Literatura llatinoamericana

Ariana Harwicz: «Totes les meves històries sorgeixen de l’automenyspreu»

L’escriptora argentina publica ‘Trilogía de la pasión’, que reuneix les seves tres primeres i molt inquietants novel·les

Ariana Harwicz: «Totes les meves històries sorgeixen de l’automenyspreu»
4
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Descriure Ariana Harwicz com l’autora que incomoda, en un temps que molt poques escriptores adopten el camí fàcil de la complaença, és fer-li un flac favor. El que fa aquesta escriptora argentina que ha passat bona part de la seva vida adulta i tota la seva vida creativa a França, sempre en poblets insignificants dels voltants de París, és clavar una bona puntada de peu a la sensibilitat dels lectors impedint-los una cosa acollidora i confortable com és la identificació amb els personatges.

¿Com fer-ho amb aquestes veus de mares despietades i pedòfils assassins de nenes que transiten les seves ficcions, amb una violència desfermada? Les seves tres primeres novel·les, ‘Matate, amor’ (2012), ‘La débil mental’ (2014) i ‘Precoz’ (2015), que ara recull Anagrama en un únic volum sota el títol de ‘Trilogía de la pasión’, ja van aixecar polseguera a l’Argentina per l’element salvatge i visceral dels seus retrats familiars. Però tot això va ser en un temps que avui sembla llunyà, anterior al MeToo, quan el terme ‘mala mare’ s’interpretava com una heretgia sense poder girar full.

Tensar els límits del que es pot dir en termes de la correcció política. Harwicz va haver de veure com Twitter bloquejava el seu compte sota l’acusació que el títol ‘Matate, amor’ promovia el suïcidi. Això va propiciar un divertit joc que va fer que alguns lectors retitulessin la novel·la a la xarxa com ‘Andate a la concha de la lora, amor’. Avui se la rifen els teatres argentins. Les seves tres novel·les han pujat als escenaris de Buenos Aires i a Barcelona hi haurà la possibilitat de veure el monòleg de ‘La débil mental’ a la Casa Amèrica el pròxim dia 12 a les 19.30 hores. També serà present al nou festival de Literatura Llatinoamericana KM Amèrica que se celebrarà a la Biblioteca García Márquez de Barcelona. Traduïda a 18 idiomes, la seva fama ha arribat als Estats Units, on han comprat els drets d’aquestes obres per portar-les al cine. L’autora, que necessita anar a la contra del ‘mainstream’ dels temps, diu que seran pel·lícules i no sèries de televisió.

Porta la incomprensió d’alguns lectors, dels que confonen la ficció amb la realitat, com si es tractés una medalla: «M’he trobat en situacions increïbles, i en especial, on menys em podria imaginar, a França, on viu des de 15 anys, i on avui hi ha tants textos contra les maternitats convencionals. En un article de ‘Le Monde’ asseguraven que jo era una mala mare [Harwicz té un fill de set anys] senzillament perquè escric sobre males mares i un jutge francès va esgrimir el mateix argument durant un judici. M’encanta que els meus llibres molestin, aquesta és la garantia que no s’han integrat en el sistema». I això que a Harwicz a la premsa francesa van arribar a equiparar-la amb Brigitte Bardot, més amant dels animals que de les persones, quan va dir allò que hagués preferit parir un gos abans que el seu fill. Tot i que això últim sí que ho explica, dolguda. «Em fa mal perquè en el fons totes les meves històries sorgeixen de l’automenyspreu i aquest sentiment el trasllado a la narradora».  Cita Pessoa: «No soc res / mai seré res / no puc voler ser res».

Inferns domèstics

Quan l’autora va començar el que amb el temps es convertiria en una trilogia sobre inferns domèstics i mares que han vist trencada la seva vinculació amb els seus fills va portar a terme sense ser-ne gaire conscient una mena d’exorcisme. Ella encara no era mare. «Mentre escrivia allò notava que em feia por tot el que imaginava. Era molt inquietant per mi. Però alhora em deia: jo això no ho estic fent, només ho estic escrivint. És a dir, estava traslladant les meves pors al paper».

Notícies relacionades

El 2012, es veia aïllada en les seves preocupacions. «Ara existeix tot un corrent de pensament amb què s’expressen i s’ordenen aquests sentiments. Ara es pot parlar que una maternitat no és necessari viure-la d’una forma ideal. Poc després del 2012 aquests llibres, tant de ficció com d’assaig, sí que van començar a veure’s a les llibreries, i em vaig trobar acompanyada. De tota manera, la meva intenció original no era en absolut debatre els tòpics de la maternitat».  D’aquest debat, de cap debat, diu, no pot sorgir una obra veritablement literària: «La literatura escapa a les categories. Si m’hi plegués estaria fent una novel·la de postura i la postura és molt a prop de la impostura. De totes formes, crec fermament que una novel·la no parla del que es mostra sinó més aviat d’una altra cosa molt més subtil que està amagada».

‘Trilogía de la pasión’

Autora:  Ariana Harwicz

Editorial:  Anagrama

  312 pàgines. 18,90 euros