Guia de visionaments

Por del bolet nuclear: 11 pel·lícules sobre la bomba atòmica i les seves devastadores conseqüències

Seleccionem una desena de films, i us diem on es poden trobar, que han tractat el terror per l’apocalipsi nuclear, un subgènere que fa eclosió en els moments de més tensió geoestratègica entre els blocs

Por del bolet nuclear: 11 pel·lícules sobre la bomba atòmica i les seves devastadores conseqüències

EPC

8
Es llegeix en minuts
Julián García
Julián García

Periodista

ver +
Quim Casas

La por de l’hecatombe nuclear és present en la ficció cinematogràfica des que, el 6 i el 9 d’agost de 1945, l’exèrcit dels Estats Units va llançar des del cel una bomba atòmica sobre Hiroshima i una sobre Nagasaki. Davant l’amenaça real de la destrucció total de la Terra, el cine, sempre atent als temors i inquietuds socials, ha sabut acostar-se des de múltiples perspectives a la possibilitat d’una Tercera Guerra Mundial i, per tant, de l’apocalipsi.

L’augment de la profusió de títols coincideix, no obstant, amb els moments de més tensió entre els blocs, en especial als anys 60 amb la Crisi dels Míssils de 1962 i en els primers anys 80 amb la Guerra Freda entre l’URSS i els EUA en la seva màxima ebullició. La por de la bomba atòmica semblava haver remès en les quatre últimes dècades, amb desviació a altres temors globals, com el terrorisme i el desastre mediambiental, i això s’aprecia tant en la falta de títols recents sobre la Tercera Guerra Mundial com la sorprenent absència dels clàssics del gènere a les plataformes de ‘streaming’; com si l’esfereïdor bolet fos ja un temor superat.

Avui, amb la invasió russa d’Ucraïna i l’activació del seu arsenal nuclear «en mode especial de combat» per part de Vladímir Putin, fa rebrotar la por de la conflagració definitiva. És el moment per recordar els horrors de la guerra nuclear i les seves irreversibles conseqüències a través d’11 títols disponibles en ‘streaming’ i en formats físics com el DVD o el Blu-ray.

‘L’hora final’ (1959)

Dos anys abans de fer la seva pel·lícula sobre els judicis de Nurenberg, ‘¿Vencedores o vencidos?’, Stanley Kramer va dirigir aquest film apocalíptic i nihilista. La Terra s’ha vist devastada per una guerra nuclear i només sobreviuen un reduït grup de persones en un remot paratge d’Austràlia. Mentre el gran núvol radioactiu avança, els tripulants d’un submarí intenten trobar supervivents. Kramer va canalitzar la seva diatriba antinuclear a partir del retrat dels drames personals d’un grup de personatges que espera l’anunciat final assumint-ho de maneres molt diferents. Va comptar amb un repartiment estel·lar de l’època: Gregory Peck, Ava Gardner, Fred Astaire i Anthony Perkins. Disponible a Filmin.

‘La jetée’ (1962)

Un fascinant experiment narratiu de gairebé mitja hora de durada realitzat per Chris Marker amb la tècnica de foto novel·la. El món ha quedat destruït després d’una contesa nuclear i l’única manera de preservar el que queda de la humanitat és a través del viatge pel temps. Es pot anar cap enrere per modificar el curs dels esdeveniments, o cap al futur per trobar solucions. De sobte, en la successió ben embastada de fotos fixes, apareix el parpelleig d’un ull humà, un bonic senyal de vida. Terry Gilliam va fer un ‘remake’ molt lliure amb ‘12 monos’ (1995) i el 2015 va ser adaptada, també de manera libèrrima, al format d’una sèrie televisiva. Disponible a Mubi.

‘Doctor Strangelove’ (1964)

En plena Guerra Freda, Stanley Kubrick va prendre una novel·la molt seriosa sobre el perill atòmic escrita per Peter George i la va convertir en una portentosa paròdia en la qual no va deixar canya dreta. Un general nord-americà, convençut que els soviètics comunistes estan contaminant el seu país a través dels dipòsits de l’aigua, ordena un atac nuclear a Moscou. El pilot de l’avió que porta la bomba s’anomena King Kong i la cavalca literalment rumb al seu infaust destí. Peter Sellers interpreta tres papers, el del president nord-americà, un oficial britànic anomenat Mandrake i el doctor Strangelove, un nazi ortopèdic. Disponible a Movistar +; de lloguer a Apple TV+, Prime Video i Rakuten TV.

‘The war game’ (1966)

Aquest documental dramatitzat o fals documental va ser produït per la BBC, però quan els executius de la cadena van veure el muntatge final, van decidir arxivar-lo i no es va emetre fins a 1985. Massa brutal. Massa desmoralitzador. L’extraordinari realitzador anglès Peter Watkins, instal·lat des de fa anys a París, es va basar en informes fidedignes per escenificar, com si es tractés d’un noticiari sobre el terreny, els efectes d’un atac nuclear a la ciutat britànica de Rochester i la posterior lluita per la supervivència en una terra contaminada per la radiació. No és un documental en absolut, però va guanyar l’Oscar de Hollywood en aquesta categoria. Disponible en DVD i Blu-ray (VO en anglès amb subtítols també en anglès).

