On Catalunya

DE TOTS ELS GUSTOS I COLORS

Centres cívics: els cors dels barris

En aquests 10 seleccionats es promou una rica i activa vida sociocultural

6
Es llegeix en minuts
Xavi Sánchez Pons

¿Què faria Barcelona sense els seus centres cí­vics? Són els bastions de la vida als barris, llocs que aglutinen un munt d’associacions veïnals i que enforteixen l’entramat sociocultural de la ciutat. Ofereixen tallers a preus raonables per a tots aquells que tenen ganes d’aprendre coses noves, animen la gent a tenir una existència activa, cultiven la tolerància, aposten per la integració de totes les cultures, ens acosten a casa obres de teatre, projeccions de cine, xerrades sobre temes d’actualitat i històrics, munten activitats per als més petits de casa... Són equipaments municipals que bateguen amb la força d’un cor urbà i, per tant, s’han de cuidar perquè durin més i funcionin a ple rendiment. Hem de visitar-los, partici­par en les seves activitats i recomanar-los sempre que puguem.

CENTRE CÍVIC BARCELONETA

Un dels centres més bonics de Ciutat Vella (carrer de Conreria, 1-9), especialitzat en dansa i arts visuals. Ce­deix espais i recursos als que volen aprofundir en aquestes dues disciplines i fins i tot ofereix residències temporals a les seves instal·lacions a artistes o estudiosos. També ofereix una progra­mació d’espectacles en directe regular -'La Barceloneta es mou'-, exposicions i fins i tot un canal dedicat a la videocrea­ció. Destaca el projecte Franja Barceloneta, que té com a objectiu dinamitzar la vida dels adolescents d’entre 12 i 16 anys.  


CENTRE CÍVIC COTXERES BORRELL

Situat a l’Eixample (Borrell, 2-8), domina les arts escèniques. De fet, té una de les ofertes de teatre més potents de tot el circuit de centres cívics. Amb el nom de Laboratori Tísner, una iniciativa amb 10 anys d’història –hi han parti­cipat Los Corderos SC, Sergi Faustino, Sonia Gómez i Cia. Flyhard–, Cotxeres Borrell concedeix a principis d’any una sèrie de beques a companyies o artistes perquè portin a terme les seves obres o números. El Laboratori Tísner té una ramificació per als més petits i els ado­lescents: Petit Tísner.


CENTRE CÍVIC CASA DEL RELLOTGE

Un dels orgulls de Sants-Montjuïc i del barri de la Marina, ubicat a la part final i interior del passeig de la Zona Franca (al número 116) i especialitzat a promoure la participació ciutadana. Per fer-ho, té un munt d’activitats interessantíssimes: des de la Coordinadora Laboral (els dimarts al matí) per a persones en atur i pensionistes fins a un laboratori fotogràfic analògic públic perquè puguis revelar els teus rodets. La Casa del Rellotge té un altre espai al barri, la Sala Pepita Casanellas (passeig de la Zona Franca, 185), on se celebren matinals de teatre per a tota la família i una programació cultural estable de qualitat a preus més que rao­nables.

Usuaris del Centre Cívic Casa del Rellotge fan pràctiques en un curs de fotografia. JORDI COTRINA


CENTRE CÍVIC JOSEP MARIA TRIAS I PEITX

Abans conegut amb el nom de Centre Cívic Riera Blanca (carrer de la Riera Blanca, 1-3), es tracta d’un equipament públic de les Corts amb una línia clara: la passió per la música clàssica. Encara més, aquest mes d’octubre, i fins al desembre, inicia un cicle de concerts on es podran escoltar composicions origi­nals de Franck, Prokófiev, Bartók, Händel, Rossini i Mendelssohn interpretades per músics i cantants -també hi ha espai per a l’òpera- de qualitat contrastada. I tot per només 4,5 euros. Algunes d’aquestes cites estaran precedides per presentacions d’experts.

Assaig de lírica al Centre Cívic Josep Maria Trias i Peitx. ALBERT BERTRAN


CENTRE CÍVIC VALLVIDRERA-VÁZQUEZ MONTALBÁN

Com indica el seu nom, aquest centre situat al districte de Sarrià-Sant Gervasi i a prop de la serra de Collserola (carrer dels Reis Catòlics, 16), envoltat d’arbres i vegetació, està especialit­zat en literatura. Amb la col·laboració de la biblioteca Josep Miracle, organitza un prestigiós concurs de relats curts de novel·la negra que des de fa cinc anys homenatja el recordat escriptor barceloní. La convocatòria es tanca el dia 3 de novembre, així que encara hi ha temps per participar-hi. El 14 del mes que ve també es posa en marxa Retrats de paraula, una exposició de retrats fotogràfics d’escriptors, periodistes i il·lustradors. 

