El 'top' 5 del caçador de patates braves

Miris on miris, hi ha algú amb unes braves. Sembla una metàfora del món, ara que tots ens hem de menjar l’actualitat amb patates. Això és Senyor Vermut, un temple del picant on els llavis et cremen per osmosi. Aquí t’entren impulsos 'foodies' sense voler. Abans d’agafar la forquilla, treus el mòbil per inèrcia i dispares una ràfega de fotos per instagramejar. L’Edu et mira amb cara de pare, col·loca un tovalló arrugat sota el plat amb maneres de veterà. «Perquè tinguis més bon angle», et diu. És el més indicat per donar consells per les braves. Aquí on el veus, ha tastat i classificat 850 tapes diferents de patates.    

Edu González, 44 anys. «Un químic boig», es resumeix al seu blog. El Breaking bad de les patates braves. Amb l’allioli que ha menjat, mataria amb un «hola» tots els vampirs de Crepuscle. «Rebria represàlies des de Transsilvània», assenteix ell.

«El braver», ja li diuen, «el rei de les braves». Patatas Bravas Hunter (el caçador de braves), s’ha rebatejat a Instagram. Acumula 19.700 seguidors i més de 700 racions amb flaix. En total, n’ha tastat 850, unes 500 a Barcelona, des que va crear el seu blog, fa nou anys. «Tot és demostrable», garanteix. Ho té en Excel.

Va obrir el blog de braves pel mateix motiu pel qual es realitzen les millors gestes en aquest país: algú va dir «¡no hi ha ous!». Va veure un reportatge amb «les 25 millors braves» i ell va deixar anar: «No estic d’acord en res». «Fes-ho tu, espavilat», li van dir els seus amics. I no hi va haver ous, però sí moltes patates.   

¿El més estrany? L’Edu ensenya una foto de la porra amb salsa brava d’Arroz Hofmann. Ha menjat braves de moniato, de iuca, de carbassa. En versió gofra (al Bar But), i copa (al Pan & Oli de Sants, i al Rosal 34 del Poble-sec). «I mil versions dels cilindres que Arola va fer als 90 -afegeix-: la brava inversa, patata farcida de salsa». Ha tastat fins i tot hamburgueses i truites braves. Eren tapes temporals de les Limited Editions, un invent d’aquest caçador: 10 bars i restaurants elaboren de tant en tant 10 plats inspirats en el blog. 

L’Edu desenfunda el mòbil i un focus portàtil. Sol fer 50 fotos de mitjana per ració. Es passa 20 minuts disparant. «Me les menjo fredes. Moltes vegades tenen la gentilesa de fer-me’n unes altres».  

Sembla un Robocop en versió gastro. Només de veure el plat, et diu quina classe de patata és. «Aquesta és agra, resisteix molt bé el fregit». I en punxa una sense salsa. «Ha fet un primera passada i l’ha fregit a foc viu -endevina-. Dues fregides. Hi ha qui en fa tres. Hi ha qui les posa primer al forn. Hi ha de tot el que et puguis imaginar». 

Notícies relacionades

Les patates més braves de Barcelona

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

No se t’acudeixi preguntar la recepta de les salses. Són tan secretes com la fórmula de la Coca-Cola. «No la sé ni jo», assegura en Jordi, el propietari de Senyor Vermut. Les seves són braves braves. D’aquelles amb què et queda figura de drac de 'Joc de trons'. Els llavis cremen, però no pots deixar de menjar-ne. «Són de les picants», assenteix l’Edu. Però un picant suportable. ¿El top 1? Les infern del Caramba Tapas, respon.

¿Conclusió? «El Tomàs està superat». A Barcelona el nivell «és bestial», assegura. «I hi ha una competència al·lucinant. Em truquen els restaurants: ‘¿Pots venir a tastar-les per veure si són millors que aquelles o aquelles altres?’». Ei, i no engreixen ni un gram. «La meva nòvia -somriu- és entrenadora personal».