Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

ON / OFF

5 coses que no et pots perdre aquesta setmana

El millor: la temporada Philip Glass al Palau i el festival electrònic Tupper. El pitjor: The-Dream i el seu llarg malson de disc

Juan Manuel Freire

5 coses que no et pots perdre aquesta setmana

ON

Compositor irrompible

Òrgan, piano, música de cambra o òpera: el cicle Philip Glass del Palau vol mostrar la diversitat de l’obra del compositor minimalista. En la primera jornada, dimarts, dia 15, el pianista Víkingur Ólafsson recuperarà 'Opening' i alguns dels seus 'études' més cèlebres.


Clàssic modern del terror

La Filmoteca de Catalunya recupera, en la sisena edició del cicle 'Fantasmagories del desig', el malson fabulós 'It follows', de David Robert Mitchell. Divendres, dia 11, a les 18.30 h (amb presentació d’Alba Garcia), i dissabte, dia 12, a les 22.00 h.


Les rebaixes responsables existeixen

O això creuen els responsables de Palo Alto Market. En la seva primera edició de l’any (12 i 13 de gener), el mercat serà un aparador d’iniciatives que promouen pràctiques sostenibles, com el projecte de roba orgànica per a dona The Nordic Leaves (foto).


Trampolí per a l’electrònica

L’associació cultural DeDo i l’Ableton User Group de Barcelona celebren, des de dijous que ve, la cinquena edició de les seves jornades anuals Tupper. Concerts (com Shoeg, a la foto), tallers, classes magistrals, xerrades, sessions d’escoltar: tot per la música electrònica.


Dos superdos

En l’últim parell de dècades, King Khan (conegut pel seu treball amb els soul-punk The Shrines) i Mark Sultan, àlies BBQ, han tret gran profit a la seva sintonia pel que fa a gustos musicals i sentit de l’humor. Tornaran a demostrar química divendres, dia 11, a l’Upload.


OFF

La seducció interminable

The-Dream, gran mestre del R&B (va compondre 'Umbrella', de Rihanna), s’ha passat amb el seu últim llançament: 'Ménage à trois', ja ho avisa el títol, dura tres discos; quaranta temes en total. Hi ha algun moment inspirat, però també molta melodia genèrica i lletres luxurioses vergonyoses.