Triomfal arrencada de curs a Les Arts amb ‘Anna Bolena’

El coliseu valencià inaugura la temporada amb l’obra mestra de Donizetti amb una Eleonora Buratto en plenitud

Triomfal arrencada de curs a Les Arts amb ‘Anna Bolena’

ARTS FOTOGRAFIA / MIGUEL LORENZO / MIKEL PONCE

2
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

La soprano italiana Eleonora Buratto i el tenor de Jerez Ismael Jordi van inaugurar dissabte el curs del Palau de les Arts de Valencia amb tot un repte, donant vida a la primera de les tres òperes de Gaetano Donizetti que componen la ‘Trilogia Tudor’ –‘Anna Bolena’, ‘Maria Stuarda’ i ‘Roberto Devereux’– que Les Arts oferirà en temporades successives.

Va arrencar el projecte amb un gran al·licient, el debut de Buratto com a Bolena, mentre Ismael Jordi li donava la rèplica amb l’experiència d’haver protagonitzat aquest mateix muntatge a Amsterdam. ‘Anna Bolena’ és una òpera estretament lligada a Espanya; després d’un segle d’oblit va renéixer al Liceu de Barcelona el 1947 en el centenari de la inauguració del teatre català, ja que aquesta obra de Donizetti va ser la primera a pujar a aquest escenari. La seva tornada al repertori es va consolidar una dècada més tard a La Scala de Milà amb Callas i Visconti.

Aquesta funcional producció de Jetske Mijnssen recorre a algunes encertades coreografies, a un vestuari d’accent romàntic (Klaus Bruns) i a ninots com a símbols (i fins i tot per reemplaçar retrats), i peca d’excés d’escot per a Bolena; funciona la inclusió de la futura Isabel I voletejant per allà, tot i que una mica crescudeta. Genial, això sí, l’escenografia tancada de Ben Baur, un autèntic paradís per a la projecció de les veus fins i tot davant una fossa potent i desacomplexada.

Buratto va imposar la seva tessitura lírica i va estar a l’altura de les dures exigències del rol protagonista amb un fraseig de somni, controlant sempre la línia de cant i l’ornamentació; els seus ascensos a l’agut, a més, van ser segurs i potents, tant com les del concentrat Lord Riccardo Percy de Ismael Jordi, fantàstic sobretot en el cant més heroic.

Notícies relacionades

Com a Giovanna Seymour la valenciana Silvia Tro Santafé es retrobava amb els seus paisans imposant un cant flexible i expressiu, molt en estil. Alex Exposito va dibuixar un sonor i convincent Enrico VIII, tots ben secundats per un eficaç i prometedor Gerard Farreras com Rochefort i pels correctes Jorge Franco (Hervey) i Nadezhda Karyazina (Smenton).

L’Orquestra de la Comunitat Valenciana i el Cor de la Generalitat van demostrar un òptim nivell també en aquest estil, tots molt ben concertats per un Maurizio Benini que es va convertir en part fonamental de l’èxit de la vetllada, amb una visió teatral, matisada i aconseguint grans èxits davant una orquestra molt ben assajada.

‘Anna Bolena’

Palau de les Arts, València  1 d’octubre del 2022