On Catalunya

CIUTAT ON

Els llibreters se'n van de marxa

¿Què fa la majoria al complir 18 anys? Celebrar-ho amb una festa a la disco. Doncs el premi Llibreter, igual: en la seva 18a edició, va entregar els guardons a Luz de Gas

3
Es llegeix en minuts
Imma Muñoz

La cua que hi havia divendres passat minuts abans de les vuit del vespre davant la porta de Luz de Gas era tan llarga com la que segur que es va formar cinc hores més tard, però molt diferent. Poc taló, elles; vambes, ells; roba còmoda (ni molt ajustada ni emmidonada) en general. Aquell vespre, a la discoteca de Fede Sardà no s’hi anava a ensenyar, sinó a aprendre: de l’entusiasme dels autors, editors i llibreters que recollien i entregaven premis a l’escenari, i dels que pul·lulaven, també entre lectors, per la sala. En total, gairebé 450 participant en la festa d’entrega dels premis Llibreter, que, amb 18 anys complerts en aquesta edició, ja tenien edat per entrar a la discoteca. 

Quan ho van fer, l’exclamació devia ser la de tothom que trepitja el local per primera vegada: «¡Ostres, quin fred!». És el que té aquesta sala: que s’omple fins a la bandera i, per evitar lipotímies, l’aire arriba directament del pol. Però, és clar, fins al moment de la superpoblació, una lamenta no portar el vestit regional inuit. El mateix va pensar la senyora gran (molt gran fins i tot per a un dels pocs locals de la ciutat on els que ja hem fet els quaranta no ens sentim els pares de tota la concurrència) que renyava el seu acompanyant: «¿Veus com hauria d’haver agafat una jaqueteta?». 

¿LLIBRETER O ASSASSÍ PROFESSIONAL?

Doncs en això estàvem, suportant el fred, somrient al veure cotxets de nadó a Luz de Gas i els cambrers servint més sucs de préssec que en tota la seva carrera, quan va començar l’acte. Toni Puntí repetint de presentador; el president del Gremi de Llibreters, Antoni Daura, celebrant el nou Pla Nacional de Lectura (sense imaginar que al seu impulsor, el conseller Santi Vila, li quedaven dos telediaris), i el pregoner, Josep Maria Pou, posant el punt de morbo a la vetllada: ¿estava allà en qualitat de llibreter o d’assassí professional (de ficció, en els dos casos, s’entén)? Ell mateix va resoldre el dubte: de «lletraferit». En el sentit literal: es va passar set setmanes amb el peu embenat perquè un llibre que li van tirar al cap li va anar a parar sobre un dit, i quatre amb una ferida al nas perquè es va adormir llegint en un iPad i li va caure a la cara. A més, desafiava els seus pares devorant llibres amb una llanterna sota els llençols. Conclusió: millor que els comprem un patinet als nens. És molt més segur. 

¡VISCA LA LITERATURA INFANTIL!

Notícies relacionades

¡¡Noooo!!! Perquè aquí va arribar el millor de l’acte: la reivindicació de la literatura infantil i juvenil (LIJ) que van fer Albert Asensio i Mar González, autor i editora, respectivament, d’'El banc blau' (Babulinka), al recollir el premi al millor àlbum il·lustrat, i la llibretera Núria Dòria a l’entregar-lo. «Si volem un país lector, posem la LIJ al lloc que li correspon», va resumir l’editora. Ovació. Com les que van rebre els altres premiats de la nit –Raül Garrigasait, guanyador en la categoria de Literatura Catalana, i el sard Marcello Fois, en la d’Altres Literatures–, sí, però molt més necessària. Des de la primera edició, el 2000, s’han concedit premis al millor àlbum il·lustrat. ¿Quants han copat titulars? Aquí ho deixo. 

Acabats els parlaments, foto de família i una intenció: que l’acte derivés en festassa, amenitzada pel Bernat Font Trio. «Però la gent va apostar per continuar la festa fora de Luz de Gas, sopant. Massa fred», revela una assistent. Encara que m’hi jugo l’abric que molts hi van tornar després de les postres.