‘Ruido’: un al·legat sobre el feminicidi a Mèxic

El feminicidi a Llatinoamèrica havia sigut un tema històricament silenciat, incòmode i tabú, però en els últims anysmoltes escriptores i cineastes s’han acostat a aquesta qüestió per denunciar una xacra que sembla que no té final i que posa de manifest la indefensió de les dones en un entorn patriarcal violent en el qual la cultura masclista constitueix un règim del terror. 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

En literatura trobem exemples recents, com els de les argentines Dolores Reyes (‘Cometierra’) i Selva Almada (‘Chicas muertas’), i en cine, l’any passat, la directora Tatiana Huezo va firmar la colpidora ‘Noche de fuego’, ambientada en un entorn rural dominat per les màfies i els càrtels en què les mares feien passar les seves filles per nens perquè no les segrestessin. Ara, Natalia Beristain s’adhereix a aquesta línia de denúncia d’una manera molt didàctica i crua en ‘Ruido’, una pel·lícula que segueix els passos (gairebé de manera detectivesca) d’una dona que no es resigna a donar per perduda la seva filla, que va desaparèixer sense deixar rastre i les autoritats no van fer res per trobar-la. 

Beristain se submergeix dins de clavegueres del sistema que permet aquests crims i es converteix en un crit de ràbia compartit. Per això aquest viatge a l’horror produeix commoció i resulta alhora irrefutable tant des del punt de vista humà com també col·lectiu a l’hora de treure a la llum aquestes atrocitats.