UN PETIT FENOMEN EDITORIAL

Theodor Kallifatides: «Quan parlo de pobresa, guerra o emigració, a Espanya se m’entén bé»

  • L’autor grec establert a Suècia disfruta de les mels de l’èxit passats els 80 anys mentre visita Barcelona pel Llibrestiu

  • El seu nou llibre és ‘El passat no és un somni’, en què recupera els seus records d’infància durant la Segona Guerra Mundial

Theodor Kallifatides: «Quan parlo de pobresa, guerra o emigració, a Espanya se m’entén bé»
4
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

Els llibres de l’escriptor grec Theodor Kallifatides (Molai, 1938), brevíssims, aspiren a asserenar l’ànim donant-li un sentit a la turbulència del món. Igual com Ulisses, l’escriptor va marxar molt jove del seu país com tant altres emigrants. Va arribar a Suècia, hi va trobar una dona, va formar allà una família i, com Conrad o Beckett, es va convertir en autor en un idioma que no era el seu, ja que ha escrit gairebé tota la seva obra en suec. Però el reconeixement internacional li va arribar complerts els 77 anys, després d’haver passat una crisi personal que va estar a punt de deixar-lo professionalment en dic sec.

Va ser llavors quan va recuperar la llengua grega per explicar les seves inquietuds formulades en una sèrie de llibres autobiogràfics iniciats amb la delicada ‘Una altra vida, encara, que es completen ara amb la recent aparició d’‘El passat no és un somni’ (Galaxia Gutenberg, en català i en castellà), en què recupera els seus records d’infància sota la Segona Guerra Mundial. Aquests llibrets l’han convertit en un fenomen editorial i han establert una especial connexió amb Espanya i amb Catalunya, on ha aplegat moltíssims lectors. Potser per això als 82 anys no ha temut desplaçar-se fins a Barcelona mentre la Covid fa de les seves per participar en les activitats de Llibrestiu, com tampoc va témer l’acte que el va situar dimarts a les ruïnes gregues d’Empúries. Allà, explica, no va voler pensar en els seus avantpassats grecs com a colonitzadors: «He volgut imaginar que, igual com jo, eren emigrants obligats a buscar una vida millor en un altre lloc».

No és gaire difícil per a un grec sentir-se ben llegit en un país com aquest, més enllà del vincle que ofereixen el Mediterrani i la seva cultura: «Grècia i Espanya hem passat per experiències similars. Quan parlo de pobresa, de guerra o d’emigració se m’entén molt bé perquè aquí s’ha viscut una guerra civil, han faltat llibertats civils i durant anys Espanya ha sigut un gran subministrador d’emigrants a Europa. Això crec que l’ha dotat d’un particular humanisme que està en sintonia amb els meus llibres». Tampoc oblida el que la primera lectura de Lorca en grec va suposar per a ell. Una commoció. És per això que fa uns tres anys, encoratjat per la seva gran impulsora en aquest país, la seva traductora al castellà Selma Ancira, va decidir posar-se a estudiar castellà com una forma de gratitud. I aquí es fa inevitable pensar en el vell Sòcrates quan poc abans de veure’s obligat a beure’s la cicuta va decidir aprendre a tocar una complicada melodia amb la flauta, tan sols pel plaer de «saber-la».

La llengua i l’experiència

La crisi personal que el va portar de tornada a casa va anar en paral·lel a la crisi econòmica del seu país. I aquell intent per comprendre va quedar unit tant a l’experiència com a la llengua: «Aquests llibres no podien haver sigut escrits en suec perquè les paraules, sent el mateix, tenen significats diferents en diferents llengües. Per exemple, impostos. Per a un suec, són una obligació dels ciutadans; en canvi, per a un grec és més aviat la capacitat que té l’Estat de treure’t els diners», explica divertit.

Notícies relacionades

Retrobar-se amb la llengua grega també va suposar tornar en paral·lel al seu país natal per intentar trobar una resposta a les seves inquietuds. I igual com el d’Ulisses, el seu tampoc va ser un camí de roses: «A Grècia quan ets un artista reconegut a l’estranger, tothom se n’alegra i fins i tot s’enorgulleixen de tu. Va passar amb Nikos Kazantzakis, l’autor de ‘Zorba el griego’, la novel·la que va inspirar la pel·lícula, i a qui el món editorial francès va llançar a la fama. També m’ha passat a mi, però això en els últims anys ha canviat perquè els escriptors grecs comencen a percebre’m com un competidor».

I tot i que la seva llar i els seus continuïn sent a Suècia –en té una de bonica a l’illa de Gotland, no gaire lluny d’on vivia Ingmar Bergman– el seu pensament és amb els joves grecs, aquests que igual com li va passar a ell, estan abandonant el seu país per aconseguir un futur millor. Però hi ha esperança: «Els joves són molt actius políticament a Grècia i això és molt bo perquè només un moviment potent pot canviar les coses. És important que la Unió Europea, més solidària i proactiva davant els països més pobres, sigui una inspiració per a la societat grega. Però, clar, tot això porta temps i no es canvia en dos dies».

Temes:

Llibres Grècia