Sitges 2022 | Totes les claus de la 55a edició: secció oficial, joies ocultes, premiats, sèries...

Dit d’una altra manera: cal perdre-li la por del cine fantàstic i, per extensió, d’aquest fascinant món on la imaginació no coneix límits. Aquest dijous 9 d’octubre s’alça el teló de la 55a edició del Festival de Sitges, segurament el millor aparador mundial de cine fantàstic en totes les seves variants, cosa que suposa una nova i magnífica oportunitat per disfrutar del gènere que des de fa anys ofereix les pel·lícules i sèries més inquietes, intrèpides i desafiadores del nostre temps. Perquè, ¿quin fenomen audiovisual, avui, no està impregnat, d’alguna manera, de gènere fantàstic?

Després de dues edicions llastades per la pandèmia, amb obligades restriccions de públic, convidats i premiats, Sitges sembla recobrar el pols dels millors temps. Hi ha ganes de festival, fins al punt que la previsió és arribar a les estratosfèriques xifres d’assistents de la històrica edició rècord de 2018, la del cinquantenari. Amb tot encara per descobrir, repassem, en forma de sis claus, què ens oferirà aquest Sitges-2022.

L’apartat competitiu principal del certamen abunda en títols (més d’una trentena de llargs), cosa que no significa que en sobrin gaires. Hi ha veritable expectació al voltant de ‘Pearl’, la preqüela de l’exitosa ‘X,’ de Ti West, nom clau del terror independent nord-americà, un dels autors reconeguts aquest any amb una Màquina del Temps. Però apunten a premis moltes altres obres, de ‘Los cinco diablos’, de Léa Mysius, una altra mostra d’un cine d’autor francès no aliè a les sensacions extremes, a ‘Speak no evil’, del danès Christian Tafdrup, i ‘Hatching’, de la finlandesa Hanna Bergholm, dues de les revelacions de terror de l’últim festival de Sundance. D’un altre festival important, el de Tribeca, va sortir amb dos premis Michelle Garza Cervera, directora mexicana de ‘Huesera’, com ‘Hatching’, una faula inquietant sobre la maternitat. I menció a part mereix el nombrós batalló nacional.

Durant un bon grapat d’anys, hi va haver una norma no escrita a Sitges segons la qual la inauguració del festival anava a càrrec d’una producció local. L’hàbit va deixar de ser-ho el 2017, però aquest any es recupera amb ‘Venus’, de Jaume Balagueró. A més del pes específic d’un clàssic del gènere fantàstic espanyol com el director d’‘Els sense nom’, no podia ser de cap altra manera en una edició marcada per la nombrosa presència de prometedores produccions de gènere fetes aquí. No en va, fins a cinc pel·lícules competiran pel premi a la secció oficial a competició: ‘Asombrosa Elisa’, de Sadrac González-Perellón, ‘Irati’, de Paul Urkijo, ‘Viejos’, de Raúl Cerezo & Fernando González, ‘Unicorn wars’, d’Alberto Vázquez, i ‘La piedad’, d’Eduardo Casanovas. 

També en secció oficial, però fora de concurs, es podran veure ‘Mantícora’, de Carlos Vermut, ‘Cerdita’, de Carlota Pereda i ‘La niña de la comunión’, de Víctor García; i a Noves Visions, ‘La paradoja de Antares’, de Luis Tinoco. I com a clausura d’Òrbita, es projectarà ‘As bestas’, de Rodrigo Sorogoyen, en un final de festa de gamma superextra. 

El programa de Sitges 2022 certifica el clar gir dels esdeveniments dels últims anys: cada vegada hi ha més dones dirigint cine de gènere i diversificant amb això els punts de vista, els tons i les sensibilitats que trobarem al festival. A més de les esmentades Hanna Bergholm, Michelle Garza Cervera i Carlota Pereda, aquest any també concursen la noruega Kjersti Helen Rasmussen amb ‘Nightmare’ (premi directe al millor pòster, si n’hi hagués) o les més conegudes com actrius Frances O’Connor i Tereza Nvotová amb, respectivament, ‘Emily’, singular biopic d’Emily Brontë, i ‘Nightsiren’, conte antipatriarcal que va valer a la seva autora el Lleopard d’Or de Cineastes del Present a Locarno.

Ja a Noves Visions veurem dos títols que van valer premi a Sundance a les seves autores: ‘Nanny’, de Nikyatu Jusu, segona directora negra a aconseguir el màxim guardó del certamen, i ‘Leonor will never die’, de Martika Escobar, jove cineasta filipina que va aconseguir el premi especial del jurat a l’esperit innovador a la secció World Cinema.

