Arqueologia

Troben un conjunt funerari visigot en les profunditats de La Garma

El tipus de materials trobats suggereix que pertanyen a la mateixa època que les restes visigodes de la galeria inferior de la cova, entorn del segle VIII, i que les persones sepultades eren individus d’alt rang

Troben un conjunt funerari visigot en les profunditats de La Garma

Epi_rc_es

3
Es llegeix en minuts
EFE

Els arqueòlegs que treballen des de fa 25 anys a la cova càntabra de La Garma han recuperat un conjunt funerari de l’època visigoda de les profunditats de la cavitat, la galeria basal, format per dos dipòsits sepulcrals amb restes humanes, espases i altres objectes metàl·lics en un excel·lent estat de conservació.

Les restes van ser trobades durant uns estudis de control ambiental per l’espeleòleg Mariano Luis Serna, que va descendir al riu subterrani en el nivell inferior de La Garma per prendre mostres d’aigua, i han sigut rescatades en una complexa operació arqueològica.

Els directors de les excavacions d’aquesta cova patrimoni de la humanitat, Pablo Arias i Roberto Ontañón, consideren que aquest és un dels conjunts funeraris més extraordinaris descoberts en els últims anys a la península Ibèrica, pel seu estat de conservació i pel lloc atípic on van ser sepultats els cossos entorn de l’any 700.

Els ossos i els objectes de l’aixovar funerari han aparegut en una zona que s’inunda periòdicament, coberts d’una pàtina negra produïda per la precipitació d’òxid de manganès, que és possible que n’hagi afavorit la conservació, han explicat durant la presentació d’aquesta troballa.

A La Garma ja havien sigut trobades restes funeràries visigodes, a la galeria inferior, menys profunda, que es mantenen en el jaciment, del qual només es va extreure el fermall d’un cinturó per incorporar-lo a la col·lecció del Museu d’Arqueologia i Prehistòria de Cantàbria (Mupac).

Després de molts dubtes es va decidir extreure els ossos i els objectes perquè no acabin arrossegats per l’aigua, ja que les inundacions són freqüents a la galeria basal.

Junt amb les restes humanes, s’ha trobat una «spatha», una espasa llarga de dos talls de 85 centímetres de longitud; dos exemplars de «scramasax», espases curtes de doble tall semblants a un matxet; una sitra o petit calder de bronze i un altre objecte que encara no ha pogut ser identificat.

Les espases han conservat les seves empunyadures de fusta, una cosa inusual i que podria deure’s a l’òxid de manganès que les recobreix d’una pàtina negra.

El tipus de materials trobats suggereix que pertanyen a la mateixa època que les restes visigodes de la galeria inferior de la cova, entorn del segle VIII, i que les persones sepultades eren individus d’alt rang.

Jaciments visigots al nord del Pirineu

Un aixovar com aquest s’ha trobat en altres jaciments visigots situats al nord del Pirineu, però en enterraments no sepultats en el més profund d’una cova.

Per arribar fins a les restes i poder extreure’ls es va organitzar un ampli equip d’especialistes format per arqueòlegs, antropòlegs, restauradors i enginyers dirigit per Pablo Arias i Ricardo Ontañón.

L’equip que va participar en aquesta operació de rescat, el 9 de juny passat, va trigar més de tres hores a arribar al conjunt funerari després d’un recorregut que implicava descendir quatre nivells des de l’entrada de la cova, situada 50 metres per sobre de la galeria i avançar uns 200 metres pel curs del riu.

Els materials recuperats estan sent sotmesos ara a un delicat procés d’estabilització als laboratoris del Museu d’Arqueologia i Prehistòria de Cantàbria, que dirigeix Ontañón.

Després se’ls aplicarà una bateria de tècniques analítiques que contribuiran a aportar informació de gran valor sobre una de les etapes més fosques de la història de Cantàbria, sobre la qual encara se sap molt poc.

Notícies relacionades

Entre altres tècniques s’utilitzarà la datació per carboni 14, isòtops estables del carboni i del nitrogen per reconstruir la seva dieta, l’ADN, metal·lografia o fluorescència de rajos X.

El destí final d’aquestes peces serà un espai dedicat a l’arqueologia de l’època visigoda, dins de la nova exposició permanent del Mupac, segons ha avançat el vicepresident de Cantàbria i conseller de Cultura, Pablo Zuloaga.

Temes:

Arqueologia