Mor Lamont Dozier, formidable compositor d’èxits per a Motown

L’equip de compositors format pels germans Brian i Eddie Holland i Lamont Dozier va firmar (i en la majoria de les ocasions va arreglar i va produir) 10 dels 12 números u de les Supremes en les llistes d’èxits nord-americans (‘Where did our love go’, ‘Baby love’, ‘Stop, in the name of love’ i nou monuments més), així com dos números u de The Four Tops (‘I can’t help my self’ i ‘Reach out I’ll be there’), i va col·locar 35 cançons en total al ‘Top 10’ de les llistes esmentades (Martha and the Vandellas, Marvin Gaye o The Isley Brothers també es van beneficiar del seu do). Van ser H-D-H els principals subministradors de bombes de pop negre del segell discogràfic de Detroit entre 1962 i 1967, quan el formidable trio es va enfrontar a Berry Gordy, propietari de la marca, per les regalies de les peces. Sí, ens trobem a la sala VIP de l’Olimp dels escriptors de cançons populars.

Lamont Dozier ha mort als 81 anys per causes no especificades, ha informat Lamont Dozier Jr a Instagram.

Grups vocals

Dozier (Detroit, 1941) va cantar en els grups vocals The Romeos i The Voice Masters i el 1960 va publicar, sense que es parés el món, el ‘single’ ‘Let’s talk it over’ de la mà de Gordy, que començava a edificar el seu imperi. La seva aliança amb els Holland es va iniciar el 1962 i durant un quinquenni daurat va donar el citat i estratosfèric saldo.

Tres hurres per Invictus

Partides peres amb Motown (no del tot: als 70 van col·laborar en material de les Supremes i Michael Jackson, mentre continuava el llarguíssim procés legal contra Gordy; el negoci és el negoci), H-D-H van fundar els segells Hot Wax i, sobretot, Invictus. Per esquivar incompliments contractuals els seus temes anaven firmats com Ronald Dunbar. Per a Invictus van crear (no ens equivoquem: van crear; va ser el grup fruit d’un procés de selecció) els fabulosos Chairmen of the Board, que els van reportar no poques alegries comercials, i en aquest segell va publicar Freda Payne la immortal i enigmàtica cançó (¿parla d’una destrempada en la nit de noces?) ‘Band of gold’. Però, malgrat les guitarres amb fuzz, els temps havien canviat i la plataforma no era Motown. Plataforma, d’altra banda, a la que mai li hauria passat pel cap publicar el primer elapé de Parliament, ‘Osmium’. Tres hurres per Invictus.

Notícies relacionades

Serrat corona la seva trajectòria

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Dozier va gravar discos perfectament oblidables als anys 70 i en els 80 va tenir un altre número u en comandita amb Phil Collins amb la cançó ‘Two hearts’.

H-D-Z van ingressar en el Rock And Roll Hall Fame el 1990.