Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

ON / OFF

5 coses que no et pots perdre aquesta setmana a Barcelona

El millor: la pel·lícula 'Let's get lost' sobre la llegenda del jazz Chet Baker i la veu de somni de Lisa Hannigan

Juan Manuel Freire

5 coses que no et pots perdre aquesta setmana a Barcelona

ON

Pintura corpòria

L’artista Angèlica Sos, castellonenca resident a Barcelona, ha arribat a l’ H10 Art Gallery amb 'Sombra secreta', una mostra comissariada per Laia Campañà i Mar Cuenca que recull experiments fascinants: pintura sortida del seu suport per adquirir cos i dinamisme.


Mal cos

Coincidint amb la Setmana Santa, la Filmoteca ha programat un cicle sobre el Diable, Una certa olor de sofre, amb delícies fosques com El cor de l’àngel, sinistre thriller a reivin­dicar d’Alan Parker. L’expressió «mal cos» va néixer per parlar d’aquesta pel·lícula.


Taniguchi recuperat

El dia 11 de febrer passat ens va deixar Jiro Taniguchi, llegenda del manga gràcies a obres mestres com Barri llunyà i El almanaque de mi padre. Planeta Cómic recupera ara en tom únic 'Hotel Harbour View', dues històries d’aire pulp lligades per una temible assassina.


Veu de somni

Probablement has sentit Lisa Hannigan encara que no t’ho sembli. Ha sigut el contrapunt femení en diversos temes de Damien Rice. Era la veu de la banda sonora de 'Gravity'. I ha sonat en mil sèries. Dimarts, dia 18, porta el seu folk somiador a Apolo.


Chet Baker capturat

Fa poc es va estrenar (aquí en DVD) 'Born to be blue', el film amb Ethan Hawke com la llegenda del jazz Chet Baker. Per conèixer el músic de culte, és millor perdre’s a Let’s get lost, retrat documental a càrrec de Bruce Weber. Es veurà diumenge, dia 16, al CCCB, i en 35 mm.


OFF

Algunes coses que no canvien mai

Com, per exemple, Kasabian.  El grup de rock britànic ha llançat un nou single, 'You're in love with a psycho', amb una lletra tan vergonyosa com ho solen ser les seves i producció una mica antiquada. I la portada de l’àlbum encara és pitjor que la del disc de Mike & The Mechanics.