Entrevista
Judici moral a les xarxes per un triangle amorós de còmic
L’artista nord-americana Alex Graham presenta al Graf el webcòmic ‘Dog Biscuits’, guanyador del Puchi Award, i arriba ara a llibreries
A causa de la pandèmia, la dibuixant i pintora nord-americana Alex Graham (Denver, 1987) va ser acomiadada del restaurant on treballava el mateix dia que havia de rebre un ascens. «Vaig plorar davant d’un client perquè estava tan espantada que no sabia com pagaria el lloguer del meu nou apartament. I perquè tot era incert. Així que em vaig voler acostar a altres persones i compadir-me del que tots estàvem sentint. També volia entretenir la gent, ja que tots estàvem tancats sense res a fer». Es va posar a treballar a temps complet en el seu webcòmic ‘Dog Biscuits’ i va anar penjant les vinyetes diàriament a Instagram, on va patir la pressió d’alguns comentaris a les xarxes socials que van arribar a desitjar la mort d’algun personatge. Després de guanyar el Cartoonist Studio Prize i ser nominada als Ignatz com a millor novel·la gràfica, Graham participa aquest cap de setmana en el Graf, fira del còmic d’autor i l’edició independent que torna al recinte de Fabra i Coats, a Barcelona. Allà presenta la seva obra, 400 pàgines que li han valgut el Puchi Award 2021, que premia propostes brillants, renovadores i agosarades, un guardó que recollirà ben aviat a Madrid i que concedeixen l’editorial Fulgencio Pimentel i La Casa Encendida, que coediten el còmic, nouvingut a llibreries.
Dog Biscuits (‘Galletitas perrunas’), que es publica íntegre i sense la censura ‘online’ sobre les escenes de sexe i nus, és una tragicomèdia centrada en un triangle amorós format per la jove Rosie, Hissy (el seu company de pis) i Gussy (el seu cap –li dobla l’edat– d’una botiga de galetes de gos que perilla per la pandèmia). «Gussy està envellint i no ha aconseguit res en la vida. Rosie és jove i està desubicada, no té estabilitat. Està clar que la seva relació no funcionarà, perquè les seves inseguretats creen una dinàmica tòxica, i quan xoquen les inseguretats dels dos, tot s’esfondra», explica Graham a aquest diari abans de viatjar a Barcelona des de Seattle.
A través d’aquests i d’altres personatges, Graham reflecteix l’angoixa existencial, els dubtes, les emocions, els desitjos, la incomunicació, la soledat, l’aïllament, sentiments que van tenallar mig món durant la pandèmia, i dona fe d’algunes de les seves vàlvules d’escapament, com el sexe, les drogues i la violència, mentre els envolta l’abús policial, les protestes de tot signe o els negacionistes que es neguen a posar-se la mascareta.
L’èxit del webcòmic va desencadenar comentaris de tota mena. «El que més em va sorprendre va ser descobrir que la gent estava disposada a vilipendiar qualsevol personatge masculí per les mínimes transgressions, però en canvi lloava els personatges femenins per transgressions iguals o més greus.» Però el que més la va ferir, admet, van ser «les reaccions extremes als defectes dels personatges que es basaven en els meus. Hi havia gent que desitjava la mort de personatges perquè feia o deia coses que jo mateixa havia fet o dit».
«Molta gent no sap llegir ficció. Reaccionen com si els personatges fossin reals. No ho fan com a lectors, sinó com a jutges, convertits en àrbitres de la moralitat absoluta. Alguns han desitjat la mort de Hissy pel pecat de la seva arrogància. Molts condemnen Gussy per una broma bruta –lamenta–. A internet, moltes persones creuen que la seva opinió sobre coses intranscendents és necessària i desitjada. I per fer-se notar en un mar de comentaris sembla que han de pensar de la manera més extrema».
Notícies relacionadesGraham creu que «molts artistes se senten limitats per la por de les represàlies del públic. Això sempre ha existit, però ara, amb internet, és més instantani i directe. Les reaccions d’algunes persones han influït en la meva història, però no m’espantaven. Em van inspirar a provocar més i a ser més subversiva. Ho vaig trobar tan entretingut com exasperant».
«En última instància –conclou–, la pandèmia ha canviat la meva vida cap a millor. Abans treballava a temps complet en restaurants. Gràcies a la llibertat que em va permetre la pandèmia, ara soc una artista a temps complet».
‘Dog biscuits’ (‘Galletitas perrunas’)
Alex Graham
Traducció: César Sánchez i Joana Carro
Editorial: Fulgencio Pimentel i La Casa Encendida
400 pàgines. 28 euros
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Desconeixement Cita ITV: compte al testimoni MIL del cotxe si es va matricular a partir del 2008
- Infal·lible El truc casolà per netejar les portes de fusta que ja està de moda
- Els interessos no ho són tot Aquesta és l’edat límit per demanar una hipoteca a Espanya: ¿Ho sabies?
- Alimentació Si veus això a les nous, llença-les immediatament