On Catalunya

MUSEU IMAGINARI

A la Sala Beckett, com a casa

L'escriptor i director teatral (i a estones actor) se sent tan a gust en aquest teatre que acudeix allà per fer de tot:fer classes d'escriptura, assistir com a espectador i fins i tot estrenar obres pròpies

zentauroepp46136963 museo181213133818

zentauroepp46136963 museo181213133818 / DANNY CAMINAL

1
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista. Redactor del canal Cata Mayor

ver +

Ha costat molt dedicar bona part d’aquest article a explicar per què l’escriptor i director teatralMarc Rosichelegeix la Sala Beckett (Pere IV, 228-232) per al museu imaginari: sempre cal dir en què treballa l’entrevistat, però la seva agenda és impossible, plena d’obres a la cartellera escrites i dirigides per ell: ‘Ocaña’, 'Königin der Ramblas', el seu homenatge a Ocaña i a la Barcelona canalla dels 70, es reposa a Berlín fins al gener; el 19 de desembre arribarà al Tantarantana 'Qué fue de Andrés Villarosa', un altre homenatge a la Barcelona no oficial que recorda l’època de 'La Bodega Bohemia' (fins al 30); fa un ‘cameo’ per vídeo a 'Alba (o el jardí de les delícies)' al TNC fins al 23; el 17 de gener estrenarà a Atrium 'Actes de solidaritat amb el patriarcat', que es riu dels clixés masclistes; el 23 de gener, La Farinera reposarà la seva adaptació de 'Woyzeck', clàssic de Georg Büchner; està escrivint un musical amb Clara Peya que aixecarà el teló de la Flyhard a la primavera... Ah, i és professor de l’Institut del Teatre, d’Eòlia i de la Beckett. Enganxat com està al seu treball, Rosich tria aquesta última sala.

Notícies relacionades

«Allà vaig aprendre a escriure teatre i allà ho ensenyo ara. És com casa meva», confessa. El polifacètic autor, que també va estrenar en aquest espai dues de les seves peces,‘Party line’i la comèdia immobiliària‘N&N’, valora la seva programació: «Diuen que és la casa del dramaturg perquè acull obres d’autors catalans contemporanis. Per allà hi han passat tots: Pau Miró, Josep Maria Miró, Llàtzer Garcia, Victòria Szpunberg, Marilia Samper...».

I no només per això. El fascina l’edifici en si mateix, l’antiga cooperativa Pau i Justícia. «La reforma arquitectònica va ser fabulosa; de fet, ha guanyat premis. I la cafeteria és de les més bones que pots trobar al Poblenou, pel que serveixen i per l’ambient. Té molta màgia». Amb l’agenda que té, sembla mentida que li doni temps a disfrutar-ho.