Bi Gan fa una altra exhibició de múscul artístic amb ‘Resurrection’

Després de veure la segona pel·lícula del prodigi Bi Gan, l’idil·li noir Llarg viatge cap a la nit (2018), l’espectador sortia del cine demanant-se si realment l’havia vista o més aviat l’havia somiada. I aquesta capacitat de l’art per a l’evocació onírica és precisament l’assumpte central del nou treball del xinès, Resurrection, una aclaparadora exhibició de musculatura creativa que repassa un segle de la Xina i, en el procés, reflexiona sobre un segle de cine. Presentada ahir en la competició de Canes, la pel·lícula funciona com a reivindicació de la capacitat única del setè art –quan parlem de Bi Gan, utilitzar aquest terme és del tot pertinent– per donar-nos accés a una cosa tan necessària com somiar, i d’elegia pel que perdem si permetem el declivi d’aquest art. És una de les millors pel·lícules presentades a concurs aquest any, i la que per temàtica i envergadura té més formes de Palma d’Or.

Notícies relacionades

Escapada d’estiu a Món Sant Benet: natura, història i gastronomia en un entorn únic a Catalunya

El patronat del MNAC al·legarà «incapacitat tècnica» per traslladar les pintures de Sixena

Culebró iranià

El festival ha sigut durament criticat per incloure en la programació l’aspirant a la Palma d’Or Mother and Child; una associació de cineastes iranians acusen el director, Saeed Roustayee, de fer propaganda a favor de la República Islàmica a través de la pel·lícula, i el festival, de complicitat. I el cert és que resulta cridaner que els responsables del certamen s’exposessin a unes crítiques previsibles per incloure una pel·lícula tan deplorable. Retrat d’una mare viuda a qui el món s’ensorra quan mor un dels seus fills i l’home amb qui anava a casar-se la deixa plantada, mira d’assemblar-se a una d’aquestes investigacions morals sobre la veritat, la mentida i la culpa perfeccionades pel també iranià Asghar Farhadi, però tan sols aconsegueix ser un culebró que sotmet el protagonista a tota mena de malifetes, i castiga l’espectador amb un excés de crits i sanglots, trampes argumentals i molts tipus més d’inconsistències narratives.