Estrena

Bob Pop: «L’humor és una manera formidable de parlar de coses importants»

El polifacètic creador puja a escena en solitari al Teatre Victòria amb ‘Los días ajenos’

Bob Pop: «L’humor és una manera formidable de parlar de coses importants»

Zowy Voeten

2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

«Potser m’he animat una mica», se sincera Roberto Enríquez (Madrid, 1971), conegut popularment com a Bob Pop, davant les dues actuacions en solitari que l’esperen al Teatre Victòria amb ‘Los días ajenos’, aquest divendres i el pròxim dia 9 de desembre. El premiat actor, escriptor i guionista, que ha treballat en el programa ‘Late motiv’ d’Andreu Buenafuente i ha adquirit encara més reconeixement gràcies a la sèrie sobre la seva vida ‘Maricon perdido’, sortirà a escena disposat a improvisar i deixar-se portar des dels seus records fins a l’actualitat per reflexionar sobre tota mena de temes.

«Estic sol a l’escenari amb els meus llibres i el meu quadern de notes. Construeixo la meva pròpia vida a través de les meves lectures i vaig explicant des de la meva infància fins a com arribo a televisió. Fins als últims anys, amb la malaltia i tot», diu el creador, que intenta conviure el millor que pot amb l’esclerosi múltiple que li van diagnosticar als 27 anys. Al seu apartament en el centre de Barcelona explica que la durada de l’espectacle és variable. «Segons com m’engresqui més o menys pot durar una hora o dues». La proposta té una estructura determinada, però es permet el gust de jugar i improvisar. «La primera vegada que ho vaig fer em vaig tirar en paracaigudes, Andrés Lima ho va veure i em va ajudar a ordenar el caos», diu amb referència a l’aclamat director teatral. «Em va donar molta fe en el text. La seva mirada em va legitimar moltíssim, em va fer sentir que el que explicava era interessant perquè a ell l’apassionava».

Terapèutic

Pujar a escena amb aquest espectacle té alguna cosa de terapèutic. «Ho faig perquè m’ho passo molt bé. Al final, forma part d’una obra que vaig construint mostrant-me en diferents plataformes. És com un striptease multimèdia. Hi ha coses que poden haver vist en la sèrie però n’hi ha moltes que no». Per a ell l’obra és també un homenatge a tots els llibres i la gent que l’ha influït. «És una obra que no sabia que necessitava fer. Jo m’ho passo bé i sento que el públic també».

Notícies relacionades

S’alegra que Barcelona tingui el seu primer festival d’humor. «Abans eren molts menys i tots amb ‘o’: ara a més de més còmics també hi ha còmiques. S’estan explorant territoris. És molt interessant. L’humor és una manera formidable de parlar de coses importants, també de tonteries. Jo parlo de coses que m’importen; parlar de tonteries em faria vergonya, seria estafar el públic i a mi mateix».

Respecte a la censura en televisió, comenta: «És delicat, depenent de quin tipus d’humor vulguis fer i quin tipus d’espais vulguis conquerir. Hi ha cada vegada més espais de llibertat malgrat que hi hagi espais constrets. Els còmics no som els nous màrtirs del segle XXI». Però, afegeix, «hi ha gent que no ha entès que la comèdia té a veure amb la vida». I insisteix que tot depèn. «De llibertat n’hi ha, una altra cosa és que et paguin. L’obligació d’un còmic és buscar sempre el límit, arribar fins on el deixin. Els límits de l’humor estan en qui et paga. Al final, sempre són els diners».

Temes:

Humor