La gran saga dels Bardem perd l’actriu Pilar

Pilar Bardem va ser actriu. I germana de director, Juan Antonio Bardem. I mare d’actors: Javier, Carlos i Mónica. Filla d’intèrprets: Rafael Bardem i Matilde Muñoz Sampedro. Les connexions artístiques d’aquesta gran saga familiar no acabarien mai, perquè Pilar era tia del director Miguel Bardem, neboda de les actrius Mercedes i Guadalupe Muñoz Sampedro, i cosina de Luchy Soto i Conchita Bardem, actrius també. Dir-se Bardem i no dedicar-se a actuar o dirigir havia de ser molt estrany.

Nascuda a Sevilla el 1939, i morta aquest dissabte a Madrid a causa d’una malaltia pulmonar, Pilar Bardem va començar amb Fernando Fernán Gómez, que la va dirigir en una de les seves obres maleïdes, ‘El mundo sigue’ (1963). Abans, el 1958, havia començat als escenaris teatrals. Amb el seu germà Juan Antonio va col·laborar a ‘El poder del deseo’ (1975), adaptació d’una novel·la de Manuel de Pedrolo; ‘El puente’ (1977), un film amb Alfredo Landa però allunyat del landisme, i la sèrie ‘Lorca, muerte de un poeta’ (1987).

Durant els anys 60 i 70, va anar alternant les pel·lícules autorals amb les de caràcter més comercial. Entre les primeres, ‘La regenta’ (1974), ‘Soldados’ (1977) i ‘El puente’. Entre les altres, ‘giallos’ a l’espanyola com ‘Los ojos azules de la muñeca rota’ (1972) i diverses comèdies de Mariano Ozores. Supervivència contractual en un cine raquític.

Aquesta seria també la tònica durant els anys 80 i 90, de films d’Ozores a la seva participació en algunes sèries de televisió punteres de l’època, com ‘Los gozos y las sombras’ i ‘La huella del crimen’. Va coincidir amb el seu fill Javier a ‘Las edades de Lulú’ (1990) i es va adaptar als nous paradigmes cinematogràfics establerts per directors joves com Enrique Urbizu i Julio Medem, amb qui va interpretar papers de caràcter a ‘Todo por la pasta’ (1991) i ‘Vacas’ (1992).

Miguel Bardem, fill de Juan Antonio, va reunir Pilar i Javier al curt ‘La madre’, que relatava les friccions entre una mare tirànica i el seu fill. Res a veure amb la realitat: el 2008, quan Javier va guanyar l’Oscar per ‘No es país para viejos’, dels Coen, la primera cosa que va fer va ser fer un petó a la seva mare, asseguda al seu costat, i després, des de l’escenari, dedicar-li el premi en espanyol.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Pilar es va oposar fermament a la participació espanyola en la guerra de l’Iraq el 2003. Sempre a l’esquerra, va ser una actriu ètica i conseqüent. Una de les seves millors interpretacions va ser a ‘Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto’ (1995), recompensada amb el Goya a millor actriu de repartiment. El seu últim treball va ser a ‘Rey gitano’ (2015), de Juanma Bajo Ulloa.

Els seus tres fills han fet el següent comunicat: «Volem compartir la notícia que Pilar Bardem, la nostra mare, el nostre exemple, ha mort. Se n’ha anat en pau, sense patir i envoltada de l’amor dels seus. Sabem del carinyo i admiració que per ella sentien moltíssimes persones, dins i fora d’Espanya, per l’actriu i la persona lluitadora i sempre solidària que va ser. Agraïm de tot cor aquest amor cap a la nostra mare».

pic.twitter.com/bTK0Mlizv4

— Carlos Bardem Oficial (@carlosbardem) 17 de julio de 2021