El cafè de la «gent de Barcelona de veritat»

És impossible parlar amb ell 10 minuts sense que apareguin almenys tres fòbies, d’aquelles de neuròtic de guió. Per alguna cosa li diuen «el Woody Allen de Barcelona». Es queden curts. Carlo Padial ho viu tot com «un malson

hilarant», confessa a boca de canó. Deu minuts més amb ell i assumeixes amb normalitat que li facin por els emprovadors de l’H&M. «Per si algú t’apunyala com a les pel·li de Brian de Palma –es justifica amb to rutinari-. Per això la roba que porto és més gran del que tocaria».

Ell no t’ho diria mai però és escriptor i director de cine. «Escric coses, faig vídeos, bec vi», es resumeix a Twitter. Acaba de publicar el seu tercer llibre, Doctor Portuondo (Blackie Books), i el seu primer llarg es pot veure

a Netflix: Algo muy gordo, amb Berto Romero.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

En Carlo demana cafè amb gel. «He de posar gel a tot», s’excusa d’una tirada. «El meu somni és tenir una nevera d’aquelles que toques un botó i surt gel. Per a mi això és el símbol de l’èxit». Hem quedat al Bracafé, el del número 2 de Casp. «Té un significat molt especial per a mi –explica–, perquè l’associo al procés de començar a escriure i a beure cafè». És que ell no va tastar el cafè fins als vint i tants. Ni cafè ni alcohol, ni refrescos. Ni una cola-cola. Així que va deixar els còmics i es va posar a escriure i a beure cafè. «I en aquesta associació, aquest lloc era el que més m’agradava –recorda-. Per a mi és Barcelona. La Barcelona que m’agrada. De gent de Barcelona de veritat». Sorolls, converses altes, bojos, molt de soroll. «Si els lavabos del Bracafé poguessin fer monòlegs, jo hi aniria cada dia».

En aquest Bracafé, en Carlo hi va escriure bona part del seu primer llibre. «Tinc tres llibres publicats, i el 80% està escrit pel carrer, a trossos, en llibretes». En treu una. «I han de ser molt barates -continua-. Les idees han d’estar en un suport molt auster. Llavors poden tenir un cert pes». Obre una pàgina a l’atzar. «Per cert –es llegeix–, això del procés m’ha servit per descobrir que Lluís Llach té grans temes».