblidat de com s’abraça, t’ho recordem”, respon el David amb humor.

EL+

Descobriràs un costat tendre de Barcelona que mai vas imaginar que existís.

EL-

Algunes mirades de menyspreu, pitjors que si diguessis que et va agradar el final de ‘Joc de trons’.

Després d’una breu ronda de presentacions, es reparteixen cartells d’abraçades gratis en castellà, català i anglès i es dispersen per la plaça. “Estem aproximadament una hora abraçant”, fins que els braços es queden tan cansats que semblen sortits de pilates. Quan alcen els cartells, tothom els mira. “Somriu, mira als ulls, obre els braços i es pararan a abraçar-te”, aconsella David. 

Amb la primera abraçada et surt la vena Sheldon Cooper, pensant si és un error deixar entrar un desconegut en el teu espai personal. Ràpidament se’t passa i t’envaeix un sentiment de tendresa. “En una ciutat que va tan de pressa, parar-se i mirar als ulls als desconeguts, somriure i abraçar-los és terapèutic”, explica un dels més veterans.

Una experiència única

És una experiència única, tens connexions durant mig minut amb persones amb qui mai hauries parlat. “Una manera més íntima de connectar en la societat de les xarxes socials”, afegeix. “És molt bonic, això que feu”, diu una dona després de rebre una abraçada. “Gràcies, ho necessitava”, assegura una altra, molt emocionada, mentre posa la mateixa cara que Theresa May després de dimitir. 

“¿T’estàs morint?”

Les reaccions són moltíssimes. Tot i que alguns es llancen corrent als teus braços com una parella retrobant-se després d’un Erasmus, també hi ha els que et miren amb més menyspreu que Errejón a Iglesias. “No, no m’interessa”, rebutja un home. “¡Però si són gratis!”, li respon David somrient. Immediatament després passa una parella, que també nega amb el cap. “¡Ja el tinc a ell per abraçar!”, crida mentre s’agafa al braç del seu marit amb més força que Pedro Sánchez a la presidència. 

Això sí, el que més escolten és una pregunta: “¿Per què feu abraçades?”, li diu al David un avi, més confós que quan el seu net el va ensenyar a utilitzar internet. “¿Que potser necessitem una excusa per abraçar?”, respon per quarta vegada en menys de mitja hora. Tot i que la majoria es creua d’espatlles, no a tots els satisfà aquesta resposta. “Però, digues-me... ¿t’estàs morint?”, li insisteix una dona, afligida. “No” –assegura rient–, només crec que ens fa falta abraçar més”.

Temes: Ciutat on