Novetat editorial

Fantasmal, estimat Watson: la debilitat de Conan Doyle per la vida ultraterrena

WunderKammer rescata ‘El caso de la fotografía de espíritus’, un llibre inèdit del creador de Sherlock Holmes

Fantasmal, estimat Watson: la debilitat de Conan Doyle per la vida ultraterrena
3
Es llegeix en minuts
Olga Merino
Olga Merino

Periodista i escriptora

ver +

Tot i que sembli un contrasentit, el pare de Sherlock Holmes, el detectiu que va irrompre al ‘final-de-siècle’ victorià amb el seu mètode cientificodeductiu, va defensar a mort la vida ultraterrena i els seus mitjancers. Més encara, Arthur Conan Doyle va arribar a publicar el 1922 El caso de la fotografía de espíritus, un al·legat amb què va emparar en públic un retratista de fantasmes anomenat William Hope. El llibre ressorgeix ara d’entre les boires, per primera vegada en castellà i amb inquietants imatges dels supòsits ectoplasmes, gràcies a l’editorial empordanesa WunderKammer, que ve rescatant rareses literàries relacionades amb l’ocult.

Imantat per la fama creixent de Hope i per les cues que es formaven davant el seu estudi fotogràfic, a Crewe, una localitat del centre d’Anglaterra, Conan Doyle en persona es va personar al lloc dels fets, i en va sortir amb un parell de fotografies a les plaques de les quals hi havien tret estranyament el cap la seva germana gran, morta tres dècades enrere, i el seu fill: «S’assemblava a com era uns vuit anys abans de la seva mort. Es van prendre totes les precaucions i, en la mesura que vaig poder observar, cap altra mà tret de la meva va tocar la placa», va escriure el 1919. Podria dir-se que l’autor d’Estudio en escarlata estava predisposat que se li apareguessin fantasmes, des que va presenciar «fenòmens inexplicables» durant la segona guerra dels bòers, a Sud-àfrica, campanya en què va participar com a metge militar, amb què es va guanyar el títol de Sir.      

Mèdium de categoria           

La història va arrencar un bon dia de 1905, quan al tal Hope, un fuster de «grans ulls blaus, ben oberts i sincers», li va sorgir una suposada ànima en pena a la placa on havia retratat un amic. La troballa va fer que s’entusiasmés amb la fotografia espectral i que la seva reputació pugés com l’escuma, fins que va poder instal·lar-se a Londres com a mèdium de categoria. L’època era propícia als crèduls; si la llum sorgia com si res d’un bulb incandescent, si es podia parlar per telèfon amb un interlocutor a centenars de quilòmetres, ¿com no podia ser possible establir comunicació amb el més enllà?

Va ser a Londres, a la capital d’un imperi ja en plena decadència, on van destapar el caçafantasmes. La Societat d’Investigació Psíquica Britànica, encapçalada per Harry Price, va acusar de frau Hope i el Cercle Espiritista de Crewe després d’haver-los enxampat en una sessió fotogràfica canviant unes plaques verges per unes altres que ja contenien taques dels suposats ens paranormals. El desemmascarament de Hope va suscitar un encès debat entre escèptics i creients en les capacitats dels mèdiums fotògrafs, un bardissar en el què l’escriptor es va endinsar obtenint proves i testimonis a favor, com si s’hagués transmutat, pipa i lupa en mà, en el seu arxiconegut detectiu.

En la seva defensa pública del fotògraf Hope, Conan Doyle escriu: «En lloc d’atacar-lo i falsejar-lo, seria més prudent que veiéssim amb simpatia el seu notable treball, que ha portat consol als afligits i ha tornat la fe en la vida independent de l’esperit a molta gent que l’havia perdut». En realitat, l’autor d’‘El gos dels Baskerville’ es trobava entre la cohort d’afligits que havien perdut els seus éssers estimats, nois en la flor de la vida, durant la Primera Guerra Mundial. El seu segon fill, Kingsley, va resultar ferit en la batalla del Somme i va morir poc després, el 28 d’octubre de 1918, de la mal anomenada grip espanyola que havia contret al front.

Enemistat amb Houdini

La tràgica mort del fill va esperonar la creença en l’espiritualisme de Conan Doyle, que ja havia experimentat amb l’escriptura automàtica i havia participat en sessions de telepatia i hipnotisme, i que tenia una obsessió amb l’inframon que va arruïnar la seva amistat amb l’il·lusionista Harry Houdini, convertit en flagell de mèdiums entabanadors des d’una posició més racional. El cèlebre escriptor havia arribat fins i tot a creure’s a ulls clucs la història de dues nenes que el 1917 van assegurar haver vist i fotografiat unes fades en un bosquet a prop de la seva casa de Cottingley, a Yorkshire.

Qui ho havia de dir d’un llicenciat en Medicina, el mateix que a ‘Memorias y aventuras’ explica que va crear l’imbatible duo de Sherlock Holmes i el doctor Watson fart que en les històries detectivesques els resultats s’obtinguessin per casualitat. Es va proposar, doncs, escriure una història en la qual l’heroi investigués el crim com ho feien a la facultat.   

‘El caso de la fotografía de espíritus’

Autor  Arthur Conan Doyle

Editorial  WunderKammer

Preu  21 euros

Notícies relacionades

    

                 

Temes:

Llibres