L’herència d’Elvis: ¿quant saben els joves del rei del rock?

Però, ¿ha aconseguit la seva música conquerir els joves d’avui dia tant com els xavals de la dècada de 1950?  

La realitat és que, si bé el seu nom i imatge resideixen al cap de tots, que a més el qualifiquen d’«icona», només els més aficionats al gènere reconeixen la seva música per sobre de l’individu, ja que la seva trajectòria artística pren en la ment dels joves un pla secundari, sobrepassada per la llegenda del seu personatge. 

«Quan penso en Elvis, em passen pel cap els seus excèntrics vestits, el seu tupè, el seu moviment de malucs i la seva cançó de ‘Viva Las Vegas’. El poc que sé d’ell és perquè ho he vist a les pel·lícules i per part de gent del meu entorn que va viure la seva època de resplendor, i que només m’han explicat d’ell coses bones», explica Pau Navarro, de 17 anys. 

«Personalment no connecto amb la seva música, però entenc per què va marcar tant. En el seu moment va ser revolucionari i sé que ell va tenir moltíssima influència per la seva aparença, que era molt característica i li va servir com a senya d’identitat. Va marcar tendència en la moda de la seva època, moltes de les persones que el seguien volien imitar el seu estilisme, i el mateix va passar amb altres artistes, que també es van veure influïts per ell i van començar a explotar la seva imatge per crear-se algun tret tan característic com els d’Elvis i ser recordats en el món de la música», afegeix Álex Fabón, també de 17 anys. 

Elvis va ser un dels ídols adolescents més importants. Aquells joves que ara ja són adults i que cada 16 d’agost, dia de l’aniversari de la seva mort, continuen reunint-se davant la mansió de Graceland, a Memphis, per recordar-lo. La casa que el cantant va comprar amb només 20 anys, gràcies a la fortuna que tan aviat va acumular, i que va acabar sent escenari de la seva trista mort. Sobre el terra del bany, ajagut de cap per avall, jeia el cos del rei del rock, consumit pel decadent estil de vida que va mantenir durant la seva última etapa.  

Desgraciadament, han calat molt en la ment dels joves d’avui dia els anys tèrbols del cantant, aquells durant els quals la rebel·lia dels seus inicis es va anar desinflant per culpa de les seves addiccions: la beguda, les drogues, els medicaments... Ells recorden un altre Elvis, l’esgotat, el dels visibles problemes de salut, el que gairebé no abandonava la seva luxosa finca... Aquell rocker que es va convertir en una més de les joguines trencades de Hollywood, una simple caricatura del que va ser en la seva era daurada.   

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

«Quan vaig veure per primera vegada les últimes imatges d’Elvis i com era abans de morir, em va impactar molt. No tenia res a veure amb aquell cantant alegre que movia els malucs i portava el ritme a la sang. No només s’havia engreixat molt, sinó que semblava que no tenia ganes de ser sobre un escenari o que li faltava energia. Ara sempre que veig vídeos d’ell de jove, quan es va convertir en una estrella, no puc evitar comparar-los amb els del seu final i pensar en el que va haver de sentir i viure per acabar decaient així», explica Albert de Dios, de 19 anys.  

No obstant, els que el van viure en tota la seva grandesa no es cansen de celebrar-lo i retre-li homenatge, perquè l’èxit a què Elvis va arribar no es va aturar amb la seva mort. La seva imatge i la seva música continuen captivant un públic molt variat entre el qual també es poden trobar els joves, ja que l’excepcionalitat del seu so ha sigut, durant dècades, capaç de conquerir qualsevol. Tal com va dir John Lennon: «Abans d’Elvis no hi havia res».