Counting Crows porten a Razzmatazz la seva música «en què et pots perdre»

El tal ‘miracle de la mantega’ prové d’un misteri que Duritz no es veu capaç de compartir. «És un secret. Vaig decidir que no l’hi explicaria a ningú», riu, i a tot estirar precisa que li agrada «la naturalesa surrealista» del títol, expressió d’«una música que flueix amb una càrrega d’èpica», en la tradició d’algunes gravacions històriques del seu gust. «Com ‘Abbey road’, dels Beatles, o la cara B de ‘The wild, the innocent & the E Street shuffle’, de Bruce Springsteen», indica. «Alhora, connecta amb els títols rars de discos que m’agraden, com ‘Ogdens’ nut gone flake’, de The Small Faces».

El cruixit elèctric

Precisament, una de les cançons, ‘Angel of 14th street’, desprèn un ànim ‘springsteenià’ canònic, ascendent que Duritz assumeix, si bé ell pensava en altres referents quan la va crear. «És el punt divertit de les influències: jo pensava fer un tema més en la línia de The Who a l’estil ‘Won’t get fooled again’ o ‘Baba O’Riley’, amb aquests acords poderosos, i va acabar prenent una altra direcció. Té raó, es pot percebre Bruce allà». Amb tot, Duritz, que atén l’entrevista per Zoom vestit amb una samarreta de David Bowie (etapa ‘Diamond dogs’), situa el marc sonor de l’epé «als discos de glam a l’estil ‘Hunky dory’, de Bowie, o Mott the Hoople, sobretot per l’equilibri entre les guitarres acústiques i el piano amb el cruixit de les guitarres elèctriques».

S’ha dit que Duritz arrossegava problemes endèmics amb l’exercici de compondre. Ell els veu com un efecte col·lateral de les gires. «Componia molt abans de ser a la banda, però després de treure el primer disc, això va canviar», reflexiona. «Creo les cançons amb el piano, no amb la guitarra, i si estàs de gira, no les pots fer a l’habitació de l’hotel».

Més complexa és la seva relació amb la publicació de les seves cançons. «Entenc la música com una cosa que faig per a mi i per als meus millors amics; un grup molt petit de gent. I quan treus un disc, te les tindràs amb tothom: des de la premsa fins a la companyia, que n’és la pitjor part. Tothom té una opinió. I a mi m’agrada compondre i fer discos, però no tant publicar-los, per tot el que això representa».

Però ‘Butter miracle’ donarà lloc a una ‘suite two’, llançament per ara sense data d’edició. ¿Per què apostar pels epés i no esperar a armar el repertori complet per a un àlbum? «Està bé així, es tracta de seqüències de música que aguanten per si soles. Després segurament les ajuntarem», anuncia. «El món ha canviat, ja no va tant de publicar àlbums», afegeix Adam Duritz, que, de cara al concert de Razzmatazz, desafia els simpatitzants de Counting Crows amb el seu tradicional gust per la sorpresa. «Canviem el repertori cada nit. Només deixem fixa la ‘suite’ i ‘A long december’», anuncia. «Que esperin l’inesperat».

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"