L’anticançó de l’estiu (10) ‘Sol d’estiu’, d’Ovidi Montllor

Tot comença amb aires de balada de pel·lícula ambientada en els mars del sud: Montllor, cantant amb engolat romanticisme a «l’estiu, el mar, el sol i tu» acompanyat per la ‘Hawaii guitarra’ (així apareix en els crèdits) que toca ni més ni menys que Quico Pi de la Serra i l’ukelele manejat per un jove virtuós anomenat Toti Soler. Però, ja que el trajecte fins al destí costaner resulta que és un no parar de calamitats, el càntic lànguid es transforma de cop en un accelerat foxtrot amb toc de clarinet i vistes trepidants als apinyaments, suors, trepitjades, cops de colze i esperes que castiguen el pobre protagonista fins que es veu superat per les circumstàncies.

La llet es va tallar

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

No queda clar si assoleix l’objectiu de banyar-se, ni tan sols si arriba a fer un mos al xiringuito, perquè quan se n’adona, ja toca tornar «cap a caseta / amb el tren de tots», aquest lloc rodador que li ha procurat «la salvació / de passar un dia / sense obligació». Més enllà del retrat sarcàstic de la peripècia d’aquell dia frustrat a la platja, el Montllor amb més mala llet social surt quan, després d’arribar al domicili i constatar que tot continua sortint igual de malament («beus un got de llet / la llet s’ha tallat»), se’n va a dormir extraient una àrida conclusió sobre el mite del relaxament vacacional. «L’estiu i el mar / el disfrutaran / aquells que a tu et paguin / per anar a treballar». I això que, al cap i a la fi, «prou sort tindràs / si tens l’estimada / al teu matalàs».

L’any 1971 va ser el de ‘Help (ayúdame)’, de Tony Ronald, holandès feliçment establert a Barcelona, i a ‘Sol d’estiu’ s’hi observa una avançada intenció de burlar-se’n del que representaven ja llavors les cançons de l’estiu. El tema és anterior al primer àlbum de Montllor, ‘Un entre tants’ (1972), i es va incloure en un ‘single’, junt amb una altra peça tendra, ‘Ell’, en què Pi de la Serra tocava el sitar i Toti Soler, la guitarra elèctrica. La platja devia ser lluny, però a ells és fàcil imaginar-los passant-s’ho d’allò més bé al local d’assaig. «Ni estiu, ni mar, ni sol, i tururú.»