L’exposició ‘Homo ludens’ aborda els videojocs des d’un punt de vista antropològic i artístic

El CaixaForum Barcelona estrena una nova exposició. Es tracta d’‘Homo ludens. Videojocs per entendre el present’, que pretén analitzar el fenomen dels videojocs com a indústria, mitjà de comunicació i expressió artística en la societat actual. La mostra és per a tots els públics, no està només dirigida als gamers, sinó que està abordada des d’una mirada antropològica i una aproximació multidisciplinària. L’exhibició explica la complexitat polifacètica dels videojocs.

‘Homo ludens’ és l’última mostra de l’any al CaixaForum i es podrà visitar fins al 18 d’abril. Aquesta exhibició ja s’ha exposat a Madrid, on la van visitar més de 50.000 persones.

Antropologia i videojocs

Els jocs sempre han format part de la nostra societat. Tal com la directora general adjunta de la Fundació La Caixa, Elisa Durán, assenyala, els jocs han existit sempre. Les joguines trobades en les troballes arqueològiques mostren que, des de fa segles, els éssers humans comencem des de petits a utilitzar-los per passar el temps, aprendre i relacionar-nos. «El joc és present a la vida», emfatitza Durán, que a més expressa que, fins a la creació dels algoritmes, el joc sempre havia sigut lliure.

Si hi ha una cosa que la tecnologia ha fet, és tornar els jocs un fenomen. Els videojocs són més que entreteniment, també són cultura i art. Els videojocs també ens poden definir individualment i col·lectivament. El comissari de l’exposició, Luca Carrubba, explica que els jugadors hi posem la nostra identitat i que la manera en què juguem també ens identifica. «Jugar ens fa pertànyer a una comunitat», aprofundeix el comissari.

Els videojocs també són espectacle i tant Durán com Carrubba ho exemplifiquen amb els e-sports (esports electrònics). Carrubba també qualifica els jocs d’«articuladors de consciència, valors i, així mateix, actituds negatives». De vegades, els jocs també poden ensenyar i normalitzar actituds negatives, com la violència de gènere. El comissari destaca una de les obres d’Agustina Isidori, que se centra en la cançó infantil ‘Don Federico’, un clar exemple de violència de gènere.

Durán relata que quan juguem, estem participant en un món fictici, en una realitat paral·lela. No obstant, «hi ha gent que concep la ficció com a realitat i la realitat com a ficció», desenvolupa.

L’exposició

Durán expressa que ‘Homo ludens’ està pensada per ser «reflexiva, participativa, actual i innovadora». «Combina art, disseny i ciència» per mostrar en quina mesura «han canviat la identitat de les societats, les relacions entre humans i, al cap i a la fi, tots els aspectes de la vida», afegeix la directora general adjunta.

A la mostra s’hi poden observar 58 peces fruit de 36 creadors de jocs, artistes i experts diferents, cada un amb el seu abordatge i estil diferents. Hi ha algunes obres, com la de la catalana Mónica Rikić, que van ser pensades i creades per a ‘Homo ludens’. També se n’han adaptat algunes altres. «Hem estat treballant braç a braç amb tots els creadors exposats», assegura Carrubba.

La sala inicial és, com en tots els videojocs, el lobbie, que va repartint els assistents per totes les sales. «Hi entrem, en sortim, ens parem a reflexionar –explica Carrubba–. És la columna vertebral, l’ADN de l’exhibició». Al lobbie es troben els cinc sistemes o mecàniques dels jocs definits pel comissari.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

A ‘Homo ludens’, no hi ha un itinerari únic. Els visitants són els qui decideixen què veure en tot moment i quanta estona dedicar a cada espai. A més, el recorregut a través de les sales és interactiu. Cadascun dels assistents pot disposar d’una espècie de xip –anomenat ‘Coin’ pels organitzadors– amb el qual anar responent unes preguntes. Al final de l’exposició, els visitants poden descobrir quin tipus de jugador són.

Segons Carrubba, l’exhibició està pensada per crear engagement i retenció. És a dir, que aquestes estratègies dels videojocs es porten a la realitat i s’hi produeix una gamificació o ludificació.