Adeu a Ronnie Spector, la veu eterna de ‘Be my baby’

Amb la mort de Ronnie Spector, víctima d’un càncer bastant fulminant als 78 anys, cau definitivament el teló sobre una etapa gloriosa de la història del pop. Amb el seu pentinat desafiador, el seu maquillatge excessiu i, sobretot, la seva veu impossiblement melodramàtica, va ser ella qui, al capdavant de les Ronettes, va definir la imatge i el so dels grups de noies de principis dels 60, un gènere captivador que va propiciar l’arribada d’una mirada exclusivament femenina (i molt jove) al cor de la música popular. Instal·lada a l’Olimp de les cantants eternes gràcies a ‘hits’ imperibles com ‘Be my baby’ o ‘Baby, I love you’, Ronnie Spector va estendre la seva influència més enllà del seu temps i es va convertir en una fèrtil font d’inspiració per a artistes tan aparentment dispars com els Ramones, Amy Winehouse i Lana del Rey.  

No va ser el menor dels seus èxits sobreviure a un traumàtic matrimoni amb Phil Spector, l’artífex dels seus èxits més grans, un paranoic violent i controlador que va acabar els seus dies entre reixes condemnat per l’assassinat d’una actriu i el cognom del qual va conservar després del divorci. Nascuda a Nova York el 1943 amb el nom de Veronica Bennett, la cantant tenia només 19 anys quan va conèixer el productor en una audició. Obnubilat per la magnètica presència i la peculiaríssima veu de la jove, Phil Spector no va dubtar a oferir un contracte al grup que Ronnie havia format amb la seva germana Estelle i la seva cosina Nedra Talley amb el nom de The Ronettes. D’una històrica sessió de gravació conjunta que va tenir lloc el 5 de juliol de 1963 va sortir una cançó que va arribar al número dos de les llistes de vendes als Estats Units i que, més important, va arribar a la immortalitat. El seu títol, ‘Be my baby’ (el número u l’ocupaven Jimmy Gilmer and The Fireballs amb ‘Sugar Shack’; ¿qui se’n recorda avui d’ells?).

En els quatre anys següents, les Ronettes van gravar alguns ‘singles’ inapel·lables (‘Baby, I love you’, ‘[The best part of] Breaking up’, ‘Do I love you?’, ‘Walking in the rain’...) i van sortir de gira amb els Rolling Stones i els Beatles, però la progressiva pèrdua del favor de l’audiència i les maniobres cada vegada més malaltisses d’un Phil Spector absolutament obsessionat amb Ronnie van precipitar el final del grup el 1967.

Fugida sense sabates

Notícies relacionades

La primera vegada que vas escoltar ‘Be my baby’

El #MeToo dels nens

Ronnie Bennett i Phil Spector es van casar el 1968. Gairebé immediatament, el productor va obligar la cantant a aparcar la seva activitat artística i a mantenir-se reclosa a la seva mansió de Los Angeles de 24 habitacions entre amenaces de mort. En una de les seves escasses sortides, va tornar a l’estudi de gravació per gravar el 1971 ‘Try some, buy some’, una composició de George Harrison banyada per Spector en arranjaments wagnerians amb unes decebedores vendes que van frenar la possibilitat d’una carrera en solitari.

El 1972, descalça i assistida per la seva mare, Ronnie va aconseguir escapar del domicili conjugal. Va fracassar en el seu intent de ressuscitar les Ronettes, però amb l’ajuda de Bruce Springsteen i Steve van Zandt i l’inesperat suport de l’escena punk novaiorquesa, en la segona meitat dels 70 va recuperar la confiança per tornar a gravar i actuar, i ja no va deixar de fer-ho fins poc abans del final (el juny del 2018 va fer la seva primera i última actuació a Barcelona). El 1990, va publicar una crua autobiografia titulada ‘Be my baby’ que, si els plans no es torcen, serà pròximament portada al cine amb Zendaya al paper protagonista.