Arqueologia

Recuperen a Xàbia un plom ibèric amb escriptura del segle IV aC.

Els experts asseguren que la peça, rescatada per la Fundació Cirne, és «excepcional» i una de les quinze millors descobertes fins ara

Recuperen a Xàbia un plom ibèric amb escriptura del segle IV aC.
2
Es llegeix en minuts

Xàbia i la Marina Alta han entrat en gran en l’apassionant història de l’enigmàtica escriptura ibèrica. Acaba de sortir a la llum una peça excepcional. És un plom datat entre els segles IV i III aC i conté ni més ni menys que 200 signes. L’amanuense els va gravar amb precisió. El plom està desplegat en quatre làmines. «És una peça magnífica», assegura Joan Ferrer i Jané, especialista en epigrafia paleohispànica de la Universitat de Barcelona.

L’escriptura ibèrica es pot llegir fonèticament (la pronunciació la va desxifrar el 1922 l’investigador Manuel Gómez-Moreno), però el significat és una nebulosa.

Aquest plom ibèric l’ha recuperat la Fundació Cirne de Xàbia. El seu president, Enric Martínez, és caut i revela el que és estrictament necessari: «Ens va arribar d’una donació anònima i pertany a la Marina Alta, però no puc dir res més».

La fundació vetlla pel patrimoni cultural. Fa tres anys, primer de tot, el «destí» (per dir-ho d’alguna manera) va posar la sorprenent peça a les seves mans. Cirne i el Museu de Xàbia van contactar amb els principals experts. Primer s’havia de comprovar la seva autenticitat. L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) i els especialistes del grup Littera de la Universitat de Barcelona (integrat, a més de per Joan Ferrer i Jané, per Noemí Moncunill, Víctor Sabaté i Javier Velaza), van acreditar que era un plom ibèric com Déu mana. A més, figura entre els 30 o 40 més ben conservats i entre els 15 amb un text més llarg.

«Qualsevol museu es rifaria una peça tan valuosa com aquesta», assegura l’expert en epigrafia.

El plom es va presentar divendres a la seu de la Fundació Cirne. Ferrer i Jané va explicar que la seva escriptura incisa pertany a la variant nord-oriental dual. Va afirmar que «epigràficament» es pot situar en l’àrea edetana (Llíria) o contestana, territori que engloba l’actual província d’Alacant i part de les de València, Múrcia i Albacete.

L’expert va advertir que als jaciments ja no se solen descobrir ploms ibèrics. Els furtius s’han avançat i els han espoliat. Una vegada recuperats, és complicat situar-los cronològicament i geogràficament.

El que s’ha rescatat a Xàbia presenta signes complexos, per això es data en un moment antic de l’escriptura ibèrica, que amb el temps es va anar simplificant.

L’expert ha transcrit tots els signes i és capaç de llegir el text. Desentranyar-ne el significat és un altre tema. «El 60% del que podem entendre són noms propis», va assenyalar.

També ha detectat girs que s’utilitzaven per donar testimoni, cosa que es podria interpretar com un document comercial. No obstant, Ferrer i Jané descarta en principi aquesta hipòtesi i intueix que aquests 200 signes estan relacionats amb el culte i la religió.

Notícies relacionades

La disposició de l’escriptura és ben curiosa. Les línies estan marcades. Els signes de la meitat superior apareixen de cara amunt i els de la inferior de cap per avall. Funciona com un mirall, com si dues persones escriguessin cara a cara a les mateixes làmines.

El plom es trobava originàriament plegat com un llibre. Però el furtiu que se’l va endur d’un jaciment el va obrir i va estripar els quatre «fulls». No obstant, la peça s’ha conservat molt bé. El metall, ideal per la seva ductilitat per a l’escriptura incisa, ha perdut, això sí, elasticitat amb el temps.