La recuperada secció Òrbita, dedicada al ‘thriller’, recull aquest any un bon grapat de produccions de Corea del Sud, cinematografia una altra vegada de moda (o descoberta per molts) després del fenomen de la sèrie ‘El juego del calamar’. Precisament el jugador 456 d’aquella, Lee jung-jae, presentarà a Sitges en persona ‘Hunt’, el seu debut com a director, enrevessat ‘thriller’ d’acció i espionatge que ell mateix protagonitza juntament amb Jung Woo-sung, que també porta el seu debut com a director, ‘A man of reason’.

A més, es podran veure ‘The roundup’, de Sang-yong Lee, seqüela del hit del 2017 ‘Ciudad sin ley¡, o la catastrofista ‘Emergency declaration’, de Han Jae-rim. Més enllà de la producció coreana, destaquen ‘H4Z4RD’, del belga Jonas Govaerts, comèdia negra d’acció filmada dins d’un cotxe, o ‘Watcher’, de la nord-americana Chloe Okuno, ‘thriller’ paranoic a foc lent

En secció oficial, tot i que fora de concurs, es podran descobrir títols tan diversos com ‘Halloween: el final’, tercer i últim episodi de la trilogia de David Gordon Green sobre Michael Myers, o ‘Despidiendo a Yang’, sensible acostament a la ciència-ficció sobre intel·ligència artificial a càrrec de Kogonada. 

I Òrbita no serà l’única secció paral·lela amb joies per descobrir. O redescobrir: l’apartat de rareses Seven Chances oferirà, per exemple, el clàssic de l’acció hongkonguesa ‘The heroic trio’, dirigit per Johnnie To i amb una Michelle Yeoh ben guerrera gairebé tres dècades abans de ‘odo a la vez en todas partes’. A Sitges Documenta destaca ‘King on screen’, ambiciós recorregut de Daphné Baiwir per les adaptacions d’obres de Stephen King. Anima’t té com a títol estrella ‘Dozens of north’, del mestre japonès Koji Yamamura. Panorama Fantàstic compta amb ‘Satan’s slaves: Communion’, seqüela de la sonada ‘Los hijos de Satán’, de l’indonesi Joko Anwar, entre molts altres ganxos. Passada la mitjanit podrem veure ‘The lair’, nova pel·lícula de monstres i supervivència de Neil Marshall (‘The descent’), un altre receptor d’una Màquina del Temps en aquesta edició.

¿Què és un bon festival sense la seva rutilant alfombra vermella? Un altre dels símptomes de la revitalització anímica de Sitges després dels dos anys de foscor pandèmica és la presència massiva, una altra vegada, de premiats i convidats. La nòmina d’il·lustres vindrà encapçalada pel mestre del ‘giallo’ Dario Argento, que rebrà el nou Golden Honorary Award, i pel geni dels efectes especials i el maquillatge Colin Arthur, guardonada amb el Gran Premi Honorífic.

Les tradicionals Màquina del Temps recauran en quatre grans directors del fantàstic del segle XXI: Ti West, Edgar Wright, Quentin Dupieux i Neil Marshall, així com en el gran animador japonès Maasaki Yuasa. L’actriu i cineasta alemanya Astrid Frank rebrà, per la seva banda, la Maria Honorífica, i l’actriu Brigitte Lahaie serà complimentada amb el Premi Nosferatu. Finalment, el músic italià Claudio Simonetti, de la seminal banda Goblin, serà premiat amb el Méliès d’Or.

Notícies relacionades

¿On es poden veure les pel·lícules del Festival de Sitges 2022? Espais i cines

Música amb Barcelona com a escenografia

Per no parlar, és clar, dels directors i intèrprets que vindran a Sitges a presentar les seves pel·lícules: Eva Green, Michel Hazanavicious, Nacho Vigalondo, Justin Benson & Aaron Moorhead, Velasco Broca i... com ja hem dit, Lee Jung-jae, el popular 456 d’‘El juego del calamar’, que visitarà el festival per presentar la seva òpera prima com a director, ‘Hunt’. No hi haurà prou memòria al mòbil per a tant selfie, tot i que a Sitges perviu, encara, certa volença pel vell autògraf.

Tot i que a la cinefília més estirada li costi creure-ho, alguns directors fan sèries no per exigències de la indústria, sinó per amor cap a la narrativa de llarg recorregut. El gran autor de terror Mike Flanagan ha trobat en elles el seu veritable filó creatiu. I després de fites com ‘La maldición de Hill House’ o ‘Misa de medianoche’, ara ens porta ‘El club de la medianoche’, sèrie juvenil (o millor, amb protagonistes joves) de la qual aquest dijous, un dia abans de la seva estrena a Netflix, es veuran a Sitges dos episodis. No és l’única sèrie important amb presència al festival: també hi haurà doble episodi de ‘¡García!’ (HBO Max), l’adaptació del còmic de Santiago García i Luis Bustos sobre un supersoldat de l’era franquista.