‘El día después’ (1982)

Amb les tensions de la Guerra Freda en alarmant zona vermella, nouvingut Ronald Reagan a la presidència dels EUA, aquest telefilm de Nicholas Meyer va deixar els espectadors nord-americans de l’ABC en estat de xoc, ja que narrava en to realista els devastadors efectes de l’holocaust nuclear en la vida dels habitants d’un petit poble de Texas. Angoixant, perquè era creïble, per a diverses generacions crescudes sota la por de la bomba, va ser al seu dia la pel·lícula més vista en la història de la televisió, amb 100 milions d’espectadors en directe, i a Europa arribaria a estrenar-se a les sales de cine. Disponible a Youtube.

‘Threads’ (1983)

Colpidor telefilm coproduït per la BBC, descriu en clau neorealista, gairebé documental, les esfereïdores conseqüències d’un atac nuclear a la ciutat anglesa de Sheffield, en el context d’una confrontació entre l’URSS i els EUA. Estrenada només un any després d’‘El día después’, la pel·lícula de Mick Jones se centrava en la vida de dues famílies de Sheffield i la manera, entre la incredulitat, l’horror i el patiment, com afrontaven l’amenaça bèl·lica, l’explosió de la bomba atòmica i el posterior hivern nuclear. Un film cru i impactant l’existència del qual es deu, precisament, a ‘The war game’, ja que el director general de la BBC, Alasdar Milne, va encarregar la seva realització després d’haver vist el documental prohibit. Disponible a Blu-ray i DVD (VO en anglès, amb subtítols també en anglès).

‘Quan bufa el vent’ (1986)

La revista ‘Time’ la va escollir com una de les 25 millors pel·lícules d’animació de tota la història. I si els seus dibuixos animats són elogiables, per senzills i transparents, amb afegits d’imatge ‘stop motion’ per als fons, més ho és el text procedent de la novel·la gràfica homònima de Raymond Briggs publicada el 1982, en la qual un atac nuclear soviètic a la Gran Bretanya és descrit des de la perspectiva d’un matrimoni de jubilats anglesos. La música la va compondre Roger Waters, de Pink Floyd, amb un tema principal a càrrec de David Bowie, i de la direcció se’n va encarregar Jimmy T. Murakami, fins aleshores al servei de Roger Corman en films com ara ‘Batalla més enllà de les estrelles’. Disponible a Blu-ray i DVD (VO en anglès amb subtítols també en anglès).

‘Cartas de un hombre muerto’ (1986)

Deixeble de Tarkovski, amb qui va treballar com a ajudant de producció a ‘Stalker’, el director ucraïnès Konstantin Lopuixanski va debutar el 1987 amb aquest claustrofòbic drama d’estètica expressionista sobre un grup de supervivents ocult al soterrani d’un museu després d’una guerra nuclear provocada per una fallada en una plataforma de llançament de míssils. Estrenada pocs mesos després del desastre de Txernòbil, ‘Cartas de un hombre muerto’ destil·la un entristidor aire de final de tot, en què el seu protagonista, un premi Nobel de física (Rolan Bikov), es refugia en la correspondència que dirigeix al seu fill, mort en l’hecatombe nuclear. Disponible a Youtube (VO en rus, amb subtítols en anglès).

‘70 minutos para huir’ (1988)

Insòlit híbrid d’història d’amor, intriga, atac nuclear i estètica inequívocament dels vuitanta, ‘70 minutos para huir’ relata els frenètics intents de Harry (Anthony Edwards) per trobar Julie (Mare Winningham) en el poc temps que falta, una mica més d’una hora, perquè les ogives nuclears que ha llançat l’URSS impactin a Los Angeles. Rodada gairebé tota de nit en temps real, plena de neons i amb banda sonora electrònica de Tangerine Dream, la pel·lícula de Steve de Jarnatt, malgrat la seva lluminosa història d’amor, acaba sent un inesperat desafiament als finals feliços. Disponible a Filmin.

‘Lluvia negra’ (1989)

Notícies relacionades

La millor visualització possible de l’horror causat per les bombes atòmiques llançades sobre Hiroshima i Nagasaki, fruit del denominat projecte Manhattan liderat per Robert Oppenheimer, havia d’arribar, per descomptat, del cine japonès. Shohei Imamura va rodar ‘Lluvia negra’ en un espectral blanc i negre que fa més imperibles les imatges: la pluja negra del títol la produeixen les partícules radioactives una vegada consumat el dantesc impacte. Imamura posa el focus en una noia supervivent i com intenta refer la seva vida després d’haver estat exposada a la radiació. La seqüència de la deflagració i la posterior destrucció té una contundència i realisme difícils de superar. Disponible en DVD (VO en japonès amb subtítols en francès i anglès).

‘Twin Peaks (Temporada 3, episodi 8)’ (2017)

El dilluns 16 de juliol de 1945, els EUA van fer el Trinity Test, la primera prova d’una arma nuclear, fent esclatar una bomba atòmica al desert de Nou Mèxic abans de la seva letal aplicació pràctica a Hiroshima i Nagasaki. En aquesta aquesta explosió es troba, per David Lynch, l’origen del mal, ja que trenca el teixit que separa els diferents mons i lògies; i d’allà, de la barbàrie atòmica, emergeix la figura de Bob, l’entitat maligna interdimensional que s’alimenta del dolor, la por i la tristesa de la humanitat; i, a la fi, diabòlic responsable del cruel assassinat de Laura Palmer. Disponible en Blu-ray i DVD.