‘Els Olchis: benvinguts a Pestilàndia’

La ciutat de Smellville (‘Pestilàndia’) fa honor al seu nom. Com assegura el policia local, ni els lladres hi surten a robar de la mala olor que fa. El problema és el gran abocador que hi ha, les mosques, la brutícia i les pudors. Però per als éssers de color verd i cos pudent anomenats Olchis, que cavalquen a cavall d’un drac tan simpàtic com pudent i a qui els agrada viure a les escombraries, Pestilàndia és un autèntic paradís. Els Olchis (‘Ogglies’ a l’original) són uns personatges de literatura infantil populars creats per l’escriptor alemany Erhard Dietl. La seva translació al cine de dibuixos animats és bastant plana, simpàtica, però sense gaire relleu ni argumental ni formal. Una pel·lícula tradicional sobre personatges que no ho són en absolut. Es troba a faltar un punt més de gosadia, tant en la fantasia com en la comèdia, quan s’està parlant d’uns éssers amb desimboltura que els agrada portar mitjons bruts i respirar aire contaminat. Aquesta divertida anomalia troba al film una resposta acadèmica, en què no falta el punt de vista del nen ‘normal’ que acaba empatitzant amb els qui conviuen sense cap pudor amb residus tòxics, bosses de plàstic utilitzades, llacunes de quitrà, llaunes rovellades i objectes llardosos; ‘stickyfingers’, que dirien els Stones.