Racons ocults envoltats de verd i aire pur

Muntanya sol voler dir calma, relax i una mica d’aire fresc. Us convidem a conèixer alguns dels racons verds ocults que atresora Catalunya. De nord a sud i d’est a oest, es concentren boscos i assissos, serres i cims que ens empenyen a deixar la ciutat i descobrir nous horitzons.

Montserrat més enllà de la icona

En un país amb la serra de Montserrat com a icona indiscutible, sembla que totes les roques que adopten formes curioses i amb personalitat aparent, ens fascinen. Pujar a la muntanya custodiada per la Moreneta pot ser una opció, no ja per l’atractiu del funicular o de les seves vistes, si no per les diverses rutes que surten des del monestir. Aquí s’amaga un dels capricis més fascinants: la Roca Foradada. Una cavitat triangular formada per l’ensorrament de part de la serra. L’espai és ampli, amb prop de 10 metres d’altura, i es converteix en una perfecta talaia per veure la comarca del Bages i part de l’Anoia. El camí per accedir fins a aquest punt tan fotografiat és senzill i d’escassa dificultat.

Per als que prefereixen veure Montserrat en perspectiva, res millor que la ruta d’Els Set Balcons de Montserrat. Són set miradors naturals i panoràmics accessibles per a totes les edats, en bici o a peu, per contemplar la muntanya màgica des d’Abrera, Castellví de Rosanes, Collbató, Esparreguera, Martorell, Olesa de Montserrat i Sant Esteve Sesrovires.

Roques, coves i formes impossibles

I encara una altra Roca Foradada, en aquest cas, molt a prop de Prades. L’erosió de la pedra ha fet la seva feina creant un forat natural, aquí de manera circular, a uns 10 metres d’altura. De les altures, passem a les profunditats. Estalagmites i columnes de roca calcària registren el pas del temps a la cova del Blai, dins de la Muntanya Blanca de la comarca del Baix Camp. Arriba a 30 metres de profunditat, així que és recomanable portar frontal o llanterna, a més de calçat adequat, ja que l’interior no està il·luminat i pot ser relliscós.

Un viatge subterrani per la història

A l’Espluga de Francolí s’amaga una de les coves més llargues i profundes del món. Habitades des del Paleolític fins a arribar als ibers, la visita és fàcil i didàctica, pensada per a totes les edats. Per als visitants més aventurers, es pot remuntar el riu per les galeries subterrànies al costat de guies espeleòlegs.

Boscos per respirar amb els cinc sentits

Notícies relacionades

Un viatge de mar, cultura i muntanya en un mateix dia

Cinc escapades per fugir de la calor

Naturalesa, per a molts, vol dir verd, arbres frondosos i poder respirar profundament a la seva ombra. El roure es considera un dels arbres més nobles, al qual cultures ancestrals concedeixen la saviesa i la capacitat de guarir. A l’Aulàs (Pallars Jussà) tenen la sort de reunir-los en un bosc situat en l’extensió plana més gran del Prepirineu. Envoltats de roures martinencs (Quercus pubescens) i roures de fulla petita (Quercus faginea), es convida els visitants a practicar el bany de bosc, és a dir, visitar-lo conscientment i amb els cinc sentits per reduir l’estrès i reequilibrar l’organisme. Un altre espai natural en el qual s’ofereix aquesta pràctica és l’arboretum de Masjoan, situat a la cara nord del Montseny i les Guilleries. Es tracta d’un bosc privat creat pel botànic Marià Ferrer Rierola amb espècies de tot el món: cedres, roures, castanyers i til·lers gegants, una oportunitat única de veure aquesta espècie sense creuar l’Atlàntic.

Paisatges creats per la memòria del vi

I de la fascinació pel natural, passem a paisatges insospitats creats per l’home. El Bages va ser terra de vins, tal com avui dia veiem la Toscana italiana; bancs de vinyes a l’infinit que van tenir un trist final amb la fil·loxera. Amagades a la Vall del Flequer, a prop de Mura i Rocafort, no fa gaire es va fer una troballa meravellosa: unes enormes tines fetes de pedra seca construïdes entre els segle XVIII i XIX. Al seu interior estan recobertes de ceràmica, ja que allà s’introduïa el most per crear el vi a la vinya mateix. Una solució més que intel·ligent per no haver de transportar el raïm en un paisatge agrest i allunyat de la població.