Classe de bridge al Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán. JORDI COTRINA


CENTRE CÍVIC LA SEDETA 

Aquest és un dels equipaments munici­pals més grans de Barcelona i tota una institució al barri de Gràcia (carrer de Sicília, 321). La Sedeta era una antiga fàbrica tèxtil i ara les seves instal·lacions serveixen per dinamitzar l’activitat cultural i veïnal del Camp d’en Grassot. Aquesta és precisament la seva especia­lització, una programació cultural i uns serveis generosíssims per a persones de totes les edats. Ara bé, val la pena destacar una de les seves iniciatives: la Coordinadora d’activitats de grups de rock La Sedeta. Aquest projecte ofe­reix locals d’assaig i també estudis de gravació als joves, i tallers i punts d’informació musicals.


CENTRE CÍVIC CASA GROGA

Aquest centre pot presumir de tenir unes vistes privilegiades, si­tuat gairebé per sobre de l’Hospital de la Vall d’Hebron i a la part alta del districte d’Horta-Guinardó (avinguda del Jordà, 27). Des d’aquí vigila la ciutat al mateix temps que insufla vida a la zona de l’avinguda. La particularitat de la Casa Groga és la seva ludoteca per als més petits de la casa, ja que és una de les més completes de Barcelona. S’hi organitzen jocs en família i també es formen grups de nens segons les seves edats. Ara mateix té en marxa una exposició de fotos de visita obligada d’una ruta per l’Índia: '5.885 km. Un passeig de Mumbai a Delhi'. 

JULIO CARBÓ 


CENTRE CÍVIC CAN VERDAGUER

Catalitzador de l’activitat sociocultu­ral al barri de Porta i un dels edificis públics més reconeixibles de Nou Barris, té l’aspecte d’una antiga masia reformada. Can Verdaguer (carrer de Piferrer, 94-100) és conegut pel seu respectat concurs de còmic, que, atenció, aquest any arriba a la seva 19a edició (la convocatòria s’obrirà a principis del 2018). Aquest mes d’octubre organit­za una activitat especial, la Nit d’Ànimes, que uneix les festivitats de Tots Sants i Halloween amb una bateria d’actes molt variada i repartida al llarg de l’octubre i per diferents espais del barri (el centre cívic inclòs): ta­ller de caracterització i pròtesis de terror, concurs de disfresses i fins i tot xous de màgia.


CENTRE CÍVIC BARÓ DE VIVER

Baró de Viver posseeix un prestigiós guardó: és el primer equipament sociocultu­ral de l’Estat que ha rebut el certificat internacional LEED Pla­tinium per la seva sostenibilitat. Ara bé, a més de no contaminar i gastar poca energia, aquest enclavament de Sant Andreu (Quito, 8-10) és vital per a la zona, ja que cuida els valors de convivència entre veïns. La seva oferta d’activitats fa vertigen, i gestiona diversos projectes amb especial atenció: Temps de Dona (un espai de diàleg entre dones), Sambaró (un grup musical de percussió obert al públic) i La Nova Escola (un grup d’acollida i integració cultural a través de la llengua).


CENTRE CÍVIC BESÒS

Centre en què la columna vertebral és una escola de flamenc que té una dècada d’història. Aquest equipament del barri del Besòs (Rambla de Prim, 87) fomenta la cultura que envolta aquest estil de dansa en tres apartats: la docència (a través de tallers), la crea­ció (ofereix residències artístiques) i la difusió cultural (programa espectacles). És un bastió del gènere al districte de Sant Martí, i això el converteix en un lloc privilegiat de Barcelona per conèixer i aprendre de què van el 'cante', el 'toque' i el ball (les tres facetes del flamenc). Molta atenció a (in)fusiona’t, un programa que recolza amb recursos propostes escèniques relacionades amb aquest art. 

El Centre Cívic  Besòs, que ha fet del flamenc el seu eix principal. JULIO CARBÓ

L'ÚLTIMA

Notícies relacionades

DE MANICOMI A SEU DEL DISTRICTE 

Els límits dels barris i dels districtes no existien quan es va construir el 1885 l'enorme edifici de l'Institut Mental de la Santa Creu, del qual es conserva la part central (es va tancar el 1987). Ara és la seu del districte i de la Biblioteca Nou Barris. El manicomi estava envoltat per una propietat de més de 100 hectàrees, tenia 12 pavellons que van arribar a acollir 700 interns. I pel bonic pati central amb el seu porxo (encara dempeus) s'hi passejaven els malalts.