Literatura catalana

Un zoològic humà, a la teranyina literària d’Anna Molina

  • L’escriptora catalana, amb un peu al Priorat i un altre a Dinamarca, desenreda en el seu tercer llibre, ‘Anècdotes de primera magnitud’, un cabdell de relats interconnectats que funcionen com a aparador de la vida

Un zoològic humà, a la teranyina literària d’Anna Molina

JORDI OTIX

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tot va començar quan Anna Molina (1972) va rebre a la casa de Copenhaguen on viu des de 1996 un paquet sense cap nota ni remitent. A dins hi havia dues precioses tasses de porcellana danesa blanques amb motius blaus. «Vaig preguntar a família i amics i ningú en sabia res. Vaig pensar que havia sigut un error. Les vaig embolicar de nou i les vaig guardar en un armari. Fins un any després, que em vaig dir: em faré un te i en faré servir una per beure’n. I em vaig preguntar quina història desconeguda hi podia haver darrere d’aquelles tasses», explica l’escriptora catalana, que estira aquest fil misteriós per teixir la immensa teranyina d’històries que brinda a ‘Anècdotes de primera magnitud’ (La Magrana), la seva tercera obra. 

La soledat, la vellesa, la malaltia, la mort, l’amor i el desamor, l’homosexualitat i transsexualitat, el pas del temps, els traumes d’infància, les relacions familiars i personals... són temes que se succeeixen en uns relats independents però interconnectats en una xarxa més complexa del que sembla i que en realitat són ‘flaixos’ de les existències quotidianes d’una cinquantena de personatges, gent normal però diversa que, per Molina, amant d’observar la gent, són com «un zoològic humà». Els personatges, objectes, i fins i tot olors, que en una anècdota queden en segon pla, en una altra s’alcen en protagonistes, «donant-los una dimensió major», aquesta magnitud del títol.  

Molina fa el salt al grup Penguin Random House amb aquests relats que són tan viatgers com ella, saltant d’escenaris que no li són aliens: de Barcelona a Bangkok passant per Londres, Lanzarote, París, San Francisco, Mèxic i el Priorat, on ja ambientava la seva segona novel·la, ‘Voliac 2004’ (publicada a Saldonar, com la primera, ‘L’home de lava’). En aquella homenatjava el món del vi i les seves pròpies arrels, a la Vilella Baixa, el petit poble on va néixer i que Josep Maria Espinàs va batejar com «la Nova York del Priorat». És allà on elabora junt amb el seu soci, Sergi Siuraneta, els vins del celler que va crear, Els Vil·lusionistes, i que exporta i distribueix des de Dinamarca.  

Notícies relacionades

Uns vins que també formen part de manera natural dels seus relats, on habiten parelles trencades i amors fidels de totes les identitats de gènere, gelosia, rutina, infidelitat, maltractament... «No conec cap parella amb una felicitat que sigui completa. Sempre hi ha alts i baixos i m’agrada mostrar com una persona interacciona amb l’altra al llarg del temps, com coses com tenir fills o no erosionen les relacions». Hi ha soledat. «Perquè no tenir parella no implica estar sol. I estant amb gent pots sentir-te sola. Si la soledat és negativa o no depèn de com un l’afronti», reflexiona. 

Mort i vellesa

«Quan la mort s’instal·la en el vocabulari és difícil fer que se’n vagi», escriu Molina en un dels contes. «La volem lluny però, des que naixem, cada dia la tenim més a prop. L’ésser humà posa el cap sota l’ala i pensa que així no li arribarà, però no per no voler mirar a la mort o les pors a la cara deixaran d’existir», assenyala. Sense melodrames, també introdueix la vellesa i el maltractament a la gent gran. «Estem en deute amb els nostres avis, hem de garantir-los la dignitat, perquè ells ens ho han donat tot», valora. I malalties com la demència, el Parkinson o el càncer. «És la vida. Vaig escriure un aparador de la vida».

‘Anècdotes de primera magnitud’

Anna Molina  

  La Magrana

  240 pàg. 17,90 euros