Xut de joventut en el Cruïlla a base de música urbana

El Cruïlla respira després de la suspensió del 2020 i la torturada edició del 2021 (la del protocol del test d’antígens), i va escalfar motors en un recinte reduït a tres escenaris (els mateixos d’aquest dijous), amb la previsió d’acollir entre 10.000 i 12.000 persones (que s’espera que es dupliquin amb el format sencer de divendres i dissabte). Moltes noies, seguidores de 31Fam, un grup que sap bé què té entre mans: «¿On són les nenes solteres de Barcelona?», van preguntar abans d’abordar ‘Nens del barri’, tema en què, sàtirs ells, diuen buscar «una nena catalana», ja que és «lo millor que hi ha per ‘poguer’ fardar», van recitar en la seva ‘neollengua’ sub-21, un català prenorma amb empelts de castellà i anglès.

‘Boy band’ costumista

A 31Fam se la considera la ‘boy band’ de la nostra escena trap (i voltants), i alguna cosa hi ha en la seva posada en escena i la seva retòrica romanticota que es va avenir molt amb la tendència a la melancolia en temes com ‘Des del dia 1’. Pur costumisme català de classe mitjana, sospirant per «tornar a Menorca», amb els seus «cubates al sol de la costa».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Es podia dubtar si la base de fans de 31Fam estaria interessada per un veterà com Toteking, amb dues dècades de carrera, però el seu últim llançament, ‘The kingtape’, ple de col·laboracions rejovenidores, ha bastit ponts entre generacions. Consens popular, doncs, amb l’exmembre de La Alta Escuela, que va demostrar autoritat i facilitat com a torrencial MC amb el seu reconegut eclecticisme, barrejant aires fronterers i ‘son’ cubà a ‘No hay manera’, agenciant-se pistes metaleres amb ‘Totehijoeputa’ i evocant les produccions dels 80 a ‘Botines’, a propòsit de les diferents marques de calçat esportiu («¿a Catalunya en diueu vambes, ¿oi?»). Manuel González, «el pureta del Tote», com es va referir a si mateix (43 anys), va compartir la seva felicitat amb una cançó que va fer repetir al públic: «‘En el Cruïlla, en el Cruïlla, me siento como en Sevilla’».

Rimes asfàltiques de Trueno

Mateo Palacios Corazzina, ‘Trueno’, que podria ser el seu fill (19 anys), es va mostrar en un format més orgànic i més rock, amb bateria, guitarra (tant elèctrica com clàssica) i teclats, calant fort amb rescats dels seus primers temes, com ‘Atrevido’, i el material del seu segon àlbum, ‘Bien o mal’, llançat fa un mes. Com la cançó dedicada a la seva ciutat, ‘...Buenos Aires en llamas’, una mena de balada emotiva i social, amb vista al «‘río de sangre y de sueños en la ‘street’». Rimes asfàltiques obrint la gana d’un Cruïlla al qual se li augura un trajecte ‘in crescendo’ d’aquí a dissabte.