Josep Pla: un karateka contra els pedants

El sopar d’homenatge a Josep Pla celebrat divendres passat a La Taverna del Mar de s’Agaró amb motiu del 125è aniversari del naixement de l’escriptor i periodista va ser alhora molt planiana i molt poc planiana. Molt planiana perquè es va prolongar entre cafès, whisky Johnny Walker, ‘cigarrillus’ i conversa fins a la matinada i perquè el menú va ser creat i cuinat per Jaume Subirós (del Motel Empordà de Figueres, establiment fetitxe de Pla) i Lluís Planas (del restaurant amfitrió, pertanyent a l’Hostal de la Gavina, també establiment fetitxe de Pla). Molt poc planiana perquè és improbable que l’homenatjat hagués suportat la formidable desfilada d’espines d’anxoves arrebossades, musclos de roca, flors de carbassó farcides de mató de l’Empordanet, pèsols amb botifarra negra, llagosta i pollastre, sorbet de menta i taps de Cadaqués.

Al sopar hi van assistir en qualitat de testimonis dels humors, les maneres, les fílies i les fòbies de Pla les germanes Júlia i Carina Ensesa, quarta generació de l’estirp que va fundar el 1932 i que encara regenta l’Hostal de la Gavina, incombustible llegenda del luxe mediterrani; Joan Sagrera, l’últim –si bé durant molt temps– xòfer de Pla, i Gonzalo Valero Canales, advocat de Pla.

Pla freqüentava la casa de Josep Ensesa Montsalvatge i de la seva dona, Carmona Viñes Trueta, a l’exclusiva ciutat-jardí de s’Agaró, quan la Júlia i la Carina eren nenes o adolescents. La família tenia una excel·lent cuinera cordovesa. Pla la trucava i li deia que hi anés aquella nit, que li vindria de gust sopar peus de porc. Però quan era allà deia que no tenia gana i que millor fes una truita francesa. D’un ou i pot ser que no se l'acabés. De vegades es quedava a dormir a l’Hostal de la Gavina, on també va passar alguna temporada. L’habitació 113 porta el seu nom. El que a Pla li interessava de s’Agaró era la conversa culta de Josep Ensesa Montsalvatge. Per això, no pels àpats ni el confort, hi anava sovint d’octubre a maig, no en els mesos estivals: massa cotxes per les carreteres, deia. Recordem que va morir l’any 1981.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

De Pla vam aprendre al sopar que era «un senyor a qui li molestaven molt els pedants». «Quan en detectava un, era home mort», va afegir el conversador, amb un eloqüent gest de cop de karate, segurament destinat al coll del pedant.

Pla no va coincidir a l’Empordà per pocs anys amb Ferran Adrià al capdavant del Bulli, una altra institució empordanesa. «Ni boig hi hauria sopat, però hauria admirat Adrià perquè apreciava la innovació i l’atreviment», va dir Sagrera.