Shintaro Kago, "els tabús que ens atrauen"

S’ha de saber on es fica un quan obre qualsevol còmic del japonès Shintaro Kago (Tòquio, 1969). Si s’hi atreveixen, aparquin prejudicis i estiguin disposats a deixar-se incomodar. Radical i trencador, les seves obres no deixen indiferent. O agraden, o no. O fascinen o incomoden. I sempre esquitxen: vísceres, sang, excrements… són senyes d’identitat d’aquest mestre de l’ero-guro (eròtic i grotesc), un gènere per a adults en què el mangaka fa quatre dècades que experimenta amb l’horror, el surrealisme, l’humor negre, la violència, el sexe, les mutilacions, la mort, les perversions… en històries que transiten per la ciència-ficció i la distopia.

Convidat a Comic Barcelona, no estranya que des que en la seva anterior visita al Saló del Manga, el 2013, Kago descobrís la figura del caganer dels pessebres catalans, no deixi de col·leccionar-los. Just després d’aterrar a la capital catalana en va anar a comprar uns quants més –"de polítics"–, confessa durant l’entrevista. Endevinin: doncs un de Trump i un altre de Xi Jinping, revela, sense entrar en detalls de l’actualitat sobre els líders nord-americans i xinès.

L’autor d’obres als antípodes de Bola de Drac com El Palacio del Infinito, Ciudad Parásito, Tract (Moztros) o la difícil de trobar Reproducción por mitosis sempre repeteix, entrevista rere entrevista, la primerenca influència dels Monthy Pyton en el seu propi humor negre i absurd, que també n’hi ha. I, tot i que sempre de poques paraules, entra en matèria. "Els temes tabús que surten als meus llibres són una cosa universal, sempre ens han dit que no podem disfrutar-ne, però inconscientment ens atrauen", opina el japonès, que assegura no tenir malsons i a qui no li importaria veure una autòpsia si li deixessin, afegeix. "Poso el focus en temes que no són mainstream, l’eròtic, la sang, el grotesc, la violència… M’agrada anar a la contra. Mai dibuixo una cosa que no m’agrada". I, ¿li agrada provocar el lector? "Vull que s’adonin que existeixen altres perspectives, que potser el que creien correcte no ho és".

"Míssils nuclears"

Notícies relacionades

El festival de música, ¿últim refugi contra la polarització?

¿Què els passa als mestres i com arreglar-ho?

Es pren el seu temps per pensar al preguntar-li sobre si es posa algun límit, per immoral o extrem, al dibuixar. "Pregunta difícil. No sé si hauria de dir que no em poso límits. Simplement, si hi ha coses que no vull dibuixar, no les dibuixo. Potser tinc més compte amb els temes religiosos, perquè cada persona creu una cosa diferent i miro de respectar aquestes creences".

A Ciudad Parásito, un personatge parla de la desaparició del món i de l’Apocalipsi. ¿Tal com està tot, creu que anem cap a la fi del món? I torna a reflexionar la concisa resposta. "Tinc clar que cal evitar els míssils nuclears, els de tots els països". Les pors de Kago, pare d’una adolescent, es concentren, afegeix, "en la seguretat de la meva filla". I ara que es va "fent més gran", afegeix, li preocupa la "salut del cos". Però en el que no perd un segon és a atabalar-se per la intel·ligència artificial. "A molta gent li preocupa perdre la feina per la IA, però no és el meu cas", acaba dient.