Michael Barenboim aposta per arribar a la pau entre els àrabs i els israelians

L’obertura del cicle BCN Clàssics demà al Palau de la Música ofereix el debut de Michael Barenboim amb l’Orquestra de la RAI dirigida per Andrés Orozco-Estrada. Interpretarà el Concert per a violí i orquestra número 4 en re major de Mozart. Tot seguit, la formació italiana afrontarà la Simfonia fantàstica d’Hector Berlioz. Barcelona és la primera parada d’una gira espanyola que també farà cap a Alacant i Madrid.

«Ara feia bastant temps que no tocava aquesta peça, però aquest any és una de les obres que m’han sol·licitat sovint, i me n’alegro perquè la disfruto molt. És molt comú que te la demanin en audicions, i com que soc professor l’escolto sovint. Però continuo estimant-la i tocant-la», assenyala aquest violinista professor de la prestigiosa Acadèmia Barenboim-Said de Berlín, una iniciativa creada pel seu pare, el director i pianista Daniel Barenboim, de família jueva, i l’intel·lectual palestí Edward Said (1935-2003).

El mateix tàndem havia impulsat abans, el 1999, la West-Eastern Divan Orchestra convençut que la pau duradora a l’Orient Mitjà depenia més de construir ponts i empatia que no pas de les armes i la guerra. Aquesta formació, amb la qual sol tocar com a concertino, compte amb músics àrabs i israelians de diversos països la música dels quals és fruit de l’escolta, el diàleg i un esforç que va més enllà del que és estrictament musical. El seu missatge és més necessari que mai. «A l’Europa occidental, molta gent només veu el patiment del poble palestí. S’ha de lluitar contra la seva deshumanització».

Un lloc especial

Nascut a França ara fa 40 anys i establert a Alemanya des que en tenia set, Barenboim acostuma a tocar com a solista amb orquestres molt destacades, però la West-Eastern Divan ocupa un lloc ben especial en el seu cor. Hi actuarà al Palau de la Música i també a L’Auditori al febrer, dirigida per Zubin Mehta.

«Portem més de dos anys de genocidi a Gaza, i durant l’alto el foc decretat, els bombardejos, només en les primeres nits, han matat un centenar de persones [des que es va fer aquesta entrevista, la xifra ha augmentat]», ressalta. «A més, l’ajuda humanitària no pot entrar. Gairebé no hi ha medicaments ni subministraments. La gent es mor a causa de ferides i malalties fàcils de curar i prevenir. I a Cisjordània hi ha una acció coordinada de neteja ètnica amb demolicions de cases, violència física i bloqueig de l’accés a l’aigua».

A Catalunya, els teatres públics han obert la temporada amb una declaració per condemnar el genocidi palestí, però en canvi al seu país no. «A Alemanya hi ha una forta repressió dels discursos pro Palestina a les institucions. Les protestes són al carrer». Lamenta que en la clàssica s’hagin aixecat tan poques veus a favor de Palestina. «La majoria evita el tema perquè li és incòmode, i no som gaires els que parlem del genocidi a Gaza. A Alemanya encara genera controvèrsia qualificar-lo de genocidi», diu. Amnistia Internacional l’hi va qualificar el desembre del 2024.

Barenboim forma part d’un col·lectiu d’artistes que organitzen concerts benèfics Make Freedom Rring, que recapten fons per a oenagés. També col·labora amb l’Ensemble Nasmé, una formació de cambra on toca amb quatre músics joves de diversos llocs de Palestina. «Només fem música de compositors palestins i clàssica. Amb ells també vindré a Espanya de gira», avança. Tan sols hi ha hagut algunes estrelles, com Jordi Savall, però no gaires més, apunta, que s’han preocupat de convidar músics palestins per promoure el diàleg intercultural i la pau.

Silenci total

Savall únicament accepta palestins que també acceptin l’existència de l’Estat d’Israel i alhora es nega a col·laborar amb músics israelians que donin suport al genocidi a Gaza o no s’hi posicionin. «A escala institucional hi ha gairebé un silenci total, especialment a Alemanya. És una cosa molt reveladora perquè legitima la complicitat del Govern alemany en el genocidi a Gaza». I afegeix: «En el món acadèmic hi ha un gran silenci. No fer res també els converteix en còmplices».

Notícies relacionades

Nelson Valente crea una comèdia per a les T de Teatre

Els nous anhels de Júlia Colom

La reacció ha sigut molt diferent de la que hi va haver amb Ucraïna. Llavors es va parlar clar i es van cancel·lar contractes a artistes i orquestres russos. Però el genocidi a Gaza no ha despertat la mateixa condemna unànime. «A Alemanya, solidaritzar-se amb Palestina té un preu. En el terreny institucional, si mostres solidaritat amb els ucraïnesos, tens el suport de tot el Govern, però si fas el mateix amb els palestins, vas a contracorrent d’institucions, mitjans i grups de pressió», diu.

La West-Eastern Divan Orchestra no ha actuat mai a Israel i tan sols ho ha fet una vegada a Palestina, concretament a Ramal·la el 2005. No serà fàcil tornar. ¿S’imagina un tour per Israel i Palestina? «Només passarà quan no hi hagi apartheid. Mentre n’hi hagi, però, ni m’ho plantejo». n