La crítica de Monegal: La tele comença a assenyalar les seves pròpies infàmies

És bastant nou –i ho celebro– que la mateixa indústria televisiva –en aquest cas una plataforma de pagament– comenci a assenyalar la lapidació mediàtica que van patir alguns encausats, i que finalment va resultar que eren víctimes d’una infame operació. Es tractava de noms molt atractius per construir un gran morbo nacional televisiu. Jesús Vázquez, Jorge Cadaval i Javier Gurruchaga van ser el trident sobre el qual es va edificar l’esborronador i mesquí xou. Els periodistes, els juristes, els analistes que han participat en aquest documental han denunciat ara, 25 anys després, la perversió i la mala praxi d’alguns mitjans.

Tot per l’audiència

Han explicat com productores, cadenes i presentadors i presentadores de programes s’hi van acarnissar a la recerca d’audiència i de negoci sense cap escrúpol. Han assenyalat fins i tot, traient imatges de l’època, els ‘Mississippis’ i ‘Pelícanos’ de Pepe Navarro, les ‘Crónicas marcianas’ de Sardà, els programes de Canal 9 de València que produïa el llavors marit de Nieves Herrero... Van ser molts mesos en què la indústria televisiva, en la seva versió més roïna, omplia els platós cada nit, cada dia, de nois que sortien a explicar que havien sigut carn de canó –prostitució de menors– per part dels famosos que visitaven l’Arny.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Explicava Jesús Vázquez, fil conductor d’aquest documental: «Pagaven dinerals a aquests xavals. Ells deien ‘pagueu-nos bé i digueu-nos el que voleu que diguem’. Mentien a canvi que els compressin droga». I després, al cap de molts mesos, quan es va començar a descobrir que el cas era un muntatge, noves sessions televisives amb els mateixos joves desdient-se del que havien dit. ¡Ah! Tot alimenta el negoci del circ.

  És una raresa estimable, els deia, que des d’un documental televisiu es reflexioni, s’assenyali i s’enfoqui que vil i mesquina pot arribar a ser la mateixa tele. Són necessaris aquest tipus d’exercicis. La infàmia, segueix.