Tres projectes culturals d’envergadura aspiren a aconseguir que els barcelonins tornin a ramblejar

«La Rambla està excessivament presa pel turisme i ha perdut la complicitat de la ciutat», admet Marcé. És una situació que considera reversible. De fet, la recuperació de la Rambla (i de Ciutat Vella en general) per als barcelonins és un objectiu destacat del govern municipal de Jaume Collboni.

Està previst que la reurbanització de la Rambla acabi en el primer trimestre del 2027. I a aquesta llarga i trepadora intervenció la seguiran tres inauguracions d’equipaments culturals de calibre.

El Teatre Capitol (la Rambla, 138) hauria de reobrir com a espai de propietat municipal i amb la gestió encara per assignar la tardor del 2027. L’adquisició de l’immoble és fruit d’un acord amb Torcalena Servicios y Gestiones SL que inclou la requalificació urbanística d’un altre que té l’empresa al número 2 del carrer de Fontanella (l’històric edifici de Telefónica). El consistori estima que l’operació li reportarà una generosa plusvàlua amb què rehabilitarà l’antic Can Pistoles, amb dues sales. 

Exposició i creació

La inauguració del Centre d’Art Digital de Catalunya, a l’antic edifici de la Foneria, a la Rambla, 2, està prevista per al primer semestre del 2028. Aquest projecte de la Conselleria de Cultura de la Generalitat té un pressupost estimat de 13 milions d’euros. Tindrà dues plantes dedicades a exposició i dues més que estaran dedicades a la creació i l’«estructuració del sector», segons Marisol López, secretària general d’Innovació. El sector, ara que el digital travessa pràcticament tots els àmbits de la nostra vida, és «la creació que no existiria si no existís la tecnologia digital», puntualitza López. La idea és que el Centre d’Art Digital actuï en el futur com a amplificador de la innovació sorgida delCatalunya Media City, l’estratègic ‘hub’ audiovisual i digital que la Generalitat preveu estrenar a finals del 2028 a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs. A López li agradaria que el Centre d’Art Digital de Catalunya es presentés en societat amb una exposició del que s’ha fet en aquest àmbit a Catalunya des del segle passat, amb pioners com Marcel·lí Antúnez, Antoni Abad i Alba G. Corral. Compte: el sistema universitari català supera aquest curs els 5.100 estudiants de disciplines vinculades a l’art digital, informa la Conselleria de Cultura.

Un gegant

Finalment, ja ha començat la reforma de l’immens Teatre Principal, al qual dona nom només un dels seus espais, propietat de Balañá i arrendat pel grup hoteler Atir Hospitality. La idea és un espai polivalent dedicat al teatre, el teatre musical, la música en directe, exposicions immersives i, per descomptat, gastronomia. Respectant el valor patrimonial del complex (on hi ha la Cúpula Venus, el Teatre Latino i l’al·lucinant Jai-Alai). Està catalogat com a bé d’interès local i Marcé afirma que a les exigències que això comporta s’haurà d’adaptar el projecte del despatx arquitectònic Batlleiroig. La inversió estimada és de 45 milions d’euros i la inauguració està prevista per al 2029.

El regidor de Cultura confia en l’«efecte multiplicador» d’aquests espais «enfocats a la ciutadania» sobre la restauració i el comerç de la zona, particularment a l’«estigmatitzada» part baixa de la Rambla.

Xavier Theros, cronista de Barcelona i novel·lista, celebra les intervencions, sobretot la del Principal (era una llàstima que el teatre més antic de Barcelona caigués a trossos), però és menys optimista que Marcé. «No sembla que a curt termini els barcelonins tornem a ramblejar –considera–, i si ho tornem a fer, no crec que signifiqui el mateix». Suport històric de Theros: «La Rambla ha sigut el centre de Barcelona des que en el segle XIV va passar de ser un suburbi fora de les muralles a quedar situada just a la meitat de la ciutat antiga (el Gòtic) i la nova (el Raval). Malgrat que va tenir una gran vida cultural (teatres, cafès, llibreries, els quioscos oberts 24 hores fins fa quatre dies), la seva veritable importància estava en la seva condició d’àgora urbana on es trobava tota mena de gent». Això és difícil de recuperar, tenint en compte «la descentralització de la ciutat i la brutal ocupació turística del passeig», prossegueix Theros.

Andreu Navarra, historiador i autor del magnífic assaig ‘Bohemia y barricadas’, subtitulat ‘Barcelona, 1888-1939. Una historia cultural’, és encara més escèptic. «No sento ‘ramblejar’ des que era un nen –explica–. En canvi sento ‘ravalejar’. La Rambla i el Raval són al costat. ¿Quina és la diferència? Que la Rambla s’ha convertit en un no-lloc, en un espai d’especulació econòmica sense veïns i sense espai per als barcelonins».

Marcé reclama «una mica de temps» per crear un «estat d’opinió favorable».

Horitzó més llunyà

Notícies relacionades

La Foneria de la Rambla reobrirà el 2028 com una ambaixada del ‘hub’ digital de les Tres Xemeneies del Besòs

L’estiu en què Bad Bunny es va convertir en la icona de Puerto Rico: quan el ‘perreo’ va enderrocar un govern masclista i corrupte

En un horitzó més llunyà, amb optimisme situat el 2031, està prevista la inauguració del Liceu Mar al Moll d’Espanya, amb una inversió publicoprivada de 50 milions d’euros. Serà una prolongació marítima de l’eix cultural de la Rambla.

A la Rambla ja hi ha com a potents pols culturals el Teatre Poliorama, la Virreina Centre de la Imatge, el Gran Teatre del Liceu i l’Arts Santa Mònica. Fora de la Rambla, tot i que formen part del mateix ecosistema cultural, hi ha el CCCB, el Macba, el Teatre Romea, l’Ateneu Barcelonès, el Palau Martorell, el complex de l’antic Hospital de la Santa Creu i el Museu Marítim. Al carrer Ample, on hi ha el Palau Martorell, entreveu Marcé un altre possible palau privat transformat en espai cultural.