Puja al Carmel a menjar les millors braves de Barcelona

El canvia que ha patit Barcelona els últims 30 anys pot no ser deliciós. Marc Isern ho resumeix de forma brava prenent la seva tapa preferida a Las Delicias del Carmelo. «Vaig tenir la sort de créixer entre l’immens parc Güell, la plaça del Sol, el Carmel i les anomenades cases verdes, de protecció oficial, cosa que m’ha permès observar els contrastos entre els turistes, els veïns de la part nord de Gràcia i els immigrants andalusos. Tota la vida he pres el vermut a Las Delicias del Carmelo, ja sigui amb els meus pares i el meu germà o amb amics ressacosos després de nits de festa», explica el responsable del gabinet de premsa Vibra Comunicació (hi recorren grups com Txarango i Sopa de Cabra) i copresentador amb Rubén Sánchez (La Pegatina) del programa Casa Babylon d’iCat. «Mmm, aquests formatges banyats amb oli, aquest botifarró i, sobretot, ¡unes braves ­suïsses amb la meitat de la salsa d’allioli i l’altra de romesco! De petit veia passar gent a cavall o per anar a missa, a la parròquia Mare de Déu del Mont Carmel...».

En Marc va anar fent anys, i la simple paraula «delícies», abans per SMS i ara per ­whatsap, exerceix de ressort entre els seus amics, que, ipso facto, es planten al temple de les braves. Però ja no és el mateix. Pocs van a missa, ningú a cavall. «També han desaparegut un camp de futbol i una xurerria que hi havia», assenyala. «I El Delicias està ple de gom a gom de turistes lectors del Lonely planet (els mateixos que abarroten l’abans inhòspit búnquer del Carmel), disposats a fer llargues cues per assaborir l’expe­riència. Tot i així –afegeix–, encara guarda aquella aura de la Barcelona autèntica i multicultural. La dels cambrers trempats, ­vestits amb camisa i pantalons negres, que criden i suen per ­aconseguir la màxima eficiència per al seu estimat client. Tot ha canviat, sí. Tot, menys les delicioses patates ­braves ­suïsses, que ­resisteixen ­impertorbables.