‘Way down’: com assaltar el Banc d’Espanya en plena final del Mundial

A Jaume Balagueró sempre se l’havia identificat amb el gènere de terror des que va dirigir pel·lícules com ‘Els sense nom’ o ‘[REC] amb Paco Plaza. No obstant, ara demostra la seva versatilitat gràcies a ‘Way down’, un ‘thriller’ d’acció a mode de ‘heist movie’, en què juga amb les convencions del cine d’atracaments per portar-les al seu terreny i imprimir tensió, suspens i dinamisme a l’hora d’utilitzar les eines cinematogràfiques i experiència per orquestrar repartiments internacionals. 

Si a ‘Darkness’ va treballar amb Anna Paquin; a ’Fràgils’, amb Calista Flockhart, i a ‘Musa’, amb Franka Potente, ara reuneix Freddie Highmore (‘The good doctor’), Liam Cunningham (Sir Davos a ‘Joc de Trons’), Fanke Janssen (Jean Grey a ‘X-Men’) i Sam Riley (Ian Curtis a ‘Control’) que, amb Astrid Bergès-Frisbey, José Coronado, Luis Tosar i Emilio Gutiérrez Caba completen l’espectacular elenc d’intèrprets. 

Per situar-nos, ‘Way down’ comença amb el rescat d’un tresor amagat a les profunditats del mar des de fa segles en una operació dirigida pel Walter (Cunningham) al marge del Govern britànic. La seva peça més preuada, un bagul amb tres monedes que indiquen les coordenades d’una fortuna, serà requisat per les autoritats i enviat al Banc d’Espanya, on es troba una de les cambres cuirassades més inescrutables del món. Per intentar desxifrar l’enigma d’aquesta meravella de l’enginyeria reclutarà un jove prodigi, el Thom (Highmore), a qui es disputen totes les empreses petrolíferes per la seva capacitat per solucionar problemes. En comptes d’apostar per la seguretat d’una feina segura, el nostre protagonista acceptarà el repte i s’unirà a la banda de lladres.

«Hi ha una cosa fonamental a la pel·lícula que és la crida de l’aventura. El pare del Thom sembla que ja hagi planejat el seu futur, i ell es rebel·la contra tot això per prendre les seves pròpies decisions, tot i que siguin dolentes. Aquí es tractava d’identificar-nos amb els que juguen, amb els que s’arrisquen, no amb els que protegeixen el tauler», explica Jaume Balagueró. 

‘Way down’ és la gran aposta de Telecinco Cinema per a la temporada de tardor. La pel·lícula es va rodar fa dos anys i mig i a causa de la pandèmia la seva estrena s’ha anat retardant fins que finalment arriba a les nostres pantalles aquest divendres 5 de novembre. 

En paral·lel al partit

Una de les peculiaritats més grans és que es troba ambientada durant el Mundial de futbol del 2010, de manera que tota la trama es vincula amb els successius avenços de la selecció espanyola fins a arribar a la final, que va congregar a la plaça de Cibeles milers de persones. «Una de les virtuts de la història era poder jugar en paral·lel amb les fases del partit durant l’atracament. Primera part, segona part, pròrroga i victòria. I després el repte de reconstruir tot aquest clima d’excitació als carrers», continua Balagueró. Per fer-ho, van aconseguir tallar el centre de Madrid durant dotze hores i van utilitzar cinc unitats per poder muntar tot el dispositiu, que a més d’extres incloïa pantalles gegants on es retransmetés el partit. Gràcies a Mediaset, van poder comptar amb les imatges originals i el gol d’Iniesta. 

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Freddie Highmore reconeix que participar en aquesta pel·lícula suposava tancar un cercle. En perfecte castellà ens explica que ell estava a Madrid en aquella època i va anar a veure la selecció espanyola després del triomf. A més, durant un any, va estar fent pràctiques en un bufet d’advocats que estava al mateix edifici on fem l’entrevista, a les oficines de Sony Pictures, distribuïdora de la pel·lícula. «Crec que a més de totes les connexions que tinc amb ‘Way down’ per mi és una celebració del cine espanyol i europeu, la constatació que no cal que fem les coses igual que els americans, que hi ha altres maneres diferents i més originals». 

A ‘Way down’ no hi ha trets, ni sang, ni violència, tot neix de l’enginy. Una història d’aventures, de pirates contemporanis que, com diu Jaume Balagueró, desprèn un bon ensenyament vital: de vegades els problemes més difícils, tenen solucions senzilles. «Com a director i com a persona prefereixo no complicar-me. Complicar-se és un embolic i els embolics estan malament».