Lloc d’èxit

Jackson Hole: de ring de boxa per a pagerols a meca del ‘cowboy chic’ per a superrics

  • La vall de Wyoming on se celebra el puixant simposi econòmic ha deixat empremta en la cultura popular per la seva privilegiada natura

Jackson Hole: de ring de boxa per a pagerols a meca del ‘cowboy chic’ per a superrics
3
Es llegeix en minuts
Ramón Vendrell
Ramón Vendrell

Periodista

Especialista en pop antic, tebeos, llibres, rareses i joventut

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El topònim Jackson Hole (El Forat de Jackson) no fa referència que el lloc sigui un forat o un cul de lloc; de fet és al contrari. Els paranyers de principis del segle XIX anomenaven ‘holes’ a les grans valls de muntanya, per regla general generosos en marmotes, erminis, llúdries i altres animals amb pells apreciades a causa de l’abundància de rius i rierols. Amb 89 quilòmetres de llarg i entre 10 i 21 quilòmetres d’ample, i situat a una altitud mitjana de 2.100 metres, Jackson Hole és sens dubte una gran vall de muntanya. Quant al Jackson que li dona nom, i el cul del qual no té res a veure en la denominació, és el pioner David Edward Jackson, que hi va caçar marmotes en la dècada de 1820 i va ser un dels primers blancs a passar un hivern en aquesta zona de Wyoming.

Encaixonada entre els verticals pics de les muntanyes Teton a l’oest (fins a 4.198 metres d’altitud) i la serralada de Gros Ventre a l’est (‘només’ 3.570 metres), i amb desembocadura al nord a Yellowstone, per alguna cosa el primer parc nacional dels Estats Units, la planícia deixa sense alè al marge dels cérvols, ants i bisons que la poblen, fruit de polítiques de protecció i repoblació animal potser una mica distorsionadores del passat preblancs.

Abans s’hi han filmat pel·lícules, però és significatiu que Jackson Hole fos l’escenari molt protagonista d’‘Arrels profundes’ (1953), ‘western’ paisatgístic com cap altre. També a ‘Django desencadenat’ (2012) llueix la vall.

Patacades

A Jackson, l’únic municipi de Jackson Hole, acaba ‘La gran baralla’ (1980); en efecte, la seqüela de ‘Dur de pelar’ (1980). Pel·lícules de quan Clint Eastwood encara no era un director respectat i es veia obligat a associar-se com a actor amb... un orangutan. Patacada va, patacada ve, Eastwood i William Smith se les tenen per mig Jackson en el llarg desenllaç de ‘La gran baralla’. Per allà apunten Town Square, amb els seus quatre arcs d’entrada fets amb milers de banyams de cérvol, i el Million Dollar Cowboy Bar, amb el seu sensacional rètol lluminós i els seus no menys sensacionals tamborets coronats per selles.

Wyoming té 253.336 quilòmetres quadrats de superfície (la meitat que Espanya) i no arriba als 600.000 habitants (Espanya en té 47 milions). L’estat presumeix des de les matrícules dels automòbils que si en algun lloc es preserva l’estil de vida texà és allà i és difícil rebatre dades en mà que quant a natura salvatge juga a la Champions dels Estats Units.

Bessó desafortunat

Cody, a la sortida o entrada sud-est de Yellowstone, funciona com a població bessona de Jackson, al sud-oest, a la qual no li ha tocat la loteria turística, malgrat ser també una localitat turística, tot i que més aviat de passada. Botigues de roba i calçat de treball, restaurants on la ració individual dona per a dues persones i un poni, exhibició d’armes amb què es podria envair Andorra entre la clientela de l’Hotel Irma. Cody deu el seu nom a William Frederick Cody, més conegut com a Buffalo Bill, cofundador de la ciutat, i l’Hotel Irma va ser així batejat pel famós exterminador de bisons en honor de la seva filla.

Notícies relacionades

A Jackson, per contra, tot és ‘cowboy’ i ‘mountain man chic’. Amb tres estacions d’esquí a un passeig amb lluent ‘pick-up’ o Tesla, la ciutat ha passat de fantàstic lloc rude (veure ‘La gran baralla’) a fantàstic lloc autèntic per a elits. No té res d’estrany que s’hi celebri des de 1978 el Jackson Hole Economic Policy Symposium ni l’alta concentració de famosos amb casa allà. No aniran un i d’altres a un forat de veritat.

‘Bona sort’, l’última novel·la de Nickolas Butler, és davant tot un cant d’amor a Jackson Hole, però també una faula sobre els efectes nocius de la cobdícia i, si ho volen, el retrat de la cara B de l’èxit de Jackson Hole.

Temes:

Pel·lícules