De la A d’‘àlien’ a la Z de ‘zombi’: un diccionari de cine fantàstic

Terme anglès per referir-se a éssers alienígenes o extraterrestres. Nom, també, d’una de les grans sagues fílmiques de terror espacial, iniciada el 1979 amb el clàssic ‘Alien’, de Ridley Scott, i que ha tingut tres seqüeles, dues preqüeles i dos ‘crossovers’ amb l’univers ‘Predator’, així com nombrosos còmics, llibres i videojocs. 

Una de les grans icones del terror, personatge precursor de l’‘slasher’ i del llavors (any 1960) concepte innovador de l’assassí que pot ser l’amable veí del costat. Escena de la dutxa al marge, el film va ser una autèntica revolució per al gènere. Bates apareixeria en tres pel·lícules més (sempre amb Anthony Perkins) i en la sèrie ‘Bates motel’.

Combinació perfecta entre organisme humà i dispositiu cibernètic que serveix per exercir el bé tant com el mal. El concepte data dels anys seixanta, és present en l’obra de Jodorowski, H. R. Giger i els còmics –Octopus de la sèrie Spider-man, Cybors de la Lliga de la Justícia– i té en ‘Terminator’ i ‘Robocop’ les seves figures modèliques en el cine.

El més popular dels vampirs, elegant, seductor, teatral, es digui Dràcula, Dracul, Nosferatu o Senyor de la Nit. Creat per Bram Stoker i immortalitzat en el cine per actors com Bela Lugosi, Christopher Lee i Gary Oldman. Condemnat a viure eternament, emana una sexualitat incontestable, sobretot a partir dels films amb Lee dels cinquanta i seixanta.

Pràctica religiosa realitzada contra una entitat maligna que ha posseït una persona, un animal o un lloc. Atès l’esfereïdora força del ritu, l’exorcisme ha sigut profusament tractat pel cine. El cim del subgènere és, sens dubte, ‘L’exorcista’ (William Friedkin, 1973), no només la millor pel·lícula de possessions de la història, sinó també el mirall en el qual les altres s’han mirat després.

O metratge trobat, és a dir, la tècnica narrativa utilitzada en pel·lícules de terror i falsos documentals segons la qual el que veiem a la pantalla és material trobat casualment i no creat ex professo, de manera que es difumina la diferència entre realitat i ficció. Exemples destacats: ‘Holocausto caníbal’, ‘El projecte de la bruixa de Blair’, ‘[REC]’, ‘Monstruoso’ i ‘Paranormal activity’.

Tendència inaugurada en el cine italià amb ‘La muchacha que sabía demasiado’ (Mario Bava, 1963) i que trobaria en Dario Argento el seu millor cultivador en els anys setanta amb títols com ‘El pájaro de las plumas de cristal’, ‘Cuatro moscas sobre terciopelo gris’ i ‘Roig fosc’. Barreja fecunda i influent de terror, ‘thriller’, ‘slasher’ i ‘exploit’.

La firma britànica Hammer Films va renovar en els cinquanta i seixanta el temari clàssic del gènere procedent de les produccions Universal de les dues dècades anteriors. Terence Fisher va ser el millor dels seus directors, i Christopher Lee i Peter Cushing, els grans actors antagonistes. Algunes fites: ‘La maledicció de Frankenstein’, ‘Las novias de Drácula’ i ‘La mòmia’.

Director de cine i realitzador de televisió, actor i guionista, responsable no només del popular ‘Un, dos, tres’, sinó de pel·lícules de terror de culte com ‘¿Quién puede matar a un niño?’ (1976) o de la referencial (i imprescindible) ‘Historias para no dormir’ (TVE, 1966-1982), sèrie antològica en la qual adaptava obres de terror, ciència-ficció i misteri de clàssics com Bradbury o Poe.

Ideat per Robert Louis Stevenson en la seva cèlebre novel·la del 1886, el doctor Jekyll és un altre dels científics del gènere fantàstic que desafia Déu, com Frankenstein, i experimenta amb el seu propi doble, Míster Hyde, el revers llibertí i sàdic del calmat professor. La seva influència ha arribat fins al còmic de superherois: el doctor Banner i Hulk.

L’home que ho ha escrit tot, l’autor definitiu de gènere: novel·les de terror, ficció sobrenatural, ciència-ficció, fantasia... Molts dels seus llibres i relats s’han portat al cine i a la televisió, en una llista gairebé interminable: ‘Carrie’, ‘El resplendor’, ‘Misery’, ‘Cujo’, ‘La milla verde’, ‘It’, ‘La torre oscura’ ... El gènere no seria el mateix sense aquest fecund escriptor de Portland.

A l’altura de Michael Myers de la saga ‘Halloween’, Freddy Krueger de ‘Malson a Elm Street’ i Jason Voorhees de ‘Divendres 13’, Leatherface és un altre dels emblemes del formidable cine de terror dels setanta i dels vuitanta, escorxador sagnant amb serra mecànica sobre qui pivota la sèrie de films inaugurada el 1974 per ‘La matança de Texas’.

