Corto Maltès, testimoni de l’auge de Hitler

Allà està. Hitler. En les primeres vinyetes de ‘Nocturn berlinès’. Fent un míting en un teatre al Berlín de 1924 i parlant de memòria. I entre l’entregat públic, escoltant-lo, Corto Maltès i el seu amic, com ell una mica apàtrida, l’escriptor austríac i jueu Joseph Roth, exercint de periodista abans de publicar obres com ‘La marxa Radetzky’ i anar a l’exili fugint del nazisme. «Era una manera molt potent de començar la història. I ens donava una pista de com era Hitler quan acabava de sortir de la presó, on va entrar després de liderar el ‘putsch’ [el cop d’estat fallit que va fer un any abans], quan va començar a tenir la notorietat que va adquirir quan es va defensar a si mateix durant el judici. Veure com de sobte algú passa de ser intranscendent a aconseguir tanta popularitat i arribar al poder», explica a Barcelona el guionista Juan Díaz Canales, juntament amb el dibuixant Rubén Pellejero, autors d’aquesta quarta aventura de l’icònic marí del còmic creat per Hugo Pratt, la sèrie del qual van reprendre el 2015 amb ‘Sota el sol de mitjanit’.

«Fins ara havíem fet un Corto Maltès més aventurer i exòtic, però aquí aquesta història és més urbana i més nocturna i fosca», assenyala sobre ‘Nocturno berlinés’ (Norma Editorial, que també el publica en català i en edició en blanc i negre), en què el protagonista intentarà impedir un complot de greus conseqüències per a una Alemanya humiliada que encara pateix les conseqüències de la derrota a la Primera Guerra Mundial. «És la república de Weimar, una època apassionant i menys coneguda, que, lamentablement, té moltes semblances amb l’actualitat: l’ascens dels populismes, l’afany de la població de trobar solucions fàcils a problemes molt complexos, de gent apel·lant a la por perquè funcioni la palanca del suport popular. No crec que la història es repeteixi, però sí que ens dona lliçons interessants. I tenim molt per aprendre d’aquella època», afegeix Díaz Canales (també guionista de ‘Blacksad’, Premio Nacional de Cómic 2014 i diversos Eisner). 

«Aquí trobem un Corto més humà, amb un comportament més realista, que pateix per la mort d’un vell amic, en una història en la qual, com sempre, preval l’amistat», explica Pellejero (‘Dieter Lumpen’), que ha «deixat de banda l’aquarel·la, més tradicional en el Corto de Pratt», per utilitzar el «negre en quantitats industrials, una cosa que li va molt bé al ‘thriller’. «Corto se sent una mica vell, s’acosta als 40 anys, ha vist desaparèixer amics després de la carnisseria de la Primera Guerra Mundial –confirma el guionista–. El personatge ha evolucionat, no és el mateix de ‘La balada de la mar salada’ o ‘Equatòria’. Posem en qüestió aquest heroi que mai envelleix. Aquí el veiem borratxo, amb un bastó o lligant amb una noia a qui li dobla l’edat i que li diu que parla com un tipus del segle passat. I és que va néixer en aquell segle».   

És una aventura que té, apunta el guionista, «un to més pessimista, que destil·la el mateix Corto, però també aquella Alemanya de 1924, on ja es nota com es torçava la cosa». Corto es dona compte que «corren mals temps» després de recórrer un Berlín de cabarets i cine expressionista, d’organitzacions ocultistes i secretes com Stella Matutina, de tensió a l’alça entre comunistes i nazis. Entre ‘cameos’ d’una Marlene Dietrich llavors «aspirant a actriu» o del boxejador Max Schmeling, toparà amb altres personatges reals, com l’autor d’‘El Gólem’, Gustav Meyrink, o amb l’esmentat Josep Roth. «Tan apassionant com Stefan Zweig –opina el guionista–. Són intel·lectuals, que estan a cavall d’un món que estava desapareixent enterrat per les hordes que venen, ‘el món de l’ahir’, que deia Zweig. Roth en va ser testimoni i va deixar testimoni d’aquella època. Moltes coses del còmic estan tretes dels seus articles periodístics».   

Organització terrorista

També és molt real la terrorista, ultranacionalista, antisemita i anticomunista Organització Cònsol, que va cometre 354 assassinats, entre els quals el del ministre d’Exteriors germanojueu Walther Rathenau. «Van promoure assassinats de polítics i cops d’Estat. Aquest moviment no tenia a veure encara amb el nacionalsocialisme ni tenia la seva base social –relata Díaz Canales–. Hitler, a qui llavors els militars i empresaris encara veien com un pringat, va tenir l’instint i encert de copiar els mètodes d’altres partits revolucionaris com el comunista i va aprofitar el contacte amb les masses per revertir una república de Weimar que té paral·lelismes amb la història de la Segona República espanyola. És una primera experiència democràtica en països que tradicionalment havien sigut monarquies».  

Notícies relacionades

La resurrecció de Corto Maltés

Corto Maltès viatja a l'Equatòria esclavista

A ‘Nocturn berlinès’, que cronològicament transcorre després de ‘Les Helvètiques’ de Pratt, apareix també la relació de Corto amb l’esotèric, que els autors veuen «molt escèptic», a través de la recerca d’una carta del Tarot Visconti-Esforza, del segle XV, el més antic del món, del qual no es conserva cap joc complet, i està lligat a una profecia. 

Viatgen sempre els autors sense «un quadern de viatge definit, buscant una bona història i una època que resulti interessant». Així, no descarten que en un àlbum futur acabi a l’Espanya de la Guerra Civil, on Pratt va deixar entreveure abans de morir que el personatge desapareixia. «El que li va passar és un enigma. Ens guardem aquesta carta».