On Catalunya

MUSEU IMAGINARI

Nostàlgia de les golondrines

L'actor, que triomfa amb la incombustible i imbatible comèdia 'Pel davant... i pel darrere' (Teatre Borràs), recorda els diumenges que disfrutava en família passejant per la Rambla i navegant a bord d'aquestes embarcacions

zentauroepp45891581 museo181205130137

zentauroepp45891581 museo181205130137 / juan camilo moreno

1
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio
Ferran Imedio

Periodista. Redactor del canal Cata Mayor

ver +

La veu de Miquel Sitjar sona a nostàlgia pura i dura. És parlar de les golondrines i rememorar aquells diumenges en família, de la mà dels seus pares, al costat dels seus germans, sentint la felicitat màxima. L’actor vivia al barri de Gràcia –ara viu al Masnou– i baixava de tant en tant amb els seusfins al mar per acabar el passeig fent un volt a bord d’aquestes embarcacions.“Compràvem tramussos en algun quiosc pròxim, potser un gelat si era estiu... De vegades anàvem caminant fins a l’escullera, d’altres passejàvem per la Rambla... Sentir una temperatura càlida, anar agafat de la mà del meu pare... És aquella època en què ets nen i el món et sembla meravellós i fantàstic perquè estàs amb els teus i et sents bé, lliure, segur. Són records molt bonics, gairebé romàntics, diria jo”, somriu l’intèrpret mentre posa davant d’una de les velles golondrines, encara en actiu. “Fa ràbia adonar-se que vell que et fas quan veus que antigues que són i tu ja hi pujaves”, diu fent broma Sitjar, de 43 anys. “Però molen molt, perquè no és el mateix ‘antic’ que ‘vell’. A més, estan molt ben cuidades. Abans pujo a les clàssiques que a les modernes; és qüestió de sentiment”, explica.

Tan bon record guarda d’aquells passejos queja ha repetit el ritual amb els seus fills.La diferència és que ara hi ha moltíssims més turistes que llavors. Però no és una cosa que el preocupi. “Francament, no em molesten”, afirma. Deu ser perquè viu fora de la ciutat.O perquè veu la vida amb més bon humor gràcies al seu paper a Pel davant... i pel darrere, una comèdia incombustible que es representa al Borràs (en aquest cas, adaptada per Paco Mir) i en la qual és l’únic actor, juntament amb Jordi Díaz, que repeteix en l’elenc. “Amb aquesta obra tens la garantia total i absoluta que et pixaràs de riure”, promet. Ell té la garantia total i absoluta de sentir nostàlgia quan veu una golondrina.