‘Historias del arte’: 3.500 anys d’alienació i misticisme

Urbano va rebutjar la proposta. «Em va semblar un projecte excessiu –diu–. Massa ‘heavy’». Però en el seu cervell es va quedar l’oferta donant voltes com un ‘single’ estrany i temptador i van anar aflorant «idees i frases». La pandèmia, que al final s’acabarà revelant oli en un llum per a la creació, i no pel seu aprofitament com a tema sinó pel temps mort que va oferir, va acabar de fer-lo canviar d’opinió. «Era ara o mai». Endavant.

El resultat, dos anys de «treball intens» després, i això que Urbano pinta «ràpid», és l’àlbum ‘Historias del arte’, que no ‘història’, i talla la respiració: 350 pàgines, més de mil vinyetes i il·lustracions fetes amb aquarel·la i guaix, més tinta per al retolat. La magnitud importa, però ‘Historias del arte’ talla la respiració sobretot perquè és flamejant psicodèlia.

«No sé si això és el que esperava Contra», diu Urbano. Segurament no, ningú podia esperar una cosa així, però aquí està i és motiu de celebració.

Quatre episodis

Les quatre històries de l’art que explica l’obra són la del regnat d’Akhenaton, el faraó que va imposar el culte monoteista a la deïtat solar Aton en detriment de la resta del panteó egipci, molt destacadament d’Amon, el déu de la creació i fins aleshores el més venerat, amb una petita ampliació dedicada a la ciutat-deliri d’Amarna; la de la tercera gran persecució del budisme a la Xina, centrada en la regió de Dunhuang, on es troben les coves de Mogao o dels Mil Budes; la dels set anys de ‘desaparició’ d’Agnes Martin (1912-2004) al desert de Nou Mèxic, i la de la borrosa mort de Blinky Palermo (1943-1977) a les illes Maldives.

El volum es divideix en els blocs ‘Pintura antigua’ i ‘Últimos pintores’, i abasta des del 1350 aC fins a 1977. Gairebé 3.500 anys d’alienació, misticisme, malson i renaixement als quals Urbano dona forma fabulosament colossal i al·lucinada, no exempta de cops d’humor subterrani, sense més ensenyament que: l’art és terrible i transformador. Una idea realçada per l’habitual imatgeria flamígera d’Urbano i per impactants representacions de l’èxtasi.

L’artista, no obstant, nega tenir una visió torturada de l’art. Tot i que admet: «Els artistes tendim a ficar-nos en embolics on ningú ens ha demanat que ens fiquem. Mentiria si digués que m’ho he passat superbé tota l’estona fent ‘Historias del arte’. Ha sigut un procés intens amb reptes que m’ha costat resoldre. Allà hi ha el punt catàrtic de caure per ressorgir».

¿El repte principal? «La composició de les pàgines, ajuntar pintura i escriptura d’una manera natural».

No al peu de la lletra

Urbano cita ‘Historia universal de la infamia’, de Borges, com a influència narrativa, en el sentit que «importa més el relat que la seva qualitat històrica i didàctica». Això és: no es prenguin com una crònica allò explicat, al cap i a la fi és una barreja de «fets, invenció i experiment». Amb el vector «poètic» com a mínim en igualtat de condicions amb l’«historiogràfic». Si una cosa no volia Urbano és dictar lliçons.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

D’Akhenatan aprecia Urbano que va ser un personatge entre «profètic i boig», així com que amb ell va florir l’«únic període una mica expressionista» de l’antic art egipci. La cultura tibetana, simplement, li agrada «molt», sobretot la part «xamànica». Martin i Palermo, per la seva banda, van fer «pintura mínima amb un component molt espiritual i silenciós, en la qual es desdibuixa la seva personalitat fins a ser gairebé anònims». Espectres de les dues primeres històries s’infiltren en les dues últimes.

Les 350 planxes originals del còmic Historias del arte’ s’exposaran a la galeria Bombon Projects a partir del 12 de gener. Vaticini amb clares aparences de resultar guanyador: no hi haurà aquelarre més lisèrgic el 2023.