Hotel Cadogan
Bombons farcits d’amfetamina en un casalot de l’Ulster
Caroline Blackwood va ser un ocell bonic, estrany i volander amb un talent que va resultar eclipsat per una biografia pirotècnica
Caroline Blackwood. /
Tanta devoció professem al vell Cadogan per la pluja escenogràfica, els sandvitxos de cogombre i els casalots desgavellats que, arraïmats al jardí, hem xipollejat de plaer, com un porc al fangar, amb la lectura en veu alta de La anciana señora Webster, reeditada en castellà per Alba en la seva col·lecció Rara Avis. Doncs això va ser la seva autora, Caroline Blackwood (1931-1996): un ocell bonic, estrany i volander amb un talent, en el periodisme i la narrativa, que va resultar eclipsat per una biografia pirotècnica, esquitxada d’amants i marits –entre ells, el pintor Lucian Freud, que la va retratar en diverses ocasions–, de fills, escàndols, farres amb la bohèmia i galons de vodka. Una perla negra, Lady Blackwood. Rara i vulnerable
Filla d’un marquès –mort en combat a les selves de Birmània– i d’una de les hereves de la fortuna Guinness –la cervesa negra com la turba d’Irlanda–, l’autora va tenir una infància de pobra nena rica de la qual es va rescabalar al complir la majoria d’edat, amb boges anades i vingudes per exasperar la mare, a qui només semblaven commoure els envits al ‘bridge’. Blackwood va deixar una obra breu però exquisida, d’entre la qual sobresurt aquesta novel·la curta o més aviat ‘memoir’, «una capsa de bombons farcits d’amfetamina», segons la definició d’un crític del ‘Sunday Times’, que a punt va estar d’emportar-se el premi Booker el 1977. De tall gòtic i pinzellades de sàtira negra, ‘La anciana señora Webster’ entrellaça els perfils de quatre dones de la mateixa estirp: la besàvia, la dama del títol, una efígie esculpida en atzabeja victoriana; l’àvia, que, boja d’avorriment i desesperació, acaba creient en les fades; la frívola i imprevisible tia Lavinia, i la narradora sense nord. Quatre dones unides inextricablement per la casa gran de l’Ulster, Dunmartin Hall.
Notícies relacionadesHem gaudit amb els passejos amb Rolls Royce per la platja de Brighton, amb la criada anyenca amb un pedaç a l’ull, però, sobretot, amb els passatges que es desenvolupen en aquesta mansió de la dislocada aristocràcia angloirlandesa, una heretat amb «la tristesa i la màgia d’una cosa intrínsecament condemnada per l’altura de les seves antigues aspiracions colonials». Els criats i el majordom serveixen la taula calçats amb botes d’aigua per esquivar les goteres. Un plaer. No es perdin tampoc, per cert, ‘Últimas noticias de la duquesa’, la seva crònica sobre Wallis Simpson, la divorciada que va fer trontollar els fonaments de Windsor.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota