Mor «‘el bueno’» de Calpurnio: un 2022 negre per al còmic

Calpurnio, Eduardo Pelegrín Martínez de Pisón, s’havia forjat en revistes com ‘El Víbora’ i ‘Makoki’ i havia publicat en ‘Interviu’, però la fama li va arribar gràcies a ‘El bueno de Cuttlas’, un texà estudiadament minimalista i de senzillíssim traç, com la majoria dels seus personatges –«ninots», com els anomenava ell mateix–, que va començar sent una paròdia del ‘western’ amb escenes típiques del Far West, com duels, indis, pistolers i malvats, tot i que també amb personatges com 37, un extraterrestre verd. Però Cuttlas va evolucionar per viure aventures mentre mostrava les seves inquietuds metafísiques reflexionant amb humor sobre la vida, les relacions humanes, la tecnologia, la ciència i l’art. Gràcies a ell, Calpurnio era capaç de tractar sobre qualsevol tema.

Doble resurrecció

La sèrie de Cuttlas, nascuda el 1983 en el fanzín ‘El Japo’, el va acompanyar durant 37 anys i va ser publicada a ‘El Víbora’, a ‘Makoki’ i en premsa –a ‘El País’ i al ‘20 minutos’–, tot i que va arribar a «matar» el personatge dues vegades, la primera el 1989, tot i que el va ressuscitar el 1994 com un actor de Hollywood que interpretava Cuttlas. El va matar un altre cop dos anys i el va tornar a rescatar el 1998 gràcies a la reconstrucció del seu ADN, extret del seu barret. Calpurnio va reunir les seves tires en diversos llibres, com ‘El hombre del Oeste’, ‘El pistolero molecular’, ‘El signo de los tiempos’, ‘Esto no es un cómic’, ‘Solo somos monigotes’ o ‘El tejano samurái’ (Evolution Comics). 

El 2016, any en què va rebre el Gran Premi del Saló del Còmic de Saragossa, va treure un nou planter d’esbojarrats personatges a ‘Mundo plasma’ (Reservoir Books; premi Ciutat de Palma de còmic 2016). Després va emprendre les versions de les obres d’Homer a Blackie, autèntiques peces mestres. Per abordar-les va iniciar un tenaç treball de documentació. «Va arribar a saber més que ningú de nimfes i déus, d’armes i barcos, d’herois i batalles. Res en els seus aparentment simplíssims dibuixos és casual. Quan es va endinsar en la ‘Ilíada’ ja era una autoritat en el món de l’antiguitat clàssica», constaten des de l’editorial. 

Notícies relacionades

Mor l’il·lustrador Calpurnio, creador de Cuttlas

Amb el peu esquerre

Historietista i il·lustrador, va realitzar també fanzins, nombrosos cartells, portades de discos, pel·lícules d’animació, murals, exposicions, guions. El 1997 també havia fet videocreacions abstractes com videojòquei, amb el pseudònim de ERRORvideo, i havia presentat obres en festivals de música electrònica.  

Treballant en ‘El llibre del Tao’

Fa només un parell de mesos, el divulgador i crític Gerardo Vilches assegurava en una entrevista que havia decidit finalitzar la sèrie de Cuttlas pel cansament i una mandra que mai abans havia experimentat. Entre les claus del seu èxit per connectar amb el lector citava el seu «dibuix simple i ancestral» i «bons guions». Malgrat el final del personatge, encarava el futur pensant en nous desafiaments. Així ho confirma l’editorial Blackie Books, amb qui estava preparant una edició d’‘El llibre del Tao’, de Lao Tse. «Sabíem que estava malalt, però ens donaven esperances el seu incansable entusiasme i la fe i il·lusió en el nou projecte. L’última vegada que vam parlar el vam deixar dibuixant el vell Lao Tse damunt el bou iniciant el seu viatge. Avui Calpurnio ha emprès el seu». Potser vestint el barret d’«‘el bueno’» de Cuttlas, a la recerca de la seva banda, Gallardo, Pacheco, Mediavilla i Fuster.