Terme utilitzat pels científics per descriure la idea que, més enllà de l’univers observable, hi pot haver altres universos. Atès que és un concepte ben fascinant, la ciència-ficció s’ha abocat a la seva exploració, des de pel·lícules com ‘Dr. Extraño en el multiverso de la locura’ i ‘Todo a la vez en todas partes’, fins a sèries com ‘The man in the high castle’ o ‘Loki’.

Cossos que canvien, fusió de la carn humana amb la màquina, sexe entre persones i automòbils, braços que es prolonguen en objectes diversos... La nova carn, un concepte artístic que ho admet tot –cine, literatura, còmic i pintura–, aglutina no poques obsessions de la modernitat. Va aparèixer en ‘Videodrome’, de David Cronenberg, i el trobem també en la radical ‘Titane’, de Julia Ducourneau.

Sigla d’objecte volador no identificat (UFO, en anglès), amb albiraments molt freqüents al llarg de la història fantàstica del cine i la televisió. En general, el plat volador sol ser pilotat per alienígenes amb bones intencions (‘Encontres a la tercera fase’ i ‘La llegada’) o realment dolentes (‘Independence day’ i ‘V’).

O assassí en sèrie. Convertits en un subgènere cinematogràfic en si mateixos, van tenir el seu moment de màxim apogeu en els anys setanta, amb obres cabdals com ‘La matança de Texas’ o ‘La noche de Halloween’, tot i que la seva perversa fascinació continua intocable, com ho demostra l’èxit de sèries actuals com ‘Midhunter’, ‘Encerrado en el diablo’ o ‘Dahmer – Monstruo: la historia de Jeffrey Dahmer’. 

El trobem en ‘Carmilla’, de Sheridan Le Fanu, i en alguns films de l’edat d’or, com ‘La hija de Drácula’ (1936), o en la Hammer, com ‘El Dr. Jekyll i la seva germana Hyde’ (1971). El seu discurs LGTBIQ+ va des de la ironia de ‘The Rocky horror picture show’ fins al lesbianisme vampíric de ‘L’ànsia’, passant per la complicitat gai d’‘Entrevista con un vampiro’.

Terme procedent de l’idioma txec referit a un dispositiu o mecanisme que desenvolupa moviments o funcions automàtiques seguint instruccions externes. Els cíborgs, androides, meques o autòmats han sigut protagonistes destacats de grans títols en la ciència-ficció, des de ‘El planeta prohibit’ fins a ‘Westworld’, passant per ‘I. A.: Inteligencia artificial’ o ‘WALL·E’.

Director nord-americà d’origen indi, autor de ‘El protegido’, ‘Múltiple’ i ‘Señales’, geni incomparable del cine fantàstic capaç que el seu cognom hagi esdevingut un adjectiu per definir una manera d’entendre la creativitat: el shyamalanesc com a sinònim d’intriga de pols metronòmic, elegant en la posada en escena, realista en el seu acostament al misteri, abracadabrant en els seus finals inesperats. 

Entre els plecs del ‘cyberpunk’, el ‘gore’, el surrealisme i el ‘J-horror’ es mou ‘Tetsuo, el hombre de hierro’ (1989), dirigida per Shinya Tsukamoto, un autor de culte. Té també tocs de la nova carn, amb protuberàncies metàl·liques al rostre i mutacions metàl·liques. Tsukamoto va fer dos films més, cada un més delirant.

El gran relat de terror sobre la pèrdua d’identitat i la por que els qui t’envolten no siguin el que aparenten ser. Portat al cine en quatre ocasions (La invasión de los ladrones de cuerpos’, ‘La invasió dels ultracossos’, ‘Secuestradores de cuerpos’ i ‘Invasión’), és també una història molt política sobre la conspiració i el caos.

Video Home System. Sistema domèstic de gravació i reproducció analògica de vídeo que va ajudar en els setanta i vuitanta a propagar el culte al cine de terror, la sèrie B i l’‘exploitation’ en general. Pel·lícules com ‘Blade runner’ van tenir una segona vida en els anys noranta gràcies, precisament, al VHS, després que hagués tingut un èxit escàs entre el públic i la crítica en la seva estrena el 1982.

Va dirigir el primer ‘Frankenstein’ (1931) i es va superar a si mateix en la segona entrega, ‘La novia de Frankenstein’ (1935), en la qual Elsa Lanchester va encarnar la nòvia del monstre i Mary Shelley, autora de la novel·la original. Director molt elegant, va fer una comèdia de mansions de por, ‘El caserón de las sombras’, i el primer ‘L’home invisible’.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Llegendari tipus de caça estel·lar de l’univers fictici de ‘Star wars’, caracteritzats per la forma en X de les seves quatre ales, i espina dorsal de la flota de l’Aliança Rebel en la seva lluita contra l’Imperi Galàctic, atesa la seva velocitat i potència de foc amb làsers i torpedes de protons. Luke Skywalker en pilotava un, en companyia d’R2-D2, durant l’atac final contra l’Estrella de la Mort en ‘La guerra de les galàxies’ (1977).

Tractats de manera poètica i minoritària en la sèrie B de l’era clàssica –‘La legión de los hombres sin alma’ i ‘Yo anduve con un zombi’– i convertits a partir de ‘La nit dels morts vivents’ (George A. Romero, 1968) en una de les figures més recurrents i exitoses –altres pel·lícules de Romero, ‘[REC]’, i la sèrie ‘The walking dead’– del gènere.